Resultats de la cerca

En ple centre del llogaret de Llorts hi ha una església, de tipologia semblant a les romàniques, construïda al segle XVII Segons Pere Canturri, aquesta construcció fou realitzada quan desaparegué la primitiva església, emplaçada en un camp entre l’entrada del poble i la casa del Vilaró Segons la tradició local, aquesta església desaparegué per una allau Hom pot veure encara les restes de l’edifici El nucli de població de Llorts apareix esmentat per primera vegada en la concòrdia de l’any 1162 Posteriorment, en la del 1176 apareix un individu del Vilaró Cal pensar, doncs, en la possibilitat…

Les restes d’aquesta església encara eren visibles a mitjan segle actual, al costat del vell camí que unia Coll de Nargó amb la Seu d’Urgell, prop de la moderna capella de Sant Pere Els primers esments de l’advocació de sant Pere, al lloc de Codinet, daten del 887 i del 902 En documents posteriors, datats els anys 973, 1010 i 1042, s’esmenta l’ apendicio de Sant Pere de la vila de Codinet Els anys 979 i 982 la casa de Sant Pere rebé diverses donacions de terres L’any 1758 encara consta com a església sufragània de Sant Tirs del Pla una església dedicada a sant Pere, sense cementiri, que es…

Església parroquial del nucli de Sarrià de Dalt o centre històric del municipi L’edifici actual és fruit d’una ampliació feta al segle XVI d’un edifici anterior del qual es conserven només restes a la façana i inici dels laterals Té un campanar de torre amb coberta piramidal i ha sofert altres transformacions en temps moderns La parròquia és documentada des del segle XI com “Sancti Pauli de Sarriano” , sobretot en la documentació de Sant Pere de Galligants, monestir que tenia el domini de la parròquia El terme en canvi consta com de domini reial Modernament el nucli més important…

L’any 1012 l’abat de Sant Quirc de Colera reclamà judicialment, i li fou reconegut, el domini del vilar “ Abiliarios” , que retenia el vescomte Dalmau Un document sense datar, del darrer quart del segle XI, parla de l’església de Sant Jaume d’Abellars i del seu vilar on el vescomte Ramon Guillem tenia terres en feu d’aquest monestir Les ruïnes del vilar d’Abellars han estat localitzades molt recentment en el paratge que conserva els topònims de “casal d’Abellars” i “Roc de la Penya de Sant Jaume” Tanmateix, entre les diferents restes d’edificació, en el seu estat actual i sense treballs d’…

Aquesta fortalesa es trobava en un petit puig, enmig d’un camp de conreu conegut pels noms de Puig o Serrat Rodó, Castellot de la Talaia i el Puig d’Alzina, on hi ha encara restes d’edificacions El puig es troba al mig d’un pla proper al riuet que dona origen al Congost o Besòs entre els masos Atalaia i Homet El casal serví d’estatge a la família Balenyà La família començà a documentar-se a partir del 1130 amb Berenguer Ermengol i va extingir-se el 1240, quan Guillem de Balenyà llegà la casa de Balenyà al seu nebot Pere de Vilagelans Francesc de Malla, senyor de Vilagelans, va…

El lloc fou donat a poblar el 1191 per Albert de Castellvell, senyor del terme, i el castlà Arnau de Fenollar, a Ramon de Riudoms Formà part, doncs, de la baronia de Castellvell, després dita d’Entença, dins l’extens terme de Tivissa El 1324, com tota la baronia d’Entença, Vandellòs s’integrà al comtat de Prades Bé que segurament el castell és anterior al 1300, no se’n té constància fins el 1350, que l’infant Pere, comte de Prades, deslliurà els veïns de Vandellòs de l’obligació d’ajudar a fortificar Tivissa en canvi de collaborar en les obres de fortificació del mateix castell El poble…

Dintre de les impressionants ruïnes del castell de Palafolls es conserva sencera l’antiga capella que fa pocs anys fou restaurada pels “Amics dels Castells” És un edifici de planta clàssica, de nau, absis i volta apuntada, refet tardanament, però que ja devia existir en època romànica En procedia una talla del final de l’època romànica coneguda com la Mare de Déu del Castell de Palafolls o de les Dones, que en abandonar-se el castell es va traslladar a l’església parroquial de Sant Genís de Palafolls d’aquí va desaparèixer al final de la guerra civil 1939 També es tenen notícies de l’…

Al segle XI Sant Gervasi formava part del terme de Sarrià, de tal manera que l’església bastida en aquest indret era sufragània de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià Segons P Bassegoda el 1073 hi havia una torre a Sant Gervasi anomenada Torre Dostal o Destral, atès que havia en la seva façana l’emblema de la mesura anomenada destre Amb tot, la manca de documentació referent a aquesta torre fa díficil de poder identifícar-la amb les restes del castell de Sant Gervasi, que encara es podien contemplar al final del segle passat, quan eren ben visibles al costat de l’actual plaça de la Bonanova…

Aquesta fortificació era situada al Tossal Gros, un turó força destacat que serveix de partió als termes de Sanaüja i de Biosca En el punt més alt hi ha les restes d’una estructura rectangular que sembla correspondre a una cabana moderna o un punt de caça i que aprofita algunes de les pedres treballades irregularment que estan escampades al seu voltant El fet que també aparegui algun fragment de ceràmica grisa, juntament amb la seva privilegiada situació, permet evidenciar que en aquest indret hi hagué una fortificació o torre de guaita que degué servir d’enllaç visual equidistant entre les…

Fragment de sarcòfag de marbre blanc, amb un crater ovulat com a motiu central Museu d’Arqueologia de Catalunya - Empúries/R Serra Aquests tres fragments foren trobats a Guissona Segarra, dos d’ells al final dels anys setanta Es conserven en colleccions particulars del poble Són de pedra calcària Un dels fragments C fa 0,26 × 0,1 m aproximadament Es tracta de tres fragments amb restes d’estrígils que probablement pertanyen a una mateixa peça El B posseeix l’inici de la decoració figurada, que no es pol identificar atesa la seva conservació Per aquest motiu, tampoc no es pol…