Resultats de la cerca
Es mostren 2201 resultats
música castellana
Música
Art musical de l’àrea cultural castellana de la península Ibèrica.
De la litúrgia visigòtica, unificada el 633, es conserven uns vint còdexs amb música escrits a partir dels segles X i XI, en una notació neumàtica illegible encara avui El més important és l’antifonari de Lleó segle X, amb neumes visigòtics de final del segle X i de començament del segle XI, gairebé totalment anotat El ritu visigòtic es mantingué a Castella fins a mitjan segle XI litúrgia visigòtica Les formes tropades, les seqüències i els drames litúrgics foren conreats des dels primers temps, com ho demostren els còdexs de Silos segle XI Des del segle X es difongué el Cant de la Sibilla…
partit aragonès
Història
Partit creat, durant el regne de Carles III d’Espanya (1759-88), al voltant de l’estadista aragonès comte d’Aranda Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendona, rival, políticament, del partit dels golillas encapçalat pel comte de Floridablanca.
Era conegut també amb el nom de partit dels corbatas Agrupava membres de l’alta aristocràcia aragonesa que reaccionà contra la tendència de la noblesa d’espasa a deixar a la noblesa de toga el govern efectiu Era pròpiament una lluita entre l’alta i la baixa noblesa, de la qual procedien la major part dels golillas
Lo Passi en cobles
Literatura catalana
Obra col·lectiva, de caràcter narratiu, no dramàtic, inspirada en l’Evangeli de sant Joan, seguint la tradició de les passions romàniques, que al segle XV peninsular donen textos com La Pasión trobada de Diego de San Pedro, amb la qual presenta algunes notes en comú.
Desenvolupament enciclopèdic S’obre amb la dedicatòria de Bernat Fenollar i Pere Martínez a sor Isabel de Villena, a la qual en tot moment consideren viva, cosa que obliga a datar l’obra amb anterioritat al 1490 El cos principal és constituït per l’anomenada “Istòria de la Passió”, escrita pels mateixos autors, a la qual segueix la “Contemplació”, cobles degudes a Johan Scrivà i Bernat Fenollar Tanca el recull la coneguda “Oració a la sacratíssima Verge Maria” de Joan Roís de Corella Escrita en una llengua elevada i culta, fou impresa el 1493 Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 García…
Vall-llobrega

Església de Sant Mateu de Vall-llobrega
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, situat als contraforts més orientals del massís de les Gavarres i drenat per la riera de Vall-llobrega, afluent a la d’Aubi, a la qual desemboca prop del Figuerar (Palamós).
Situació i presentació El terme limita al N amb Vulpellac, a l’E amb Mont-ras i al S i l’W amb Palamós El sector muntanyós, al N, al NW i, en part, al SW, ocupa poc més de la meitat del territori i és cobert de bosc pins i alzines sureres Montagut, de 269 m d’altitud i límit amb el municipi veí de Palamós antic terme de Vila-romà, és el punt més alt de la contrada La vall, ben conreada, s’eixampla i s’obre vers el SE, cap a les terres planes del corredor de Palafrugell És drenada per la riera de Vall-llobrega, tributària per la dreta de la riera d’Aubi, a la qual desemboca ja dins el municipi…
Celrà
Celrà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació El municipi de Celrà, que havia tingut una extensió de 25,9 km 2 , restà reduït a 20,14 després de l’agregació a Girona de la plana de Campdorà, aigua amunt del congost del Ter A l’E confronta amb els municipis de Bordils i Juià, al S i a l’W amb Girona, i també a l’W i al N amb el de Sant Julià de Ramis El terme és situat a la dreta del Ter, riu que fa de termenal al sector nord-occidental s’estén al N per la plana regada per la séquia d’en Vinyals, que enllaça amb el pla de Bordils, i al S i a l’W per la zona muntanyosa de les serres de Tramont i de Sant Miquel,…
Jesús Ernest Martínez i Ferrando

Jesús Ernest Martínez i Ferrando
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura catalana
Història
Historiador i literat.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i el 1914 es llicencià en història L’any 1915 ingressà, per oposició, al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, i fou destinat a la Biblioteca Universitària de Barcelona i a la Biblioteca Provincial i Arxiu de Girona, fins que l’any 1919 fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó D’aquests anys són les primeres publicacions articles d’actualitat i culturals en diaris de València i Barcelona, traduccions literàries i científiques, i, sobretot, un seguit de reculls de contes que li proporcionaren un…
, ,
Sant Víctor de Fígols d’Organyà (Fígols i Alinyà)
Vista des de llevant d’aquesta bonica església, situada a l’altra banda del riu, part davant de la vila d’Organyà ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Situació L’església parroquial de Sant Víctor de Fígols d’Organyà s’alça solitària en un planell estès a la banda de ponent del poble, amb el qual s’uneix a través del camí de la Sèquia Mapa 34–11253 Situació 31TCG628737 Hom hi arriba fàcilment des d’Organyà per una curta carretera uns 2 km que, travessant el Segre, porta a Fígols d’Organyà, situat a l’altra banda del riu, davant per davant d’Organyà També s’hi pot anar per la carretera de Sant…
Castell de Gerb (Os de Balaguer)
Art romànic
El poble de Gerb es troba situat a uns 3 km al nord de Balaguer, a la dreta del Segre, i s’assenta al peu d’un tossal homònim Per a accedir al conjunt de ruïnes de l’anomenat Gerb Vell, enfilades dalt del turó, on hi ha els vestigis de l’antic castell i l’església de Sant Salvador, cal prendre un camí que des del poble porta als dipòsits d’aigua Molt possiblement en aquest indret on hi havia el castell de Gerb hi hagué algun tipus d’assentament andalusí, ja que és un lloc estratègic que controla el brancal de la via Balaguer-Àger a través de Vilanova de la Sal, on ja s’han localitzat altres…
Saralegui

Escut d'armes de la família Saralegui
© Família Rovira de Saralegui
Llinatge noble basc originari del solar de Zirartegui, a Amezketa (Guipúscoa).
Entre els seus membres es destacà Antonio de Saralegui y Zarandona Muskiz, Biscaia, 1847 – Buenos Aires, 1907, terratinent, empresari i financer establert a l’Argentina Gran propietari rural a la província de Santa Fe, posseí, d’entre un total de 155000 ha, l’Estancia Rincón de San Antonio, model d’explotació ramadera, on fundà la localitat de Villa Saralegui Fou també cofundador del Banco Español del Río de la Plata 1887, de la Cámara Española de Comercio de la República de Argentina 1887-88, del Banco Constructor de La Plata 1888, de la indústria siderúrgica La Cantábrica 1902 i de la…
Francina Armengol

Francina Armengol
© PSOE
Política
Dret
Nom pel qual és coneguda la política Francesca Lluc Armengol i Socias.
Llicenciada en farmàcia per la Universitat de Barcelona 1995, cursà també estudis de dret per la Universitat Oberta de Catalunya, i posteriorment exercí com a farmacèutica a l’apotecaria familiar 1995-99 Afiliada al Partit Socialista de les Illes Balears PSIB-PSOE, n’ha ocupat la secretaria de la dona 1997 i 2000 i la secretaria general de la Federació Socialista de Mallorca 2000-12 Des d’aquest any és secretària general del partit ratificada el 2017, el 2021 i el 2025 Inicià la carrera política com a regidora a l’Ajuntament d’Inca 1998-2000, i també ha estat consellera del Consell de…