Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme de Montserrat, en un lloc indeterminat Antigament degué ser un petit monestir de tradició visigòtica, després no en sabem les vicissituds, però es degué convertir en capella eremítica si no desaparegué del tot L’església és esmentada el 933, quan el comte Sunyer donà al monestir de Santa Maria de Ripoll les esglésies de Santa Maria, Sant Iscle, Sant Pere i Sant Martí El 982 apareix en el precepte del rei Lotari, que confirma les possessions de Ripoll Després desapareix d’una manera total, ni tan sols se’n coneix la ubicació una única referència és que…

Situada dins el terme del castell o vall de Marfà En un principi hom la troba dependent de l’església de Santa Maria de Moià, però aviat s’independitzà i tingué la categoria de parròquia del terme, que encara conserva des d’abans del segle XIII passà a dependre del monestir de Sant Benet de Bages El lloc és documentat des del 939, moment en què consta l’existència de l’església, bé que sense esmentar-ne l’advocació, encara que en aquest moment s’unia a la parroquial de Moià el 985 apareix amb la categoria de parròquia i el 1066 ja tenia formada una sagrera al seu voltant No sabem…

Si les viles esmentades fins ara conserven en l’actualitat l’església i un parell de cases al seu redós, a la de Sant Genís de la Vall dels Horts només es troba dempeus una part del mur de l’església, de la qual ni la planta no pot ésser reconstruïda Aquesta església apareix documentada el 1046, el 1063 consta que era parròquia i com a tal tenia cementiri documentat el 1080 L’aparició com a vila no es produeix fins al 1207 i el 1215 torna a ésser documentada amb unes cases de Ripoll, car era el monestir de Santa Maria de Ripoll el senyor alodial de l’església i de terres del…

El terme de Vilardell es troba esmentat per primera vegada el 998 El 1075 apareix el lloc i la vila anomenats de Vilardell El senyor d’aquest castell al segle XIII era Arnau de Sant Lleïr com a feudatari de Guilleuma de Montcada El terme, als segles XIV i XV, era de 6 a 8 focs El fet de tenir tan pocs focs provocà diverses agitacions per part del senyor de Montclús, que pretenia reduir aquest castell a quadra, la qual cosa s’esdevingué durant l’època moderna Als segles XV i XVI n’eren els senyors la família Soler, el quals emparentaren amb els Cahors de Perpinyà Aquests el…

La primera menció del castell de la Borrumira és de l’any 1114 en una definició que fa la filla de Ramon de Gonteres del mas de Gonteres, que es troba a prop de Burriana Un membre del llinatge cognominat Borrumira apareix el 1193 comprant un obrador a Terrassa Al segle XIII Ramon de Vice de Borrumira empenyora la casa forta de Borrumira, que té com a feudatari de Guillem de Terrassa El 1376 Francesc de Muntanyans dóna a Pere ses Gonteres una peça de terra on abans havia estat el castell de ça Borrumira Aquesta casa forta tingué diversos senyors tant laics com eclesiàstics Ramon…

Aquesta església, de la qual no es coneix la localització ni el nom del nucli de la població o quadra on es trobava, degué ser una església sufragània de la de Sant Cristòfol del Puig de Meià i, després, de la de Sant Salvador de Vilanova de Meià Només es té notícia de la seva existència per la deixa que l’any 1164 feu Guillem II de Meià en el seu testament, en el qual llegà a l’església de Sant Ponç el delme que el seu pare li prengué injustament Posteriorment només se’n té la referència que en feu Roig i Jalpí a mitjan segle XVII quan diu “ San Ponze Martyr Era antiguament Parroquial ”…

El lloc de Millà és consignat per primera vegada l’any 1066, en la distribució de béns de la canònica de Sant Pere d’Àger que feren Arnau Mir de Tost i l’abat Guillem Ramon Fins a mitjan segle XII no trobem una referència del castell de Millà La primera apareix en el testament de Ramon Berenguer d’Àger, del 1158, el qual concedí el castell de Millà a la seva filla Berenguera Per la documentació balx-medieval hom sap que el castell pertanyia al vescomtat d’Àger i que l’abadia de Sant Pere posseïa l’església parroquial, com ho palesa la butlla d’Alexandre III del 1162 L’estructura…

Les notícies referents a aquest castell són més aviat escasses i sempre vinculades al castell de Montbui La primera menció és de l’any 1023, data en què el bisbe de Vic, Oliba 1017-1046, l’encomanà juntament amb el de Tous i de Montbui a Guillem d’Oló o de Mediona Al segle XIII apareix documentada la família Ocelló Potser com el castell de Montbui el d’Ocelló passà a l’àmbit dels Cardona Així, l’any 1246 el senyorejava, com a feudatari del prelat vigatà, el vescomte Ramon de Cardona Al començament del segle XIV l’administrador de la mitra vigatana cedí la potestat d’aquest…

Es pot considerar el 1164 com la data del naixement del Castellnou d’Olivella Aquell any es redactà la carta de població que atorgaren Pere de Ferran i altres quatre propietaris a favor de Cabot i diverses altres persones que havien començat a treballar un pujol erm dins el terme del castell d’Olivella En aquest document s’estipulà l’obligació de fortificar el lloc en un termini de sis anys El 1264 és esmentada aquesta fortalesa amb el nom de Castellnou d’Olivella en una venda feta per Guillem Cabot a Ferran Cabot El Castellnou apareix documentat posteriorment també els anys 1277…

Aquest castell apareix documentat per primera vegada l’any 1037 en la concòrdia feta entre l’abat Guitard de Sant Cugat del Vallès i Bernat Otger, senyor del castell de Castellet, en la qual s’esmenta la torre que fou de Tedbert, anomenada Bellvei Aquesta torre fou una fortalesa menor del terme de Castellet i originà un petit llinatge de cavallers a partir del segle XII cognomenat Bellvei El 1186 ja s’esmenta un Guillem de Bellvei que donà al monestir de Sant Cugat un honor en el terme de Calders Segons el fogatjament del 1358 el senyor de Bellvei posseïa trenta-dos focs al seu castell El…