Resultats de la cerca
Es mostren 5000 resultats
armanyaguès | armanyaguesa
Història
Individu del bàndol francès, enemic dels borgonyons, en les lluites dinàstiques de la primera meitat del segle XV.
El bàndol nasqué a causa de la rivalitat entre Lluís, duc d’Orleans, germà de Carles VI de França, i Joan Sense Por, duc de Borgonya 1404, que féu assassinar el seu rival el 1407 El nom prové de Bernat VII, comte d’Armanyac, que casà 1410 la seva filla Bonne amb l’hereu de Lluís, Carles, duc d’Orleans, i es posà al capdavant del bàndol Després de l’assassinat de Joan Sense Por 1419, el seu fill i successor Felip el Bo acusà el defí Carles VII d’haver-ne estat l’instigador i s’alià obertament amb els anglesos, que mantenien la Guerra dels Cent Anys contra França El tractat d’Arràs…
Ramon I de Cerdanya
Història
Comte de Cerdanya (1035-68), fill de Guifré II de Cerdanya i de la seva muller Guisla.
Succeí el seu pare quan aquest es retirà al monestir de Sant Martí de Canigó, en tots els seus estats menys al comtat de Berguedà, que durant un temps posseí el seu germà Bernat Cobrava paries dels sarraïns i la seva residència habitual era Ix Es casà amb Adela, que li sobrevisqué Havia lluitat contra Urgell, defensat per Ramon Berenguer I de Barcelona, però acabà fent amistat amb aquest vers 1050-51 El 1058 pactà perquè el barceloní l’ajudés a la liquidació de l’enclavament sarraí de les Oluges, a l’alta Segarra, i ell ajudés aquell en l’acció contra els sarraïns de Saragossa,…
Antoni Bisañes
Teatre
Dramaturg.
Feu d’apuntador al Teatre Principal de palma i després, entre el 1860 i el 1864 escriví peces sovint de temes folflòrics curtes en vers per a ser representades al cafè Plaça, de Palma Els manuscrits d’aquestes peces es conserven a la Miscellània Pascual També és autor d’ El metge per força 1861, comèdia molieresca en dos actes, de diversos entremesos de tipus tradicional Los locos lo dissabte de Nadal, 1860 Dos marits de bona pasta, 1862 En Bernat gelós, El jai Bonís, Lo que poren ses dones i de dues peces dividides en parts El dimoni coix encantat primera part 1861 dues…
,
Bertran I de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (1096-1105) i de molts altres feus.
Era fill de Ramon IV, el qual, en marxar amb la primera croada a Terra Santa, li deixà el comtat 1096, que defensà, ajudat pel seu cosí Guillem II de Cerdanya, contra Guillem IX de Poitiers, duc d’Aquitània 1098 Collaborà amb Bernat Ató, vescomte de Besiers, en la presa de Carcassona A la mort del seu pare 1105, el seu germanastre Alfons Jordà fou reconegut com a comte de Tolosa Bertran se n'anà al Líban i pactà amb Guillem II, comte de Cerdanya, el repartiment del comtat del Líban que aquest retenia des del 1101 Ambdós conqueriren Trípoli el 1109 Guillem II fou mort, sembla, per…
Jean Leclerq
Cristianisme
Medievalista francès.
Monjo benedictí de Clervaux Luxemburg des del 1928, interessat primerament per l’eclesiologia medieval, estudià després la literatura i l’espiritualitat monàstiques de l’edat mitjana El 1948 emprengué l’edició crítica de les obres de Bernat de Claravall 7 volums publicats entre el 1957 i el 1977 A partir de la seva obra L’amour des lettres et le désir de Dieu Introduction aux auteurs monastiques du Moyen Âge 1957 desenvolupà repetidament el que anomenà “teologia monàstica”, expressió que vol caracteritzar un tipus de teologia sapiencial, en la qual, sense preocupacions…
Santa Maria de Codó o de Sodó (Terrades)
Art romànic
L’església ermita de Santa Maria de Codó és actualment coneguda com l’ermita de Santa Magdalena En els nomenclàtors de la diòcesi del segle XIV apareix com a “ capella seu ecclesia heremitana Sancte Marie de çodone in parrochia Sancte Cecilie de Terrades” L’ermita era ja enrunada a la primera meitat del segle XV, ja que el bisbe Andreu Bertran publicà, l’any 1425, una circular per a la seva reparació, circular que es repetí el 1437 i el 1438, a càrrec de l’aleshores bisbe Bernat de Pau Per a la construcció d’aquest edifici del segle XV sembla que fou reutilitzat material de l’…
Força de Nulles
Art romànic
Aquesta fortalesa es construí al principi del segle XIII El 1208 Guilla, senyora o castlana de Banyeres, juntament amb el seu vicarius Miró de Castellvell, feu donació dels turons de Villas ludaicas i de Nudias a Guillema de Montcada, senyora de Castellvell i vescomtessa de Narbona, perquè hi edifiqués viles i fortaleses forcias i els repoblés La jurisdicció de Nulles anà estretament lligada a la de Vallmoll i a la seva baronia fins al segle XIX Primer fou dels Montcada i d’aquests passà als Foix El 1365 depenia de Roger Bernat IV de Foix, vescomte de Castellbò i baró de…
Sant Martí de Talarn
Art romànic
Malgrat l’abundant documentació que es conserva relativa al castell i vila de Talarn des del segle XI, la documentació referent a la seva església és escassa i tardana La primera referència sobre la parròquia de Talarn és del 1080, quan el comte Ramon V encomanà a Oliver Bernat, feudatari de Guillem Folch, el castell de Talarn, la meitat de la parròquia i les esplugues de Susterris, i a Sunyer Ramon el mateix castell i la vuitena part de la parròquia Pels volts del 1526 obtenia la vicaria perpètua de la vila de Talarn Joan Farrer, i era inclosa dins de l’oficialat de Tremp L’any…
Sant Joan de Vinyafrescal (la Pobla de Segur)
Art romànic
El lloc i l’església de Vinyafrescal és documenten entre el 1099 i el 1108, en què és data la donació que Ledgarda vídua de Miró Guerreta, féu a favor del monestir de Sant Genís de Bellera d’un alou a Salàs, que afrontava amb Sant Joan de Vineafiscale El lloc sembla que fou del monestir de Sant Pere de les Maleses, car l’any 1248 el prior d’aquest monestir, Bernat Ramon, establí una concòrdia amb Francesc Alamany sobre el lloc de Sant Joan de Vinyafrescal, de manera que aquest restava sota el domini directe del prior En la dècima del bisbat d’Urgell del 1391, dins del deganat de…
Castell d’Aulàs (Tremp)
Art romànic
Eulas dos focs el 1381 pertanyia d’antuvi al castell de Tormeda En la convinença feta vers 1073 entre Ramon V de Pallars Jussà i Artau I de Pallars Sobirà, aquest se’n reserva la tinença i probablement aquesta en fou la gènesi El trobem documentat per primera vegada al final del segle XI, en què Gausbert Ramon donà a l’abat Bernat i als monjos d’Alaó un home dit Altemir Baró amb la seva part i posteritat in castello Aulas cap al 1084 Sabem també que l’església de Sant Feliu de Castellet hi tenia alous any 1085 A l’edat moderna set focs el 1553 formava part de la baronia i després…