Resultats de la cerca
Es mostren 14516 resultats
Francesc Feliu de la Penya i Vila
Història
Militar
Literatura
Escriptor i militar.
Descendent collateral de Narcís Feliu de la Penya Participà, com a sotstinent, en la guerra del Francès, i del 1817 al 1821 fou destinat a Costa Rica En tornar-ne, fou nomenat fiscal de la comissió militar de Catalunya 1833 i arribà a secretari del ministeri de la guerra El 1837 publicà a Sevilla una novella antiromàntica, Elena y Paulina en 1846-47, a València, formà part de la redacció del periòdic “El Fénix” És autor de Gomera València 1846, contra la conservació dels presidis africans, i de diversos escrits sobre legislació militar La jurisprudencia militar al alcance de todos 1847,…
Dámaso Berenguer y Fusté
Història
Militar
Militar castellà, d’origen alacantí.
Fou ministre de la guerra en el govern Romanones 1918 Nomenat més tard alt comissari al Marroc, hom el considerà un dels responsables del desastre d'Annual 1921 i fou separat de l’exèrcit Amnistiat el 1927, el 1930 el rei Alfons XIII li encarregà de formar govern, amb la missió de restaurar el règim constitucional, però dimití l’any següent i passà a ocupar el ministeri de la guerra en el nou govern presidit per Juan Bautista Aznar Durant la república fou processat per les responsabilitats contretes per la dura repressió de l’aixecament de Jaca, i fou condemnat El…
Arturo Barea
Literatura
Escriptor castellà, de formació autodidàctica.
El 1938 publicà la primera obra, Valor y miedo , recull de contes basats en la guerra de 1936-39 El mateix any passà a Anglaterra, on visqué fins a la mort A l’exili escriví dos assaigs Lorca, el poeta y su pueblo 1945 i Unamuno 1952 La trilogia La forja de un rebelde ha estat considerada la seva obra més important aparegué de primer en anglès The forging of a rebel , 1941-44, i el 1951 fou publicada en castellà en tres volums La forja, La ruta i La llama Escrita en primera persona, tracta del Madrid de l’adolescència de l’autor fins els anys de la guerra i de l’…
Artur Ballester i Marco

Artur Ballester i Marco
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, dibuixant i cartellista.
Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València i començà exposant com a pintor retratista Endinsat en el camp del cartellisme i del disseny gràfic, realitzà publicitat i altres treballs de caràcter comercial En aquestes primeres obres entroncà del tot amb la tradició modernista Collaborà assíduament amb les editorials Cervantes i Prometeo, aquesta dirigida per Vicent Blasco i Ibáñez Arribada la guerra civil realitzà cartells de propaganda política, principalment per a la CNT, de la qual era militant És molt conegut el seu cartell “El País Valencià a l’avantguarda d’Ibèria”…
Joan Llarch
Historiografia catalana
Escriptor, anarquista i dietarista.
Nasqué en un ambient obrer i proper a les idees anarquistes Escriví moltes històries sobre la Guerra Civil Espanyola, especialment del costat republicà, amb molts detalls dels seus problemes interns La fi de la guerra ha estat una de les seves altres preocupacions, com ara a La Batalla del Ebro 1977 És autor de les biografies de Cipriano Mera i d’Antoni Gaudí, de qui ha insistit a apuntar la seva possible massoneria Gaudí, una biografía mágica , 1982 Ha escrit llibres de temàtica històrica com Campos de concentración en la España de Franco 1978, però també novelles…
René Verdière
Música
Tenor francès.
Després de la Primera Guerra Mundial, en la qual participà, inicià estudis musicals a Calais, que prosseguí i finalitzà a París El 1926 obtingué diversos guardons i debutà a l’Òpera de la capital francesa com a Max El caçador furtiu Contractat el 1930 per l’Òpera Còmica, obtingué un gran èxit de públic i crítica per la seva interpretació de papers d’obres de G Bizet, J Massenet, P Mascagni, R Leoncavallo i G Charpentier, entre d’altres El 1940 interrompé la seva carrera ar tística per prendre part en la Segona Guerra Mundial i el 1945 reprengué la seva activitat…
Derecha Social
Partit polític
Partit fundat al març de 1931 a Barcelona sota l’empar del Comitè de Defensa Social de Barcelona (vinculat a la desaparició el 1926 de la Federación Cívico-Somatenista promoguda per La Traza).
Es proposà “estimular e infundir en la clase trabajadora el buen espíritu cristiano de amor a la paz, a la familia y al trabajo, amén que laborará por la causa de la Religión, la Patria y la Monarquía” Al setembre de 1933 es transformà en Concordia Ciudadana i es dissolgué en iniciar-se la Guerra Civil Al juliol de 1936 el partit, segons Melchor Pelegrí Palou president i fundador, “se disolvió atendidas las circunstancias que nuestra guerra civil trajo consigo en esta zona, con las consiguientes persecuciones de que fueron objeto los componentes de la junta, y que…
Las Noticias
Periodisme
Diari en castellà, editat a Barcelona.
Fou fundat l’any 1896 per Rafael Roldós i Viñolas com a Diario Ilustrado de Avisos, Noticias, Anuncios y Telegramas Pertangué sempre a la família del fundador Durant la guerra civil de 1936-39 fou portaveu de la UGT Posteriorment no fou autoritzat i el 1955 les seves installacions foren venudes a El Correo Catalán Periòdic de centre, poc compromès, aconseguí la major difusió durant la Primera Guerra Mundial, que practicà una estricta asèpsia informativa La direcció llavors era encomanada a Juan Barco, i en la redacció figuraven Lluís Almerich, Josep Miró, Emili…
Anatolij Vladimirovič Sofronov
Literatura
Teatre
Dramaturg i poeta rus.
Publicà els seus primers poemes el 1934 Solnečnyje dni ‘Dies de sol’ Estudià literatura en l’Insitut de Pedagogia de Rostov 1937 i durant la guerra fou corresponsal del diari “Izvestija” Guanyà el Premi Stalin amb el drama Vodnom gorode ‘En una ciutat’, 1946 el 1947 i també l’any següent amb Moskovskij charakter ‘Un caràcter moscovita’, 1949 Altres obres teatrals seves, sovint de caràcter propagandístic, són Milion za ulubku ‘Un milió per un somriure’, Beregite živych synovej’ ‘Defenseu els fills vivents’, Demidowy ‘Els Demidov’, Emigranty 1967, on critica la vida dels russos a l…
Rupert del Palatinat
Història
Militar
Almirall britànic.
Fill de l’elector Frederic V del Palatinat, rei de Bohèmia, i d’Elisabet d’Anglaterra Participà en el final de la guerra dels Trenta Anys, on caigué presoner dels imperials 1638-41 Durant la guerra civil anglesa, comandà la cavalleria reial i aconseguí, en un primer moment, les victòries de Worcester 1642 i Newsbury 1643, però fou derrotat a Marston-Moor 1644 i Naseby 1645 i capitulà finalment a Bristol 1645 Rellevat del càrrec, passà a França, on comandà la flota anglesa que intentà d’afavorir les forces reialistes angleses 1648-50 Amb la restauració de Carles II…