Resultats de la cerca

Era partidari d’un Estat català socialista Formà part de l’Assemblea de Catalunya El 19 d’abril de 1972, Josep M Cervelló, Francesc Xavier Elias Bernat, Maria-Neus Milà Roca, Concepció Sellés i M Eulàlia Mestres foren detinguts i acusats de pertànyer als GIC En sortir de la presó el 1975 dissolgueren el grup Alguns membres ingressaren al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans i d’altres fundaren els Collectius Comunistes Independents

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, on jugà en quatre etapes diferents 1988-89, 1992-93, 1999-2000 i 2001-07 També defensà el Roca Virrei Amat 1989-92, l’Horta-Guinardó 1993-94 i el Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau 1994-99, amb el qual assolí l’ascens a la màxima categoria del voleibol espanyol 1996 i hi jugà dues temporades 1996-98 Guanyà la Lliga Catalana 1997

Collocador, vestí la samarreta del Club Esportiu Roca de Barcelona i posteriorment del Club Voleibol Vigo, on jugà dels 22 anys als 35, i esdevingué el capità de l’equip En aquesta etapa aconseguí l’ascens a la Superlliga i una Copa del Príncep 2010 en la darrera temporada en actiu Posteriorment s’incorporà a la direcció tècnica del club Fou internacional júnior i absolut per Espanya i també fou convocat per la selecció catalana

Situat a les Grans Planes, ocupa el sud-oest de Dakota del Sud i el nord-est de Wyoming El cim més alt és el Harney Peak 2 207 m Hi ha mines or, argent, plom El principal atractiu turístic de la regió és l’obra de l’escultor Gutzon Borglum que representa, en grans dimensions, els caps dels presidents Washington, Jefferson, Lincoln i Theodore Roosevelt, esculpits damunt la roca de la muntanya

En les parts de depressió la sorra té menys gruix i sovint hi aflora la roca subjacent La vegetació de l’erg és escassa, de matolls xeròfits i espècies com el drinn Aristida pungens que es troben als vessants i a les parts més baixes Els principals ergs del Sàhara són el Gran Erg Occidental, al peu de l’Atles, i el Gran Erg Oriental, que arriba fins als límits de Tunísia

A partir del 1878 organitzà un certamen cada any pel mes de maig sobre temes artístics i sobre la història de Lleida Entre els autors premiats destaquen Lluís Roca i Florejachs, per un treball sobre la seu antiga publicat el 1881, i l’historiador i cronista de la ciutat Josep Pleyan i de Porta, per una monografia sobre Lleida en temps dels àrabs Fou el primer antecedent dels jocs florals lleidatans iniciats l’any 1895

Trobador de la gaia ciència, és autor del plec poètic Cobles novament fetes contra tots los delats de Catalunya i sequaços d’Antoni Roca 1544, severes amonestacions contra els bandolers, i panegíric del lloctinent de Catalunya marquès d’Aguilar Aquest text fou reproduït per Marià Aguiló en el Cançoneret, 1873-1900 Relacionat amb Pere Serafí , amb qui sostingué retòrics debats poètics segons els models del devinalh , aquest li dedicà un sonet i uns dístics fúnebres 1565

Antiga fortalesa i origen de la família provençal de Baus, el castell, coronat per una torre del segle XIII, i les cases, avui en part deshabitades i arruïnades, formen un conjunt impressionant, situat sobre un esperó que es desprèn de les Alpilles, i constitueix un centre de turisme Del seu nom francès Les Baux-en-Provence deriva el nom de bauxita , a causa de les mines d’aquesta roca explotades a la rodalia

Organitzada per la Comissió de Festa Major del Barri de Sant Antoni i amb la collaboració de l’Atlètic Club Esport i Natura, se celebra al mes de gener, i té un recorregut de 10 km La primera edició es disputà el 1979 i l’any 2010 tingué 673 corredors El millor registre masculí l’aconseguí Roger Roca Dalmau l’any 2008, mentre que el millor registre femení l’obtingué, també el 2008, Meritxell Calduch

Tot i que, a causa de les fractures alpines i del recobriment posthercinià, l’aflorament de roques ígnies en el sòcol de la Serralada Costanera catalana és discontinu, en aquestes serres hi ha els afloraments de granitoides més extensos dels Països Catalans Això no obstant, representen només fragments d’un gran batòlit, l’extensió total del qual ens és, ara per ara, desconeguda Els principals afloraments de granitoides són el que s’estén pel Montseny i les Guilleries, el de les Gavarres i la Costa Brava, el que a la serra de Marina s’estén des del riu Besòs fins al riu Tordera i, més al S, el…