Resultats de la cerca

Aprengué primer del seu pare, el compositor Jan Stefani, i després anà al Conservatori de Varsòvia, on estudià del 1821 al 1824 Ja des del 1813 havia cantat i tocat el violí al cor i a l’orquestra de l’Òpera de Varsòvia Més tard, fins i tot en dirigí el ballet gènere per al qual escriví uns quinze títols, entre els quals Mimili, o Els Estirians , 1837, i Stach i Zoska , 1839 Professor de cant des del 1827, arribà a ser director de música de nombroses esglésies de la ciutat És autor també de dotze opéras-comiques i melodrames Lliçons de botànica , 1829 El jueu errant , 1850, unes vint misses…

Fill de l’oboista Johann Friedrich Schröter i germà de Corona Schröter Anà a Leipzig, on estudià amb JA Hiller i probablement rebé classes de CPE Bach Al principi dels anys setanta, es traslladà a Londres, on feu amistat amb JC Bach, que l’impulsà en la seva carrera de pianista virtuós Pels volts del 1774 tornà a Leipzig L’escàndol causat pel seu matrimoni amb una alumna perjudicà la seva carrera i l’obligà a restar apartat de l’òrbita dels concerts públics i limitar les seves activitats a cercles reduïts La seva vídua, Rebecca, fou alumna i admiradora de J Haydn, que li dedicà diverses obres…

Després d’haver iniciat la carrera de teologia, es decantà cap als estudis musicals Anà a Leipzig, Munic i Viena, ciutat aquesta darrera on el 1821 rebé classes d’A Salieri El 1826 succeí CM von Weber com a director de l’òpera de la cort de Dresden, des de la qual adquirí un gran prestigi en l’àmbit internacional Sota la seva direcció, l’orquestra d’aquest teatre esdevingué una de les millors de l’època El 1842 dirigí l’estrena de l’òpera Rienzi , de Richard Wagner El 1828 fou nomenat mestre de capella de la cort Compongué nou òperes, entre les quals destaquen Didone abbandonata 1824,…

Inicià els estudis musicals a Ljubljana i a Trieste Més tard es traslladà a Viena per cursar dret a la universitat, activitat que combinà amb la direcció del cor de la Societat Coral Eslovena El 1863 esdevingué director de cor de la Societat Coral de l’Església Sèrbia, a Pancevo, prop de Belgrad, i dos anys més tard anà a Belgrad, on continuà la seva tasca com a director coral Entre el 1877 i el 1902 fou director al Teatre Nacional de la capital sèrbia Les seves composicions de joventut s’inscriuen dins el nacionalisme musical eslovè, tot i que també fou una figura molt important en els…

L’any 1718 anà a Londres per treballar com a ebenista al taller de H Tabel, constructor de clavicèmbals La seva personalitat no es manifestà, però, fins que s’establí pel seu compte amb el seu soci John Broadwood Entre les seves aportacions destaquen uns nous mecanismes que feien la funció d’apagadors mitjançant un pedal a més, afegiren notes baixes, de manera que la sonoritat i les possibilitats dels instruments canviaren substancialment La seva fama feu que destacats membres de la noblesa europea li encarreguessin instruments, com és el cas de Frederic II de Prússia, que li comprà tres…

Com P Metastasio, per qui fou influït, fou alumne de Gian Vincenzo Gravina Debutà el 1714 amb la serenata Sacrificio a Venere , musicada per Giovanni Battista Bononcini El 1715 anà a Anglaterra, on el 1719 fou nomenat poeta de la Royal Academy of Music Escriví una trentena de llibrets -sovint reelaboracions de textos d’Apostolo Zeno i d’altres llibretistes- per a GF Händel Floridante , 1722 Scipione , 1726 Riccardo primo, Rè d’Inghilterra , 1727 Deidamia , 1741, Bononcini Astarto , 1715 Griselda , 1722, Nicola Porpora Arianna in Nasso , 1733 Polifemo , 1735 La festa d’Imeneo , 1736 i d’…

Rebé classes elementals de violí al seu poble natal i després anà a Praga per perfeccionar els estudis Inicià una carrera com a violinista itinerant que el portà per tot Europa, tocant en canvi de menjar i allotjament Al llarg dels seus viatges conegué alguns compositors importants, com ara J Haydn i WA Mozart, que trobà a Viena El 1790 aconseguí la seva primera feina fixa, la de mestre de capella del príncep de Weilburg, càrrec que ocupà fins el 1794 El 1795 succeí a JCF Bach en el mateix càrrec a Bückeburg, però morí al cap de pocs mesos Compongué música per a l’escena, com Fernando und…

Vida Estudià teoria, piano, clavicèmbal i musicologia a Londres, Amsterdam i Leipzig Més tard anà a Barcelona a estudiar clavicèmbal i clavicordi amb Joan Gibert i Camins i musicologia amb Higini Anglès 1930-36 El 1933 s’establí a Lisboa i el 1947 esdevingué professor al conservatori de la capital portuguesa i fou nomenat membre de l’Instituto Español de Musicología Efectuà gires per Europa i els Estats Units com a intèrpret i professor de clavicèmbal i clavicordi Era considerat un expert en la música hispànica per a teclat de tots els períodes, però especialment dels segles XVI-…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal, i posteriorment es traslladà a París, després d’una breu estada a Madrid A la Sorbona fou deixeble de P Le Flem, M Dupré i F Rühlmann El 1938 debutà com a director de l’Orquestra Simfònica de París De retorn a l’Estat espanyol, hi dirigí l’Orquestra Simfònica de Madrid 1940-45, i posteriorment anà a Sud-àfrica, on entre el 1948 i el 1954 fou director de l’Orquestra del Cap Durant els anys 1954-63 succeí a P Monteux al capdavant de l’Orquestra Simfònica de San Francisco De nou a Europa, hi dirigí l’Orquestra Filharmònica d’Anvers del 1970 al…

Rebé del seu pare la primera educació musical i l’any 1799 ingressà al Conservatori de París El 1801 obtingué els primers premis d’harmonia i piano Inicià llavors les seves gires com a virtuós per Europa L’any 1814 anà a viure a Londres, on es guanyà una gran reputació, i el 1824 tornà a París, per continuar la seva carrera musical A la capital francesa esdevingué soci de IJ Pleyel en la seva fàbrica de pianos Kalkbrenner fou un dels grans pianistes del seu temps, admirat i imitat a tot Europa i autor d’obres pedagògiques molt difoses F Chopin li dedicà el Concert per a piano número 2 , opus…