Resultats de la cerca
Es mostren 7269 resultats
Carles Loré Barraguer
Curses de muntanya i d’orientació
Orientador.
Membre del Club Orientació Catalunya, fou el primer campió absolut de Catalunya 1994, campió d’ultrallarga distància 1995, 1997, de mitjana distància i esprint 1997 Vencé també en la Copa Catalana 1993, 1997, 1998, i en la Lliga 1993, 1994, 1996 Ha estat vicepresident de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya 1991-2006 i n’és el president des del 2006 Fou primer classificat en el Campionat de França de raids d’estratègia 2002, subcampió de la Copa de França de marató-O 1999 i guanyador de la Lliga Espanyola de marató-O 2008, junt amb Miquel Soro És autor dels manuals de…
Claudi Ptolemeu
Música
Matemàtic i astrònom grec.
Fou conegut principalment per la seva astronomia, fins el punt que el model geocèntric que s’imposà durant tota l’Edat Mitjana duia el seu nom Com a teòric de la música fou més un bon compilador que un pensador original En L’Harmonia discutí amb precisió alguns aspectes problemàtics del càlcul d’intervals pitagòric Plantejà la diferència existent entre el valor del càlcul directe d’una quarta o una quinta i el valor d’aquests intervals calculat a partir del semitò com a unitat de mesura Amb això, Ptolemeu recordava la distinció entre la concepció de l’interval com a distància…
Malta 2015
Estat
Al mes de novembre, Malta va acollir una cimera extraordinària de caps d'estat i de govern de la UE per a donar resposta a la crisi dels refugiats Aquesta cimera es va dur a terme just després de la celebrada a La Valletta, on els governs europeus i africans van buscar vies de cooperació per a tallar el flux migratori des d'Àfrica Econòmicament, el PIB de l'any 2015 va créixer el 3,3%, tres dècimes per sota de les previsions que tenia l'Estat uns quants mesos abans Tot i això, el creixement del país va estar per sobre de la mitjana europea Les exportacions i les importacions van…
Sofonies
Bíblia
Profeta de Judà.
Predicà a Jerusalem en temps del rei Josies, abans de la reforma promoguda per aquest 640-622 aC El corresponent llibre de Sofonies , que potser no és íntegrament de la seva mà, es redueix a tres breus capítols s’obre amb unes amenaces a Jerusalem i amb una crida a la conversió hi segueixen altres amenaces a pobles estrangers i, de nou, a Jerusalem l’anunci que hi és fet del “dia de la ira de Jahvè” fou interpretat a l’edat mitjana com un anunci del judici final i es clou amb les promeses que el Senyor deixarà en el país una resta, un poble pobre i humil que confiarà en el seu…
Luis García de Valdeavellano y Arcimis
Historiografia
Historiador castellà.
Fou professor a Barcelona 1933-54 i a Madrid des del 1954 i membre de l’Academia de la Historia des del 1960 Vinculat a l’escola de medievalistes dirigida per Claudio Sánchez Albornoz, formà part del Centro de Estudios Históricos Dedicat a l’estudi econòmic, social i institucional de l’edat mitjana, les seves principals obres són El mercado Apuntes para su estudio en León y Castilla durante la edad media 1931, Historia de España De los orígenes a la baja edad media 1952, Sobre los burgos y los burgueses en la España medieval 1960, Historia de las instituciones españolas De los…
minima
Música
Figura musical que en la notació mensural dels segles XIV al XVII equival a la tercera part o a la meitat d’una semibrevis.
En el moment de la seva aparició, unida a la de l' ars nova , era el menor dels valors musicals en ús, si bé en teoria podia dividir-se en tres o dues semiminimae Se la representa mitjançant un petit cap romboidal amb cauda ascendent en la música de l’Edat Mitjana el petit cap acostuma a estar acolorit, mentre que en la del Renaixement és blanc La seva pausa s’indica mitjançant un traç ascendent unit a una línia del pentagrama, que ocupa la meitat de l’espai immediatament superior Al segle XVII el cap de la minima prengué forma arrodonida Actualment, la figura resultant és…
rota
Música
Instrument medieval de corda pinçada -tot i que també, de vegades, pot ser de corda fregada- que derivà de l’antiga lira grega (lira2).
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt o lira de jou Consta d’una caixa d’on surten dos braços simètrics formant part del mateix cos i units per un travesser Les cordes -normalment, sis o set- es disposen en forma de ventall, paralleles a la tapa harmònica i connectades a un pont Parteixen de la base de la caixa acústica fins al travesser, on s’insereixen les clavilles Alguns models posseïren un diapasó i les cordes es tocaren fregades amb un arc Arrelà al començament de l’Edat Mitjana al nord d’Europa i Alemanya, on s’anomenà rota germànica, i a…
vegueria de Camprodon
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (11.391 h [1718]).
Comprenia la vall de Camprodon amb les valls del Bac, de Beget i de Bolòs, de la conca del Fluvià, la plana d’Olot amb les valls de Bianya i de Ridaura i el Ripollès estricte les valls de Sant Joan, Ripoll, Vallfogona, Gombrèn, les Llosses i Viladonja, però no Palmerola ni les valls de Besora i de Vidrà i una zona de l’alt Lluçanès Alpens A l’edat mitjana, Olot i totes les zones de la conca del Fluvià formaven part de la vegueria de Besalú d’altra banda, hi foren incorporades les antigues vegueries de Ripoll i de la Ral El 1716, la vegueria de Camprodon fou incorporada al…
Llibre de fra Bernat
Literatura catalana
Poema escrit per Francesc de la Via, segons el seu editor Arseni Pacheco entre el 1430 i el 1435, de 2.095 versos de codolada.
Narra les aventures que el mateix autor, el lasciu fra Bernat, que professa al monestir poc ambigu de Sant Belluguet, i un cavaller pretendent de la mateixa monja que el frare i que s’acabarà rendint al personatge de l’autor, tenen en el convent d’aquest, el qual respon al nom prou evident d’Avall Jau Poesia antimonàstica, com tants fabliaux , composta «per pendre solaç», com hom diu al colofó, es caracteritza per la vivesa dels diàlegs, l’enginyosa resolució de les situacions vodevilesques que tenen lloc al convent i un bon humor sostingut i constant, que el situen entre els primers textos…
Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona

Cartell del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona del 2012
FEDERACIÓ CATALANA DE BITLLES I BOWLING
Bitlles
Competició internacional de bowling de deu que es disputa anualment a Barcelona des del 1978.
Té lloc a les installacions del Bowling Pedralbes El format inicial fou per equips de tres jugadors i, a partir del 1981, per parelles L’any 1997 la Federació Catalana de Bitlles i Bowling es feu càrrec de l’organització amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Bowling Pedralbes Des del 2001 forma part del circuit europeu European Bowling Tour i es disputa individualment Ha esdevingut una de les proves més prestigioses del calendari En cada edició hi participen una mitjana de 160 esportistes de més de 24 federacions de tot el món, amb els jugadors més rellevants del…