Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, sempre estigué fora de les muralles de la ciutat, al burg de les Escodines Fou primerament una capella del barri i més tard ho fou del convent que els pares caputxins aixecaren al seu costat L’església és esmentada el 1292 i el mateix any i el següent hi ha documentades unes donacions per a l’obra Al costat del temple s’aixecà el convent dels pares caputxins, que l’inauguraren el 1583, però l’església no fou renovada fins al 1658 fou enderrocada el 1936

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al puig Cardener, al costat de l’església de Santa Maria Degué ser una capella dependent de Santa Maria de Manresa, sense una funció concreta L’església apareix citada el 1169 amb una donació per a l’obra L’edifici d’aquesta església fou enderrocat el segle XIV quan la progressió de les obres de l’església gòtica de la Seu obligà la seva desaparició

Capella situada a poca distància, vers el sud de la població, en un pendent de muntanya N’ignorem l’època de construcció Se sap que existia el 1488 quan s’autoritzà a fer un recapte per a la construcció o reparació de la capella L’any 1561 es diu que s’havia reconstruït feia poc temps i tenia un ermità que hi vivia a prop

Era la capella del castell de Terrassa, tal com consta en un document de l’any 1303, que parla de la “capella sancti Fructuosi constructa in villa Palatí Terracie” El primer esment documental de què tenim constància és de gairebé un segle abans, concretament de l’any 1206 i la seva condició parroquial es troba testimoniada el 1243 Al començament del segle XIV estava tan malmesa que amenaçava ruïna tal com llegim en un document de l’any 1333 “ipsa capella per nimia vetustate minatur ruine” De tota manera subsistí fins a la darreria del segle XVI

Els vestigis d’aquesta capella són al nord del terme de Güel, sota el Morró de Güel Només s’han conservat traces dels murs, que permeten saber que es tractava d’una església d’una sola nau, probablement capçada a llevant per un absis semicircular fou construïda amb un aparell de carreuons sense desbastar, disposats en filades irregulars de factura un xic rústega, que no permeten establir una clara filiació constructiva o cronològica d’una obra clarament medieval

Aquesta església apareix esmentada en un document de l’any 987 Es tracta d’una escriptura mossàrab que fa menció d’un judici que tingueren els homes del castell d’Aguilaniu amb els de Jusseu a causa de la possessió d’un terç d’un pou saliner el jurament, ordre del prevere Fortuny, va ser fet pels homes d’Aguilaniu “ in domum Sancti Sebastiani martyris Christi ”, de la qual casa el document no esmenta la localització