Resultats de la cerca

Vida Estudià al Conservatori de València amb J Cortès, P Sosa i E López-Chavarri Més tard es traslladà a París, on estudià direcció, musicologia i pedagogia i fou alumne de Charles Koechlin 1924-26, Maurice Ravel 1928-29 i Albert Bertelin 1930-32 De nou a València, dirigí diverses bandes i fundà l’Orquestra Pro-Arte, formació de cambra de la qual fou també director Així mateix, es posà al capdavant d’altres orquestres i cors de València i de l’Estat, amb els quals estrenà les seves obres Entre les formacions que dirigí cal esmentar l’Orquestra Clàssica de Madrid i la Simfònica de la mateixa…

Vida Procedent d’una família vinculada a la indústria tèxtil, durant la guerra civil residí a Marsella, Suïssa i París, on tocava la trompeta en un grup de jazz De retorn a Barcelona, el 1944 inicià la seva vinculació al cinema com a exhibidor gestionant diverses sales El 1958 creà CINESA, l’empresa que explotà el sistema de projecció Cinerama a l’Estat espanyol Matas ocupà el càrrec de conseller delegat, amb Josep Fugarolas i Arquer com a president, i Jaume Castell i Lastortras com a sotspresident Tres anys després amplià la seva activitat a la producció, a través de Jet Films, que debutà…

Història Els orígens es troben en la primera celebració de la Volta a Tarragona 1908 El primer organitzador fou el Club Esportiu Barcelona La prova s’inicià el 6 de gener de 1911 a la plaça de Sarrià de Barcelona Sebastià Masdeu en resultà guanyador Les tres primeres edicions recorrien un total d’uns 360 km en tres etapes Barcelona-Tarragona, Tarragona-Lleida i Lleida-Barcelona El 1912 guanyà Josep Magdalena La prova visqué una primera interrupció el 1914 a causa de la Primera Guerra Mundial El 1920 tornà a l’activitat amb la Unió Velocipèdica Espanyola antecessora de la Federació Espanyola…

La relació amb el bisbat fou molt duradora Guillem de Vilamarí , cavaller, tenia en feu l’església de Sant Esteve d’En Bas 1226 Bernat de Vilamarí fou bisbe de Girona, i anà al concili de Viena del Delfinat, on morí 1312 El succeí en la mitra el seu nebot Guillem de Vilamarí , abat de Sant Feliu de Girona mort el 1318 Berenguer de Vilamarí mort el 1305 és conegut com a capità d’una galera de la Companyia Catalana, l’única que resistí durant el combat on fou pres Berenguer d’Entença Ramon de Vilamarí rebia delmes d’Argelaguer, Tortellà, Boadella, Peralada, etc 1311-20 Guillem de Vilamarí i…

Vida i obra Fill de Lluís Serrahima i Camín Es llicencià en dret i exercí la carrera, seguint la tradició familiar i d’acord amb un esperit d’humanisme i de conciliació Fou cofundador 1929 del diari  El Matí  i actiu collaborador de La Paraula Cristiana durant el període d’avantguerra, publicacions on es formà com a crític literari Dirigent d’Unió Democràtica de Catalunya d’ençà de l’etapa fundacional del partit, fou un dels principals exponents del grup d’intellectuals que conciliaren el catalanisme polític amb una profunda convicció catòlica de caràcter progressista Durant la guerra civil…

Situació Vista del costat sud de l’església, amb el castell al fons ECSA-X Solé L’antiga església de Sant Pere és al costat del castell de les Sitges Mapa 34-14 361 Situació 31TCG529311 Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent XSB Història En l’inventari de les rendes del bisbe d’Urgell a Sanaüja, datable entre els anys 1042 i 1075, apareix esmentada la quarta part del delme de Palou de Sanaüja que, segons aquest document, havia estat bescanviat per la quarta part del delme de Ciges Aquesta menció del delme és una prova de l’existència d’una…

Situació Exterior de la capçalera fortificada, amb un bell aparell de pedra calcària de color daurat que contrasta amb el parament de còdols del sobrealçament posterior ECSA - A Roura És situada al poble de Santa Coloma de Tuïr, al centre del terme, al peu del Cauce de Tuïr L’església centra la població Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 36’ 58,8” N - Long 2° 44’ 54” E El poble de Santa Coloma de Tuïr és situat 1 km al sud-oest de Tuïr, al qual l’uneix la D-18 Història Aquesta localitat s’anomenava originàriament Conjuncta i depenia, al segle X, de l’abadia de Sant Pere de Rodes El 974, una…

Situació Les ruïnes de l’església de Sant Vicenç de Principi són mig amagades al vessant solell de l’extrem occidental de puig de Bassegoda, a 300 m vers el sud-oest del coll de Principi, prop de l’arruïnada casa de Cal Mossó o Mussú A la fondalada s’esmuny el torrent de Principi, el qual s’aiguabarreja a la riba esquerra de la riera de Sant Aniol Mapa 257M781 Situació 31TDG688855 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-150, de Girona a Ripoll Poc abans del quilòmetre 43, entre Sant Jaume de Llierca i Castellfollit de la Roca cal agafar, a mà dreta, el trencall de Montagut,…

Vida i obra Doctorat en dret el 1641, collaborà en la política secessionista del seu pare  Joan Pere Fontanella i del seu germà Josep D’aquest any és un Panegíric amb motiu de la mort de Pau Claris, d’un barroquisme extremat El 1642 era superintendent d’artilleria del mateix any és un madrigal als preliminars d’una obra de Francesc Barra, i el 1643 acompanyà el seu germà al congrés de Münster per defensar els interessos de Catalunya davant les potències europees En el viatge escriví als seus amics tres epístoles poètiques amb trets humorístics, entre les quals una culta fantasia poètica…

Mort jove el seu pare, romangué sota la tutela del seu oncle Pere Huguet, pintor establert a Valls, on fou actiu fins el 1424 Establert aquest a Barcelona 1434 prop de l’obrador de Bernat Martorell, s’installà al seu taller Hom creu que Jaume fou iniciat en la pintura pel seu tutor a Valls, i que després, coincidint amb la crida que el bisbe català de Saragossa feu a lletrats i artistes, es traslladà a Aragó, on s’inicià l’etapa primerenca de la seva obra 1435-45 a la cort de l’arquebisbe de Mur, les obres que hi feu denoten la influència de Martorell, i permeteren la continuació a Aragó de l…