Resultats de la cerca
Es mostren 10895 resultats
amikacina
Farmàcia
Química
Antibiòtic semisintètic derivat de la kanamicina A
.
Pertanyent a la classe dels antibiòtics aminoglicòsids, fou preparada per Kawaguchi i alguns collaboradors l’any 1972 Es presenta en forma de pólvores cristallines que es fonen a 203-204°C El seu espectre i les característiques farmacocinètiques són similars a les de la kanamicina És emprada principalment contra gèrmens hospitalaris multiresistents sobretot bacils gramnegatius
crismó

Crismó
©
Història
Monograma del nom de Crist format per l’enllaçament de les dues primeres lletres (X i P) del mot grec Χριστός.
A vegades presenta forma de creu Sovint també apareix acompanyat d’una A i una Ω Gravat ja en les monedes de Constantí des del 315 i posat al capdamunt del seu estendard, fou motiu especial de decoració en sarcòfags i altres monuments Fou també usat, a l’edat mitjana, en l’escriptura de documents
endoparàsit
Patologia humana
Dit del paràsit que viu dintre l’hoste.
Rep el nom d' endòfit si és vegetal i d' entozou si és animal Habita a les cavitats internes del cos en comunicació amb l’exterior tub digestiu, bufeta, sistema respiratori, etc o bé a la cavitat general Pot parasitar l’interior dels teixits p ex, la tènia i la triquina Presenta moltes adaptacions
equiprobable
Matemàtiques
Dit de dos o més esdeveniments que són igualment probables, és a dir, que tenen una llei de probabilitat uniforme.
Aquesta situació es presenta per raons de simetria, com és el cas d’un dau no trucat, i també quan hom obté una mostra representativa d’una població, a base de sortejar els individus que l’han de formar, amb la mateixa probabilitat de figurar-hi, com és el cas d’alguns sondeigs o enquestes
Max Derruau
Geografia
Geògraf occità, professor a la Universitat de Clarmont d’Alvèrnia.
El 1949 presentà la seva tesi doctoral sobre la Gran Limanya Publicà diversos llibres i manuals universitaris, com ara Précis de Géographie Humaine 1951, Précis de Géomorphologie 1956, Notions de Géomorphologie 1969, Le volcanisme et sa prévention 1990, juntament amb Haroun Tazieff , Composantes et concepts de la géographie physique 1996, Géographie humaine 1999, etc
Joan Morell
Filosofia
Humanista.
Presentà, amb uns versos llatins, l’edició del 1502 de les obres teatrals Galathea et Zaphira de Florus Fou amic de Joan Boscà i mantingué correspondència literària amb Marineo Sículo, el qual l’inclogué en el seu panegíric dels literats hispànics Corregí en part l’edició del diccionari de Nebrija avalada per Martí Ivarra 1522
Elvira Homs i Ferrés
Pintura
Pintora.
Rebé lliçons d’Emília Coranty, però fou pràcticament autodidacta Es presentà a les galeries Dalmau de Barcelona el 1926 Influïda pel futurisme, es relacionà amb el grup de Rafael Barradas La primitiva agressivitat es temperà els anys trenta, i la seva pintura, centrada en la natura morta, es caracteritzà per una certa estilització geometritzant
Pèire Magnol
Botànica
Metge i botànic occità.
Fou un dels introductors de la sistemàtica moderna prelinneana En el Prodromus historiae generalis plantarum 1689 presentà per primera vegada la idea de família i esbossà un principi de classificació natural Fou el mestre de JPde Tournefort i de Jaume Salvador i Pedrol i Joan Salvador i Riera Linné li dedicà el gènere Magnolia
Antoni Sala i Domènech
Apotecari.
Probablement, fill de Francesc Sala Membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1776, hi presentà diverses memòries, però només en fou publicada la titulada Memoria sobre el árnica de los montes 1786 Fou corresponsal del Real Jardín Botánico, de Madrid, i dirigí un quant temps el jardí de l’Acadèmia 1804
Luis Orrego Luco
Literatura
Novel·lista xilè.
Situat entre el naturalisme francès i el castellà, presentà les xacres morals de l’alta burgesia xilena, producte del ràpid creixement econòmic en el pas del s XIX al s XX Un idilio nuevo 1900, Casa grande 1908, En familia 1912, Tronco herido 1929 i Playa negra 1947 en són les mostres més interessants