Resultats de la cerca
Es mostren 1987 resultats
Valentí Castanys i Borràs

“L’avi del Barça” creat per Valentí Castanys Borràs
© Enciclopèdia Catalana
Disseny i arts gràfiques
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Dibuixant, periodista i comediògraf.
Vida i obra Estudià a l’Escola Industrial, es passà a la pintura i el dibuix, i excellí com a caricaturista i ninotaire, especialitzat en la premsa esportiva catalana i, sobretot, barcelonina Recollí el vessant humorístic de la premsa esportiva catalana, assimilant-lo i donant-li un estil propi, amb un simbolisme i un llenguatge característics Emprà el pseudònim de Dove Entre les seves creacions més populars es destaca "l’avi del Barça”, el mite de l’avi carismàtic i bonhomiós del club degà Participà en el primer Saló d’Humoristes 1916, on obtingué el…
, , ,
oboè

Família de l’oboè modern. Oboè soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta de llengüeta doble.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Consisteix en un tub sonor de fusta dura, d’uns 60 cm de llargada, relativament estret, proveït de forats i claus La seva perforació és cònica i acaba en un pavelló en forma de campana De timbre penetrant i d’un gran poder expressiu, l’oboè és, actualment, un dels instruments imprescindibles en l’orquestra simfònica El seu nom prové del francès hautbois haut , alt bois , fusta Morfologia Construït de fusta dura banús o palissandre o, de vegades, de materials plàstics o ebonita, l’oboè consta de tres…
vol a vela
Zoologia
Tipus de vol, durant el qual l’animal empra els corrents ascendents d’aire calent i s’hi deixa portar, tant per a pujar amunt com per a recórrer distàncies llargues, amb les ales desplegades i sense moure-les.
Entre els ocells, en són exemples les cigonyes, els voltors, etc alguns ocells marins, com l’albatros, empren els corrents d’aire que es mouen a prop de la superfície de les mars del sud
música religiosa
música religiosa Foli del Sacramentari de Santa Maria de Vilabertran (s XII)
© Fototeca.cat
Música
Nom donat al cant litúrgic vinculat als diferents cultes, a la música sagrada a una veu, a diferents veus i a la instrumental que empra o no els texts litúrgics, com també a les composicions d’inspiració religiosa destinades als concerts.
Les principals formes de la música religiosa occidental, vinculada al cristianisme, han estat en el camp monòdic les diferents formes del cant litúrgic el cant gregorià, el cant ambrosià, la música visigòtica, etc, el drama litúrgic, les cançons religioses dels trobadors i trouvères , el lauda italià i el conductus en el camp polifònic sobresurten l'organum, el motet, l'anthem, el madrigal religiós, el coral, els ricercari destinats a l’orgue, la toccata, el preludi d’orgue i el coral instrumental Altres formes són el responsori, els salms polifònics i la missa, amb les parts variables i…
cuir estàndard
Tecnologia
Cuir fabricat segons unes normes de la comissió internacional de solideses dependent de la Unió Internacional d’Associacions de Químics d’Adoberia, i que hom empra com a suport fix per a determinacions de solideses i altres mesures de caire científic.
ferroaliatge
Tecnologia
Cadascun dels aliatges del ferro amb certs elements, metàl·lics o no metàl·lics, que hom empra com a matèria d’addició en la fabricació d’acers especials i en l’obtenció d’altres aliatges als quals hom vol conferir unes propietats determinades.
Alguns són emprats també com a desoxidants per llur capacitat de fixació de l’oxigen Els elements d’aliatge més comuns són el crom, el manganès, el molibdè, el silici, el titani, el vanadi i el tungstè Sovint, malgrat el nom, el ferro n'és l’element minoritari L’ús dels ferroaliatges en siderúrgia es remunta a l’any 1856 El 1850 hom havia descobert, casualment, les característiques especials de l’acer obtingut a partir d’un mineral amb una certa quantitat de tungstè El ferromanganès fou descobert el 1866, i el 1869 hom descobrí el ferrocrom Hom els pot obtenir en alt forn, en forn elèctric o…
balandra
Transports
Veler d’un sol pal i veles de ganivet, amb coberta, que hom emprà antigament tant per al transport de cabotatge com per a la pesca, i que avui constitueix el tipus de iot més difós entre els de vela.
Les balandres clàssiques hissen vela aurica i escandalosa d’altres, vela guaira, però les de vela bermudiana són les que han prevalgut Totes les balandres hissen també flocs la que només en té un és anomenada sloop, i la de dos o més, cúter La balandra de línies fines construïda especialment per a regates és anomenada balandre
Luigi Carlo Zanobi Salvadore Maria Cherubini
Música
Compositor italià.
Vida A l’edat de sis anys rebé la primera formació musical de part del seu pare, Bartolomeo Cherubini, que era maestro de cembalo al teatre florentí de la Pergola Posteriorment estudià tècniques de composició amb Bartolomeo Felici i el seu fill Alessandro P Bizzarri i G Castrucci foren altres músics florentins que contribuïren a la seva formació musical Cherubini s’inicià en lde compositor amb obres de gènere religiós, i la seva primera peça fou la Missa in credo en re m per a quatre veus i orquestra, estrenada a Florència el 1773 sota la direcció de Bartolomeo Felici A divuit anys, Cherubini…
canó

Esquema d’un canó emprat durant la Segona Guerra Mundial
© Fototeca.cat
Militar
Peça d’artilleria de tub relativament llarg respecte al calibre, capaç de llançar projectils a gran distància.
Consta essencialment del tub o boca de foc, on és posat el projectil i la càrrega explosiva, anomenat també canó , que és el suport que llançarà el projectil, d’una muntura o element de transport i ancoratge en el terreny d’uns òrgans de punteria i, eventualment, d’un òrgan elàstic entre el tub i la muntura capaç d’absorbir l’energia del retrocés Es diferencia de l’obús i del morter per la trajectòria del tir i, per tant, per l’angle de tir, que és molt elevada en el morter, intermèdia en l’obús i baixa en el canó El canó és determinat per la relació calibre/longitud, on la longitud ,…
Prova de coagulació
Patologia humana
Les anomenades proves de coagulació es duen a terme per tal de valorar l’estat de l’hemostàsia, és a dir, el mecanisme que es desenvolupa per impedir l’hemorràgia deguda a un esquinçament d’un vas sanguini Hi ha proves molt variades que permeten de valorar l’estat del procés, per bé que habitualment se n’utilitzen només algunes, segons les necessitats de cada cas Els procediments que hom empra poden tenir com a objectiu d’estudiar el primer pas de l’hemostàsia, és a dir, l’hemostàsia primària, o bé avaluar-ne la segona fase, la coagulació Per tal d’estudiar els elements que…