Resultats de la cerca
Es mostren 3633 resultats
Jaume Solà
Metge.
Estudià a Barcelona i fou titular de la plaça de metge de Caldes de Montbui Relacionat amb els metges més eminents del seu temps, defensà la teoria de la circulació de la sang de Harvey i fou un dels propulsors de les injeccions intravenoses, la transfusió sanguínia i l’anatomia cardiovascular Fou metge de l’Hospital de la Santa Creu, professor i catedràtic de la facultat de Medicina de Barcelona 1670-95 Collaborà amb les autoritats municipals en assumptes de sanitat pública i actuà amb abnegació durant les epidèmies És autor de Disputationes urinis 1701, Medica et legalis contentio inter…
Jerónimo de Uztáriz y Hermiaga
Economia
Història
Militar
Militar, polític i economista basc.
Estudià a l’acadèmia militar de Brusselles, i féu costat a Felip V —del qual fou conseller econòmic—, que el nomenà cavaller de l’orde de Sant Jaume i secretari de decrets de les secretaries de guerra i marina 1724 i de la Junta de Comerç 1727 Viatjà per diversos països europeus i ocupà diversos càrrecs ministre de la Junta de Comerç i de Moneda 1830, secretari del rei al Consell i a la Cambra de les Índies, etc No fou cap teòric ni innovador La seva obra es pot considerar com un compendi de legislació i regulació econòmica Publicà Theórica y práctica de comercio y de marina 1824…
Giambologna
El rapte de les Sabines (1579-83), escultura de Giambologna situada a la Piazza della Signoria, a Florència
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
El 1556 apareix a Florència sota el mecenatge de Bernardo Vecchietti La seva primera obra coneguda és la font de Neptú 1563-67, a Bolonya El seu estil es caracteritza per una recerca del moviment mitjançant unes formes voluptuoses, un allargament del cànon i un detallisme d’orfebre Treballà en bronze, i se'n conserven els originals al Victoria and Albert Museum de Londres Té obres de tema mitològic Mercuri —dit de Mèdici—, 1580 El rapte de les Sabines , 1579-83, retrats Cosme I , 1587-95 Felip II , començat el 1606 i de tema religiós relleus a les capelles Grimaldi, 1579-85, i…
Francesc Costa
Història
Conseller en cap de Barcelona.
Doctor en dret, fou procurador del braç reial a la cort del Principat convocada per Felip V a Barcelona l’any 1701 i elegit conseller en cap el 1703 S'oposà al lloctinent Velasco, i, quan acabà el mandat de conseller 1704, aquest el féu empresonar, fet que ocasionà un fort escàndol ciutadà i un enfortiment del bàndol austriacista Alliberat el 1705 en entrar a Barcelona les forces de Carles d’Àustria, fou novament procurador del braç reial a la cort del 1705 i nomenat ciutadà honrat pel rei arxiduc 1706 El 1706 fou un dels comissionats per organitzar el port franc de Barcelona, i…
Bartolomé Carranza
Cristianisme
Teòleg.
Entrà a l’orde dominicà i fou enviat per l’emperador Carles V al concili de Trento 1546, on treballà per la promulgació del decret sobre la residència dels bisbes Després d’una estada a Anglaterra 1554-57 fou nomenat arquebisbe de Toledo Denunciat a la inquisició per Melchor Cano a causa dels Comentarios sobre el Catecismo Cristiano 1558, fou empresonat el 1559 acusat de luteranisme Encara que el 1563 el concili de Trento declarà la seva obra ortodoxa i Pius V el cridà a Roma el 1567, no fou absolt fins el 1576 Fou enviat al priorat romà de Minerva, on morí poc després El seu llarg procés fou…
Francesc de Josa i d’Agulló
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Fill de Guillem Ramon de Josa i de Peguera, senyor d’Altés i de Pinós, succeí el seu oncle patern Lluís 1702 en els càrrecs d’ardiaca de Santa Maria del Mar, canonge de la catedral i vicari general de Barcelona Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada 1700, algunes sessions de la qual presidí en substitució de Pau Ignasi de Dalmases El 1713 acompanyà a Roma el bisbe de Barcelona, Benet de Sala i de Caramany, a rebre el capel cardenalici Acusat de simpaties austriacistes, Felip V li impedí de tornar a Barcelona El seu germà gran, Joan de Josa i d’Agulló Barcelona —…
Travessia de l’Estany de Banyoles

Travessia de l’Estany de Banyoles del 2013
CN BANYOLES / CARLES LÓPEZ
Natació
Competició de natació d’aigües obertes disputada anualment a Banyoles des del 1944.
Organitzada pel Club Natació Banyoles, té lloc al mes de setembre a l’estany de Banyoles amb una distància de 2115 m Aplega uns dos mil participants i és una de les més concorregudes d’Europa El primer guanyador fou Felip Sánchez Babot, soci del GEiEG, que tingué la idea d’organitzar una prova de resistència de natació a l’estany En un primer moment era previst disputar una cursa de 1500 m amb nedadors del GEiEG, el CN Banyoles, el Club Natació Barcelona i el Club Natació Terrassa, però al final aquests dos darrers clubs no hi van participar i el recorregut s’allargà a 2000 m El…
Ramon Alabern i Moles
Disseny i arts gràfiques
Gravador i daguerreotipista.
Germà del gravador Pau Alabern i Moles Viatjà a París per especialitzar-se en el gravat cartogràfic A la capital francesa aprengué a fer daguerreotips 1839, i fou l’encarregat de realitzar la primera vista fotogràfica a l’Estat espanyol 10 de novembre de 1839 L’esdeveniment fou promogut pel científic i polític liberal Pere Felip Monlau i Roca, que proposà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona l’adquisició de la càmera que el mateix Ramon Alabern i Moles havia portat de París La primera fotografia daguerreotip feta a Barcelona fou presa des d’un terrat, que encara…
el Sant Crist de Balaguer

Vista panoràmica del Sant Crist de Balaguer
© C.I.C.-Moià
Convent
Nom actual de l’església i convent de l’antic nucli d’Almatà, de la ciutat de Balaguer (Noguera).
L’emplaçament és situat en el de l’antiga mesquita major, transformada en església parroquial amb el nom de Santa Maria d’Almatà El 1351, iniciades les obres de la nova església parroquial de Santa Maria de Balaguer, la de Santa Maria d’Almatà esdevingué església d’una comunitat de clarisses que s’hi establí i, a la vegada, santuari de la Mare de Déu d’Almatà El 1626, després de dos segles de decadència, el convent fou repoblat amb clarisses observants hom amplià l’església i traslladà a l’altar major, en presència de Felip IV, una imatge de talla del Crist molt venerada des d’…
Milmanda
Castell
Antic castell i granja de Poblet del terme de Vimbodí (Conca de Barberà), situat uns 2 km a l’W del monestir.
Esmentat com a castell el 1148, Poblet l’adquirí per a granja el 1163 principalment agrícola i ramadera, el reedificà i l’amplià en diverses ocasions 1316-48 i 1564-83 Durant l’abadiat de Ponç de Copons 1316-48 es construí la magnífica torre de l’entrada i defensa que li dóna una especial faiçó Al començament del segle XV les seves terres foren establertes a emfiteutes L’abat Guimerà, a la fi del segle XVI, feu millores en aquesta granja Al començament del segle XVII l’abat Felip Genovès el convertí en un casal residencial, amb capella, àmplies sales i una galeria…