Resultats de la cerca
Es mostren 9508 resultats
fibroïna
Bioquímica
Proteïna fibrosa de la seda formada per una cadena molecular amb quatre aminoàcids neutres.
És insoluble en l’aigua, però és soluble en dissolucions concentrades d’àlcalis Per hidròlisi pot donar aminoàcids, com alanina, serina, lisina, etc
heroïna
Farmàcia
Derivat diacetilat de la morfina, de la qual és obtingut per tractament d’aquesta amb anhídrid acètic.
Insoluble en aigua, el seu clorhidrat és emprat per les seves propietats analgèsiques i narcòtiques El seu consum crea una forta dependència drogoaddicció
espígol
Espígol
Maja Dumat (CC BY 2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de fulles estretament lanceolades, ben verdes, i flors blaves agrupades a l’extrem d’una llarga tija florífera.
Creix per sobre dels 600 m, en llocs pedregosos Els olis essencials de l’espígol serveixen per a fabricar l’ aigua de lavanda
camell
Transports
Aparell usat per a alçar els vaixells per tal de disminuir-ne el calat i així poder-los fer passar per llocs de poca fondària.
Consistia en dos pontons que hom abarloava i fermava al vaixell, llastats amb aigua en buidar-los, el vaixell disminuïa el seu calat
al·licina
Bioquímica
Constituent de l’all, amb la seva veritable olor.
Líquid que es descompon en destillar-lo, poc soluble en aigua, miscible amb els solvents orgànics Irrita la pell i manifesta acció antibacteriana
estoma aqüífer
Anatomia vegetal
Obertura d’un hidatode formada per un estoma de cèl·lules oclusives grosses i poc engruixides.
Es troba en l’àpex o en les dents de certes fulles i serveix per a expellir l’aigua de l’epitema subjacent
Foment de la Pesca Esportiva d’Olot
Pesca esportiva
Club de pesca esportiva d’Olot.
Fou fundat l’any 1948 Ha estat campió d’Espanya de clubs 2000, 2008 i subcampió 2010 en la modalitat d’aigua dolça
Gerard Rovira Arcusa
Pesca esportiva
Pescador esportiu.
Amb l’Associació de Pesca Esportiva Pla de l’Estany de Banyoles, guanyà el Campionat d’Espanya de clubs d’aigua dolça 2007
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals als deserts i subdeserts freds
El progrés de la desertització A grans trets, el procés de degradació de les terres desèrtiques, anomenat desertització, és un procés força universal al qual no ha estat aliena l’acció dels humans i del seu bestiar El procés de desertització, que es manifesta en l’empobriment i, de vegades, en la total desaparició de la vegetació, en la destrucció i la salinització del sòl i en l’aparició de dunes mòbils, com també en l’argilització i la takirització dels estrats superiors del sòl, és similar per a totes les zones de deserts freds, i es pot observar, pràcticament, arreu on la pressió…
Els ecosistemes terrestres
Els ecosistemes terrestres presenten característiques força diferents dels aquàtics En ells els organismes depenen majoritàriament d’uns productors primaris que, situats a la interfase entre atmosfera i litosfera, ocupen un espai ben reduït només un centenar de metres en el cas dels boscos més alts, i molt menys normalment Alguns animals terrestres cerquen l’aliment al medi aquàtic i altres poden enlairar-se considerablement durant un temps curt, però el marc de la vida terrestre és molt més restringit que el de la marina, que arriba a colonitzar permanentment les grans fondàries Les plantes…