Resultats de la cerca
Es mostren 3082 resultats
Cervera del Maestrat
Cervera del Maestrat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a la vall mitjana de la rambla de Cervera o riu Sec, a l’indret on aquesta travessa els contraforts septentrionals de la serra de Vall d’Àngel i de les Talaies d’Alcalà, formant una sèrie de petits meandres.
El terme és drenat, a més, per diversos barrancs de Sant Mateu, de la Garrofa, afluents de la rambla de Cervera, i pel de la Garrotxa, de la rambla d’Alcalà El terreny és abrupte, i més de la meitat del terme és improductiu, cobert de pasturatges aprofitats pel bestiar cabrum 1500 caps Els conreus de secà 4000 ha són gairebé exclusius i dedicats a garrofers, oliveres, ametllers i vinya la terra és explotada directament pels propietaris Hi són abundants les pedreres de marbre, amb diverses varietats Vista de la vila de Cervera del Maestrat al voltant de l'església parroquial © CIC-Moià La vila…
gòbids
Ictiologia
Família de peixos actinopterigis de l’ordre dels perciformes, caracteritzats pel fet de tenir el cos petit i fusiforme, els ulls en posició superior i molt junts, dues aletes dorsals, una de caudal arrodonida i aletes pelvianes fusionades per davant formant un disc adhesiu.
Inclou unes 400 espècies d’aigua dolça i, majoritàriament, marines, entre les quals hi ha el gòbit
òliba
Òliba vulgar (Tyto alba)
© Steve Garvie
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels titònids, que fan de 35 a 45 cm i tenen els discs facials units formant-ne un de sol en forma de cor, a l’interior del qual també hi ha el bec.
De les 10 espècies que componen el gènere, només n'hi ha una d’europea, l' òliba vulgar Talba , de 35 cm, que té les parts superiors de color castany daurat clar, finament puntejat, les inferiors més clares o completament blanques i la cara blanca, amb els ulls negres S'alimenta, bàsicament, de petits rosegadors Habita i és sedentària a tot Europa, llevat de l’Escandinàvia
cortinariàcies
Micologia
Família de fongs de l’ordre de les agaricals, d’esporada de color variable entre l’ocraci brunenc o de tabac i el ferruginós fosc, espores sovint verrucoses, cama central, làmines mai decurrents i capell generalment cobert d’un vel general, sovint formant una cortina.
Comprèn espècies generalment terrícoles, amb alguns gèneres amples i complexos, com Cortinarius, Inocybe, Hebeloma , etc Cortinariàcies més destacades Cortinarius sp cortinari , pixacà Cortinarius cinnamomeus pixacà canyella Cortinarius collinitus pollerenca Cortinarius fulmineus bolet de vaca Cortinarius multiformis fals fredolic Cortinarius violaceus blava Hebeloma sp hebeloma Hebeloma edurum, H truncatum escarlet , carlet Sinocybe sp sinocibe
clavellina d’aire
Clavellina d’aire
Neptalí Ramírez Marcial (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta epifítica, de la família de les bromeliàcies, formada per una roseta de fulles rígides, dilatades a la base formant un dispositiu de captació d’aigua, linears, amb el marge espinulós i punta espinosa i flors violàcies agrupades en espigues planes reunides en panícula erecta.
Originària del Brasil, és notable perquè es pot conrear en jardineria, penjada, sense terra
bandidatge
Dret penal
Actuació de qui, apartant-se d’una vida social normal, es dedica al robatori, al furt, a atemptats a les persones i a altres actes de caràcter delictiu, sovint formant colla armada amb un propòsit d’actuació comuna sota la direcció d’un cap.
Els actes de bandidatge constitueixen individualment delictes castigats penalment, i també hi ha legislacions penals que castiguen específicament el bandidatge com a actuació de conjunt Alguns ordenaments jurídics s’adrecen a tipificar com a tal certes actuacions amb motivacions polítiques o socials
andes
Agronomia
Aparell format per dues barres llargues, lleugerament corbades, unides per quatre barres curtes i cordes formant un teixit, que per un cantó és unit a la bèstia de càrrega i per l’altre és arrossegat i serveix per a transportar garbes, herba, llenya, terrissa, etc.
Sant Feliu de Parlavà
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, al mur de la qual hi ha inclosos diversos elements de l’edifici romànic J A Adell L’església parroquial de Sant Feliu de Parlavà es troba al bell mig i al sector més elevat del nucli de la població Mapa 296M781 Situació 31TEG026525 El poble de Parlavà és a la cruïlla de la carretera C-252 de la Bisbal d’Empordà de Portbou amb la carretera local de Rupià a Torroella de Montgrí JBH…
Sant Pere de Serrallonga (Alpens)
Art romànic
Situació Una vista aèria de l’església des del costat sud-oest Hom pot apreciar la petita capella completament isolada enmig de la vegetació J Pagans-TAVISA L’església de Sant Pere de Serrallonga, que almenys fins al segle XIII era anomenada de Vilallonga i que fins al segle XIV tingué funcions parroquials, és avui un edifici isolat i solitari, proper al mas Serrallonga, a 1041 m d’altitud, al cantó nord-occidental del terme d’Alpens Aquesta església figura situada en el mapa de l’Exèrcit 150000, full 293 x 23,7 —y 65,6 31 TDG 237656 El camí per arribar-hi, en bastant mal estat, neix del pont…
Sant Andreu d’Oristà
Art romànic
Situació Un dels pocs capitells que s’han conservat de la construcció primitiva M Catalán El poble d’Oristà es troba al fons de la vall de la Riera Gavarresa, a 468 m d’altitud, i a l’esquerra de la riera L’església parroquial de Sant Andreu es troba al centre de la població Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 36-13 331 x 22,2 —y 42,9 31 tdg 222429 S’arriba a Oristà per la carretera N-154, de Vic a Berga Un cop sobrepassat el punt quilomètric 12, enfront del mas Casa Miquela, surt la carretera que porta, en 10 km, al poble d’Oristà i…