Resultats de la cerca
Es mostren 4386 resultats
esquadra
Militar
Cadascuna de les agrupacions d’homes armats, membres de la força de policia institucionalitzada a Catalunya pel govern de Felip V en 1719-21.
Inicialment eren formades per 30, 50 i fins a 150 homes, amb soldada i sota la direcció del batlle o del regidor de la població on radicaven A partir del 1721 romangueren reduïdes a les tres esquadres de Valls, Rodonyà i Riudoms, que constaven de dotze mossos i un caporal, cadascuna sota el comandament del batlle de Valls Pere Anton Veciana Aquest fou el nucli inicial de les Esquadres de Catalunya o del Batlle de Valls , que s’anaren estenent per tot el Principat fins el 1816 estigueren sota el comandament dels Veciana fins a la fi de l’Antic Règim, el 1835, i foren el model d’altres cossos…
Las Arteas
Llogaret
Llogaret del municipi de Begís (Alt Palància), a la zona de llengua castellana del País Valencià, prop de la ratlla d’Aragó.
Es troba dividit en dos nuclis, Las Arteas de Abajo 3 h 1996 i Las Arteas de Arriba despoblat
mom
Folklore
Nom que rebia, al País Valencià, cadascun dels set dansaires que voltaven la moma, en la cavalcada de la vigília de Corpus.
baronia de Carrícola
Història
Jurisdicció territorial del País Valencià vinculada el 1477, pel cardenal Lluís Joan del Milà i de Borja
, juntament amb la d’Atzeneta.
Passà als Orense i als Tamarit
Hemeroscopi
Història
Establiment grec citat per alguns texts clàssics (Estrabó, Aviè, Esteve de Bizanci) com si hagués existit a la costa del País Valencià.
La localització més concreta fou donada per Estrabó, que el situà entre el Xúquer i Cartagena i l’identificà amb Dénia, versió que ha estat seguida amb unanimitat des del Renaixement La majoria d’investigadors moderns ha suposat, també, que fou una ciutat fundada durant el període primerenc de la colonització grega s VI aC i que desaparegué aviat Davant la manca de troballes arqueològiques a Dénia que poguessin confirmar-ho, alguns investigadors han proposat altres localitzacions veïnes, com Xàbia o el penyal d’Ifac Ara per ara és un problema no resolt, complicat pel fet que les…
Fontes
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, als contraforts septentrionals de la serra d’Espadà.
Drenen el terme diversos barrancs, que aflueixen a la rambla d’Aiòder, afluent, per la dreta, al Millars Gairebé una tercera part del territori, molt accidentat, és ocupada per matollar i per pinedes L’agricultura de secà garrofers, oliveres, blat ocupa 358 ha, i el regadiu hortalisses, 12 Afectat per un radical despoblament des del 1965, minva per la mateixa decadència demogràfica més que no pas per l’emigració El poble 100 h agl 2006 505 m alt és, enlairat, a la dreta de la rambla d’Aiòder L’Església parroquial Sant Roc depèn de la d’Aiòder Lloc de moriscs 16 focs el 1602, fou repoblat el…
Invertebrats endèmics valencians
El crustaci decàpode Typhlatya miravetensis , endèmic de l’aqüífer subterrani de Cabanes Alzira, Ribera Alta, Castelló, va protagonitzar una lluita acarnissada per l’abolició d’un pla d’ampliació de la carretera que podia perjudicar-ne l’hàbitat Sergio Montagud A l’inici del segle XXI, amb una llarga trajectòria en la conservació dels hàbitats i de les espècies prioritàries de la Comunitat Valenciana, la Conselleria de Territori i Habitatge i la Fundació Entomológica Torres Sala van emprendre un projecte conjunt, decisiu en aquest camp Conscients de la necessitat de conèixer el patrimoni…
Gavina capnegra
La gavina capnegra Larus melanocephalus en plomatge del primer hivern, com el d’aquests joves de l’Ametlla de Mar Baix Ebre, per la mida ateny 40 cm, el color i els hàbits, s’assembla força a la gavina vulgar se’n diferencia pel color vermell de les potes i el bec A l’estiu, que és quan té el cap negre, és rara a les nostres costes Albert Martínez La gavina capnegra és una espècie circummediterrània, que té les principals colònies de cria a les costes septentrionals de la mar Negra Els darrers anys va realitzant una marcada expansió i nia en poca quantitat en alguns punts de la Mediterrània…
Els jaciments d’art rupestre de la Mediterrània, declarats Patrimoni de la Humanitat
El Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO, reunit a Kyoto, amplia el catàleg de béns artístics considerats Patrimoni de la Humanitat amb la inclusió de l’art rupestre mediterrani El reconeixement parteix d’un projecte conjunt presentat per Catalunya, Andalusia, Múrcia, el PaísValencià, Aragó i Castella-la Manxa En la mateixa sessió són declarats Patrimoni de la Humanitat el barri antic d’Alcalá de Henares i el nucli històric d’Oviedo
Joaquim Garcia i Girona
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Exercí d’eclesiàstic Estudià al seminari de Tortosa i fou rector dels de Saragossa, Còrdova i Oriola i prefecte del de Baeza Collaborà al diccionari d’Alcover i al “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, que publicà el seu Vocabulari del Maestrat 1922, inacabat És autor d’un poema històric sobre la conquesta del PaísValencià per Jaume I titulat Seïdia 1919, i publicà diversos poemes llatins en versió catalana seva