Resultats de la cerca

N'hi ha antecedents als teatres grec i romà, però com a gènere es desenvolupà a partir de les actuacions dels joglars durant el s XIII, i es consolidà a França al s XV Le garçon et l’aveugle 1276, d’autor anònim, i el Jeu de Robin et Marion 1283, d’Adam de la Halle, en són els primers exemples coneguts però la mostra més important i divulgada sorgí amb la Farce de maître Pathelin ~1464, anònima A Itàlia entroncà amb la Commedia dell’Arte i trobà expressió, al Vèneto, amb les obres d’Angelo Beolco, dit Ruzzante s XVI, i prengué elements barrocs en l’obra del seu seguidor, Andrea Calmo A Nàpols…

D’interès molt peculiar, en matèria jurídica, són el Corpus Iuris Canonici i el Corpus Iuris Civilis D’entre els altres nombrosos tipus de corpus cal destacar els més importants El Corpus Catholicorum , d’escrits històrics, apologètics i dogmàtics d’autors catòlics del segle XVI, fou ideat per J Greving 1915, el qual fundà una societat per a la seva publicació n’han aparegut 30 volums El Corpus Christianorum , edició crítica dels texts patrístics llatins, fou iniciat el 1954 per E Dekkers i té una segona sèrie de volums Continuatio Mediaevalis dels autors postpatrístics L’anomenat Corpus de…

S’inicià en el teatre amb el Grup d’Estudis Teatrals d’Horta, amb el qual participà en muntatges com Home amb blues 1977 o Antígona , de Salvador Espriu 1978, ambdues dirigides per Josep Montanyès Com a actor ha treballat amb nombroses companyies, com la Companyia Núria Espert Una altra Fedra, si us plau , d’Espriu dirigida per Lluís Pasqual, 1978 Zitzània Teatre Marat Sade , de Peter Weiss dirigida per Pere Planella, 1982 la companyia Adrià Gual Fills d’un déu menor , de Mark Medoff dirigida per Ricard Salvat, 1984 la companyia de Josep M Flotats Cyrano de Bergerac , d’Edmond Rostand…

Llicenciat en ciències polítiques i econòmiques l’any 1960 per la Universitat de Yale i doctorat en dret el 1970 per la de George Washington, posteriorment fou oficial de l’armada Des del 1984 fou professor d’estudis internacionals a la Universitat de Miami, de la qual fou degà fundador de l’Escola de Postgrau d’Estudis Internacionals 1984-94 i director del Dante B Fascell North-South Center 1984-2004 Com a diplomàtic de carrera, fou destinat a Barcelona com a vicecònsol del 1964 al 1966 Posteriorment, formà part de la delegació dels Estats Units a l’Organització dels Estats Americans, i en…

Inicià els primers estudis musicals a Montuïri i després continuà al Seminari de la Porciúncula de Palma L’any 1928 ingressà al Tercer Orde Regular de Sant Francesc Acabats els estudis filosòfics fou enviat a Roma, on es llicencià en teologia El 1937 s’ordenà sacerdot De nou a Palma, estudià al conservatori amb JM Thomàs, J Roig, R Vich i P Segura Traslladat a Roma, perfeccionà els seus coneixements a l’Institut Pontifici de Música Sacra amb els mestres L Refice, D Suñol, D Gajard, H Anglès, E Morricone i C Dobici, i es diplomà en composició, cant gregorià i musicologia Es doctorà amb la tesi…

Estudià filosofia al seminari conciliar de Tarragona i dret a les Universitats de Cervera i de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres, ja gran, el 1867 Fou agent fiscal 1828-40 a l’audiència barcelonina després es dedicà exclusivament a l’ensenyament i a les lletres Fou professor d’història a la Universitat de Barcelona i a l’institut de segon ensenyament, del qual exercí el càrrec de director des del 1860 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1835, bibliotecari i primer conservador del museu, membre de l’Academia de la Historia, de Madrid, i president de la Societat Econòmica…

Després de cursar estudis comercials, fou professor de l’Escola de Comerç de Sabadell i publicà estudis sobre economia i història de les comarques gironines Iniciat de jove en el catalanisme polític, el 1974 fou un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya , partit pel qual fou elegit senador el 1977 L’any següent abandonà aquest partit i s’aproximà al Partit dels Socialistes de Catalunya , pel qual fou senador com a independent al llarg de quatre legislatures 1979-93 El 1995 i el 1999 fou elegit diputat al Parlament català per Esquerra Republicana de Catalunya , i el 2003…

Es titulà el 1989 a l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia Es traslladà a Barcelona i el 1991 s’associà amb l’arquitecte Enric Miralles i Moya , amb el qual es casà el 1992, i creà l’Estudi Miralles Tagliabue EMBT, que dirigeix des de la mort del seu marit 2000, i amb seu també a Xangai des del 2010 Des d’aleshores, ha encapçalat la direcció de nombrosos projectes, molts dels quals han estat guardonats Escola de Música d’Hamburg, a Alemanya 1997-2000, ajuntament d’Utrecht, a Holanda 1997-2000, premis Rietveld i d’arquitectura dels Països Baixos 2001, Parc de Diagonal Mar, a…

Acabats els estudis de filologia 1963, anà a París, on estudià amb Roland Barthes  i es doctorà el 1970 El 1968 s’incorporà al CNRS, on fins el 2005 treballà al Centre de Recerca sobre les Arts i el Llenguatge entre el 1983 i el 1987 com a director També fou professor visitant a Yale, Colúmbia, Harvard i en altres universitats Fins els anys vuitanta es dedicà a la crítica i la teoria de la literatura des de l’ estructuralisme  i per la  semiòtica Codirector amb Gérard Genette  de la revista Poétique , introduí en el món occidental el formalisme rus  amb Théorie de la littérature Textes des…

Començà al Futbol Club Internacional de Sants, i el 1918 passà a formar part del Futbol Club Barcelona amb Jack Greenwell d’entrenador, on esdevingué figura mítica —"el rei del futbol"— i, amb Ricard Zamora, el més famós dels futbolistes catalans De seguida es convertí en una peça bàsica de l’equip com a mig ala dret A partir de la temporada 1923-24 passà a jugar de davanter centre, i fou considerat el millor d’Europa Fou el líder de l’Edat d’Or del club blaugrana, marcà tota una època i és considerat un dels futbolistes més emblemàtics de la història del Barça El seu joc alt, amb salts…