Resultats de la cerca
Es mostren 132497 resultats
raspall
Altres esports de pilota o bola
Modalitat de joc directe practicada en un carrer natural, un carrer artificial o un trinquet de pilota valenciana entre dos adversaris o dos equips de dos a quatre jugadors, que consisteix a fer arribar la pilota a la línia de quinze, en un carrer natural o en un carrer artificial, o bé al tamborí contrari, en un trinquet, amb una volea, un cop després del primer bot o una raspada.
Pal
Poble
Poble de la parròquia de la Maçana (Andorra), a 1 551 m alt, escalonat de cara el migdia, a la vora del riu de Pal (que neix a l’alt de la Capa i forma a Erts, juntament amb el riu d’Arinsal, el riu d’Erts), dominat per l’església parroquial de Sant Climent, romànica (segle XI), amb un campanar de planta rectangular decorat amb finestres geminades.
Hom hi venera la imatge romànica de la Mare de Déu del Remei L’any 1982 foren inaugurades les installacions esportives de l' estació d’esquí de Pal 3 teleselles i 11 telesquís, situada al bosc de Pal
séquia comuna d’Oliva
Agronomia
Construcció i obres públiques
Canal de regatge que deriva de la séquia reial d'Alcoi a la Casa Fosca (700 m avall de l’assut d’en Carròs), per l’esquerra, juntament amb la séquia comuna de Gandia, de la qual se separa a la Casa Clara, per la dreta; rega els termes d’Oliva, la Font d’en Carròs, Bellreguard, Rafelcofer, de l’Alqueria de la Comtessa, Piles de Mar, Miramar i Palmera.
persiana veneciana

Persiana veneciana
Construcció i obres públiques
Persiana constituïda per una sèrie de tires, generalment de plàstic, enfilades entre elles amb cadenetes, fils, cintes, etc, de manera que en estirar el cordó corresponent són orientades, tot inclinant-se cap a l’interior o cap a l’exterior, o s’arrengleren les unes damunt les altres a un costat o a la part superior de la finestra, el balcó, etc, al costat interior del qual és instal·lada la persiana.
tipus pícnic
Antropologia
Psicologia
Biotip segons la classificació d’Ernst Kretschmer caracteritzat per la seva talla mitjana o inferior, esquelet ample no gaire robust, crani gros i rodó, cara de contorn pentagonal i perfil corbat, coll curt, cap enfonsat entre les espatlles, que són una mica aixecades i inclinades endavant, tòrax eixamplat de la part inferior, extremitats i mans curtes, musculatura poc pronunciada i de consistència flàccida, sistema pilós en general ben desenvolupat.
Psíquicament els pícnics són optimistes, expansius i poc emotius Els correspon el temperament ciclotímic i, en cas d’alteració patològica, la psicosi maniacodepressiva
Vacamorta
Poble
Poble (921 m alt) de l'antic municipi Merli, des del 1966 agregat al municipi aragonès de Foradada de Toscar, situat en un petit contrafort septentrional de la serra de Galirons, al vessant de l’esquerra de la vall de la riera de Vacamorta, afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, que neix a la serra del Jordal, prop de Merli, i s’uneix al seu col·lector a Murillo de Liena.
L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de Gràcia Prop de l’Éssera, límit occidental del seu antic terme, vora la carretera de Graus a Benasc, hi ha l’antic hostal de les Mosqueres de Vacamorta Pertany al sector lingüísticament aragonès
venta de Carbonell
Hostal
Antic hostal de la carretera de València a la Font de la Figuera, al vessant septentrional del port de Càrcer, al centre d’un enclavament (0,73 km2) del municipi de Xàtiva (Costera), entre els de Castelló de la Ribera, Alcàntera i Beneixida (Ribera Alta), que, alhora, separa un enclavament (0,13 km2) d’aquest darrer (la lloma de la venta de Carbonell) del sector principal del municipi.
ascocarp
Anatomia vegetal
Aparell esporífer dels ascomicets, constituït per un estroma d’origen gametofític, en el qual es troba l’aparell ascogen, productor dels ascs, que poden restar tancats en un cos esfèric ( clistoteci
), o en cambres incloses en l’estroma ( ascostroma
) i, més generalment, en cossos esfèrics oberts per un porus ( periteci
), o cobrint la superfície d’un disc o copa ( apoteci
), en general juntament amb hifes del gametòfit, protectores, les paràfisis.
Arnau de Capdevila
Dret
Tractadista de monedes, autor d’un Tractat o compendi fet de les monedes per lo qual pot ésser mes e comprès com un regne e pàtria pot ésser robat o gastat per art de billoneria, e aixís mateix com ne pot ésser preservat si diligentment és advertit o entès
(1437), en el qual adverteix de les maniobres amb què els florentins extreien de Catalunya la moneda de millor llei.
L’obra tingué una considerable difusió, i fou recollida per Jaume Marquilles en els seus comentaris als Usatges 1448 No fou editada, però, fins el 1818, per Josep Salat, en la seva obra Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluña
Tetis

El rapte de Tetis per Peleu, en un vas grec
© Fototeca.cat
Mitologia
Nimfa marina, una de les cinquanta filles de Nereu, esposa del mortal Peleu i mare d’Aquil·les, per la salvació del qual lluità constantment: l’amagà a l’illa de Skyros per tal que no prengués part en la guerra de Troia i, més tard, en el decurs d’aquesta contesa, el protegí contra les ires d’Agamèmnon i li proporcionà armes noves per a venjar la mort de Patrocle.
Apareix figurada en l’art antiga, especialment en l’episodi de les noces de Peleu, a l’anomenat vas François al Museo Archeologico de Florència