Resultats de la cerca

Comprèn 113 membres i consta de dues seccions l’una de ciències matemàtiques i naturals i l’altra d’història i filosofia, que editen diverses publicacions

Féu avortar una rebellió a les seves terres de Portugal 1071, però aquell mateix any 1071 el seu germà Sanç II li prengué el regne i el deixà anar a viure a la cort musulmana de Sevilla, d’on tornà després de la mort de Sanç II però l’altre germà seu, el rei Alfons VI, l’empresonà al castell de Luna

Fill dels reis de Castella, l’arxiduc d’Àustria Felip el Bell i Joana la Boja hereva, alhora, de la corona catalanoaragonesa A la mort del seu pare 1506, heretà els territoris del ducat de Borgonya —exclòs el ducat pròpiament dit, en poder de França des del 1477—, regits fins el 1515 per la seva tia Margarida d’Àustria, que tingué cura de la seva educació El 1515, declarat major d’edat, prengué el govern de Borgonya i traslladà la cort de Malines a Brusselles Els seus consellers principals foren Jean Sauvage, Adrià d’Utrecht i Guillaume de Croy, senyor de Chièvres El seu avi, Ferran II de…

Fundat pel comte Ferran González 919, és una bella mostra del romànic castellà L’església, consagrada el 1088, fou totalment refeta s XVIII per Ventura Rodríguez El claustre s XI-XII, de dos pisos d’arcuacions sobre doble columna, és famós pels baixos relleus dels angles i per la collecció animalística dels seus capitells, obra de mestres del Llenguadoc Entre moltes obres d’orfebreria que s’hi conserven destaquen el calze mossàrab d’argent daurat ~1040 i el frontal romànic de coure on hi ha gravades figures dels apòstols En el seu escriptori foren escrits, a l’edat mitjana, manuscrits…

Creat pel papa Pau III el 1545, amb inclusió de Piacenza, l’atorgà al seu fill, Pere Lluís Pere Lluís I de Parma Assassinat aquest 1547, fou ocupat per Milà El 1558 Felip II de Castella el tornà a Octavi Farnese Octavi I de Parma Els ducs següents d’aquesta dinastia foren Alexandre 1586-92, Ranuccio I 1592-1622, Eduard I 1622-46, Ranuccio II 1646-94, Francesc 1694-1727 i Antoni 1727-31, que morí sense fills El ducat passà aleshores a Carles de Borbó 1732, fill de Felip V d’Espanya, i el 1735, a Àustria, que en féu duc Francesc II 1738-48 Però, ocupat per Espanya 1745, passà, amb Guastalla,…

Té port, de poc moviment comercial, i és seu d’un arquebisbat Corresponent a l’antiga Hydruntum i seu episcopal, esdevingué, a la segona meitat del segle VI, un dels centres principals de la dominació bizantina a Itàlia i punt d’enllaç comercial entre l’Orient i els països de l’Adriàtica Fou la capital de l’antiga terra d’Òtranto , part extrema de la península Salentina Amb Bari i Tàrent, fou un focus de resistència bizantina contra els normands segle XI Sacsejada per les guerres internes d’Itàlia i saquejada pels turcs 1480, fou, durant molt de temps, possessió de la corona catalanoaragonesa…

Fou establert pels musulmans, en un pla anomenat abans pla d’Almatà i actualment del Real, damunt la primera de les terrasses del Segre, emplaçament d’una població ibèrica i on, en època islàmica, hi havia hagut la mesquita major de la ciutat i una comunitat cristiana Destruït aquest nucli durant les guerres pel domini de la ciutat, sobre l’antiga mesquita hom edificà l’església parroquial, la qual rebé llavors el nom de Santa Maria d’Almatà i, posteriorment, el de  el Sant Crist de Balaguer El nucli d’Almatà, emmurallat, era novament habitat a la segona meitat del segle XII De l’antic nucli…

El morabatí alfonsí o castellà fou encunyat per Alfons VIII de Castella amb llegenda cúfica, però de contingut cristià, amb l’afegit d’una creu i les lletres ALF Seguia la metrologia del model i circulà abundantment a Catalunya, fet documentat entre el 1218 i el 1269 Continuà batent-se en el breu regnat del seu successor Enric I 1214-17 i no hi ha evidència que continués en els regnats posteriors El morabatí lleonès fou encunyat pels reis lleonesos Ferran I 1157-88 i Alfons XI 1188-1230 seguint el patró metrològic del morabatí almoràvit, però amb tipologia cristiana ofereix una…

A la part superior hom collocava corrioles per a sostenir la corda de la qual hom penjava els condemnats, o bé ganxos fixos en el cas que l’execució fos feta per caiguda del reu en treure-li l’escambell que prèviament tenia als peus En tota l’Europa medieval fou emprat aquest sistema d’execució pel que fa a les persones vils els nobles i els cavallers eren executats per decapitació amb espasa o amb destral La forca fou aplicada durant tot el segle XIX, i persistí a la Gran Bretanya durant el segle XX, fins a l’abolició de la pena de mort A l’Estat espanyol subsistí fins el 1832, que …

Augustinià secularitzat 1822, d’idees liberals, bon predicador, d’àmplies curiositats intellectuals i molt actiu, participà en la majoria d’activitats i entitats culturals de l’època el 1816 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, per a la qual escriví treballs sobre les guerres dels Segadors i de Successió Durant el Trienni Liberal dirigí la Casa de Caritat i fou editor del “Diario Oficial” i soci fundador de la Societat d’Amics del País, que presidí 1837, 1840 i 1843 predicà i escriví en defensa del règim constitucional i especialment de la seva política religiosa El 1823 fou…