Resultats de la cerca

En fou segon titular el seu germà Íñigo Fernández de Velasco y Mendoza mort el 1528, vencedor dels comuneros a Villalar i dels francesos a Logronyo o Hondarribia El seu besnet cinquè titular fou Juan Fernández de Velasco y de Guzmán mort el 1613, governador de Milà, president del consell d’Itàlia i ambaixador a Roma i a Anglaterra El net d’aquest setè duc fou Íñigo Fernández de Velasco y de Guzmán mort el 1696, governador de Galícia i Flandes El 1780, per una sentència, el títol passà, amb imposició de cognom i armes, a Diego Pacheco Téllez-Girón, duc d’Escalona i Uceda i marquès…

El gros rebé aquest nom pel fet d’ésser la moneda d’argent més forta en relació amb el billó, i té origen en la reforma monetària portada a terme 1266 per Lluís IX de França, on rebé el nom de gros tornès o tornès a Catalunya era el tornès d’argent, i adoptada per molts altres països a Anglaterra, amb el groat , influït molt probablement per la moneda francesa d’Aquitània a Alemanya, amb el groschen a la corona d’Aragó, amb el gros de Montpeller de Jaume I i, més tard, amb el croat , des de Per II el Gran a Navarra, amb el gros de Carles II i a Castella, amb el gros…

Duc d’Orleans Carles I 1407-65, nebot del rei Carles VI i pare de Lluís XII de França Milità al bàndol dels armanyaguesos es casà en segones núpcies amb Bonna d’Armanyac Fet presoner a la batalla d’Azincourt, residí a Anglaterra 25 anys com a captiu tanmateix, gaudí sempre d’una relativa llibertat, i en aquests anys escriví una gran part de la seva obra lírica El 1440 es casà en terceres núpcies amb Maria de Clèves i pogué tornar a França es retirà al seu castell de Blois, que convertí en centre de reunió de literats i artistes François Villon, Georges Chastellain, etc Compongué…

Professor ajudant 1825 i catedràtic 1834-71 a la Universitat de Berlín, el 1841 esdevingué historiògraf oficial de Prússia Conjugà el pietisme luterà amb l’idealisme de Fichte i una certa influència de Goethe i Herder Partidari de l’objectivitat i la minuciositat, fou el principal historiador alemany del s XIX i exercí una gran influència a Anglaterra i als EUA Collaborà decisivament a fundar la Historische Kommission bei der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, que dirigí Entre altres obres, escriví Geschichte der romanischen und germanischen Völker 1494-1535 ‘Història dels…

El 1150 cedí Agde al seu germà petit Bernat Ató V, vescomte de Nimes Havent reconegut de tenir Carcassès, Rasès i Lauraguès com a feu de Ramon Berenguer IV de Barcelona, el 1133 fou derrotat i obligat pel comte Alfons I de Tolosa a acceptar la senyoria superior d’aquests territoris 1155 El 1157 s’alià amb el comte de Barcelona, a qui tornà a reconèixer, i amb Enric II d’Anglaterra contra el comte Ramon V de Tolosa El 1163 es reconcilià amb el comte de Tolosa per ordre del rei francès Lluís VII Morí assassinat pels burgesos bederresos, incitats pel comte de Tolosa, a qui Ramon…

Marquès de Berny El 1643 fou nomenat conseller d’estat Fou secretari del cardenal Mazzarino, que li confià les negociacions del tractat de Westfàlia 1648 El 1656 anà a Madrid a iniciar les negociacions prèvies a la pau dels Pirineus amb Luis de Haro En 1658-59 celebrà noves converses amb Antonio Pimentel, que desembocaren en el tractat dels Pirineus 1659, pel qual el Rosselló i una part de la Cerdanya eren desmembrats de Catalunya i incorporats a França Nomenat secretari d’estat per als afers estrangers per Lluís XIV 1663, impulsà i organitzà diplomàticament la guerra de Devolució 1667-68 i…

Fou professor de ciències socials a Breslau 1874, Estrasburg, Viena, Leipzig i Munic Fou membre de l’escola històrica i un dels creadors del Kathedersozialismus , una tercera via entre el socialisme materialista i el liberalisme Defensà el lliurecanvisme i la neutralitat de l’administració en la vida econòmica El seu camp d’estudi comprèn els judicis de valor en l’economia, l’origen del capitalisme i l’estudi del sindicalisme destaquen Die klassische Nationalökonomie ‘L’economia política clàssica’, 1888, Ethik und Volkswirtschaft in der Geschichte ‘Ètica i economia política en la història’,…

Després de rebre la primera formació al seminari dels jesuïtes de la seva ciutat natal, marxà a Anglaterra per estudiar-hi enginyeria i música De tornada a Colòmbia es dedicà a ensenyar matemàtiques, anglès i música en diversos centres públics i privats D’aquesta activitat docent en són testimoni les seves obres didàctiques per a piano Estudios mecánicos i Estudios diarios A més, ideà un mètode de notació musical que es basava en la utilització de les lletres de l’alfabet El arte de leer, escribir y dictar música 1885 La major part de la seva obra de creació és per a piano…

Estigué al servei de Stanislaw Poniatowski com a violinista El 1785 inicià un viatge que el menà primer a Viena, on conegué J Haydn i WA Mozart, i després a Itàlia, on possiblement fou deixeble de P Nardini i G Pugnani El 1787 participà com a solista en un Concert Spirituel a París Des del 1792 visqué a Anglaterra, on intervingué en diferents concerts, en els quals destacà per la seva interpretació virtuosística d’obres que escriví per a executar ell mateix El 1803 s’establí a Liverpool on obrí un magatzem de música i d’instruments Fou un dels fundadors de la Societat Filharmònica de Londres…

Probablement rebé les primeres lliçons de música del seu pare, organista de la catedral de Winchester Durant la guerra civil fou un dels músics adscrits a la cort de Carles I a Oxford El 1648 es graduà com a batxiller en arts i en 1652-54 feu de capellà al Magdalen College El 1664 fou nomenat organista del New College d’Oxford Compongué música vocal profana i religiosa Tenen especial importància les seves Songs and Ayres 1668, tant per la qualitat de la música com pel fet de ser un dels primers cançoners apareguts a Anglaterra després de la restauració de la monarquia La seva…