Resultats de la cerca

Camarlenc d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, pres en la batalla de Ponça 1435 i recompensat amb la concessió de Trasmoz i d’altres llocs aragonesos 1437, lluità també en la conquesta de Nàpols Assistí a les corts 1441-42 Virrei de Sicília 1442, rebé en nom de Joan II el jurament dels oficials de l’illa 1458 Sospitós de parcialitat pel príncep de Viana, fou cridat a la cort, substituït provisòriament per Juan de Moncayo i després per Bernat de Requesens Intervingué en la concòrdia entre el rei i el seu fill 1460 Fou encarregat, a Barcelona, d’armar la flota contra els genovesos 1460…

Durant el Trienni Liberal combaté els reialistes a Catalunya, però la seva brillant carrera militar es confirmà durant la primera guerra Carlina La dinàmica de les lluites polítiques el portà cada cop més a intervenir a favor dels moderats El 1837 prestà suport al govern del comte d’Ofalia, i el 1838 hagué d’exiliar-se, després d’haver organitzat una junta revolucionària a Sevilla Des d’aquell moment fou el màxim opositor d’Espartero, i amb motiu de la liquidació de la regència d’aquest, Narváez es convertí en l’home clau de la Dècada Moderada El 1843 fou uns quants mesos capità general de…

Nascut durant el setge de Perpinyà, a deu anys ingressà a la cort de Joan II com a patge Del 1479 al 1481 residí a França, potser al servei d’un gran senyor, i aquest darrer any inicià la vida militar al servei de Ferran II i prengué part en la guerra de Granada entre el 1485 i el 1491 estigué al servei dels comtes i ducs de Cardona el 1491, potser a conseqüència d’un desengany amorós, professà en l’orde de sant Francesc, a Lleida, i finalment es traslladà a Barcelona La seva obra literària, editada a Barcelona el 1528 pel seu cosí Miquel Berenguer de Barutell, és redactada, en la seva més…

El seu origen fou un simple comitè del Consell de Castella 1519, però ja el 1524 fou creat el Consell Reial i Suprem de les Índies Per a les Índies actuava alhora com a tribunal suprem d’apellació, com a consell assessor de la corona i com a organisme directiu dels afers colonials Durant el regnat de Felip II es componia d’un president, set o nou consellers, un fiscal, un secretari, tres relators, quatre comptadors, un receptor, dos escrivans de cambra, un algutzir de cort, un cronista major, un cosmògraf major i uns quants funcionaris menors l’emperador Carles creà, el 1528, el càrrec de…

Adoptada pels reis merovingis i després pels carolingis i capetians, Enric I li donà, vers el 1050, un caire militar Vers el 1120, Lluís VI féu conestable el seu cosí Raoul de Vermandois i li confià per un quant temps el comandament del seu exèrcit Finalment, el 1191, Felip August suprimí la senescalia i passà la seva facultat militar de cap suprem de la host reial al conestable Amb aquest caràcter tan important es mantingué d’una faisó més o menys efectiva fins que fou suprimida, el 1627, pel cardenal Richelieu El 1804 Napoleó restablí el càrrec i el donà al seu germà Lluís gran conestable i…

Vida Llicenciat en Filologia Hispànica Ha estat redactor en cap de la  Gran Enciclopedia de la Región Valenciana 1971-1974, secretari de redacció de la revista  L’Espill en la seva primera època, director del setmanari  El Temps 1984-86, secretari del Grup Parlamentari d’UPV a les Corts Valencianes 1988-91 i director tècnic de Política Lingüística de la Universitat Jaume I 1991-94 Fou editor i secretari de la Universitat de València, dins l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana 1994-2014 El gener de 2017 fou nomenat director de l’Espai Joan Fuster, a Sueca, i l’any…

Exercí com a ginecòleg, fundà La Mutual Leridana, i presidí del Collegi de Metges de Lleida 1919 Fou tinent d’alcalde de Lleida, diputat provincial per Balaguer i diputat per Lleida 1931 Conseller de la secció de beneficència i sanitat de la Mancomunitat 1917 i 1921 Afiliat al partit republicà radical, el 1932 fou elegit diputat a corts per Lleida Ocupà el càrrec de ministre del Treball 1933-34 i de Sanitat 1934 sota els governs Lerroux i Samper També fou senador i collaborador de les revistes Lleida i Vida Lleidatana Com a poeta, fou guardonar amb la Flor Natural als Jocs Florals de Lleida…

Fou president de les joventuts de la UFNR a Arenys de Mar, on treballava en una fàbrica Establert a Barcelona, milità en els moviments obrers fou membre del comitè sindicalista de l’Assemblea de València 1916 i, sense ésser anarquista, dirigent del Comitè Regional de la CNT a Espanya A proposta de Salvador Seguí, fou administrador de “Solidaridad Obrera” quan Àngel Pestaña n'era el director, i fins n'assumí un quant temps la direcció Juntament amb Lluís Companys, Salvador Seguí i d’altres dirigents sindicalistes, fou tancat al castell de la Mola, de Maó 1920, on passà setze mesos Durant la…

Pel maig del 1934 Daniel Strauss, aventurer holandès naturalitzat mexicà, i el seu soci italià Perlo o Perlowitz provaren d’obtenir de les autoritats republicanes la legalització d’una ruleta trucada que havien inventat anomenada estraperlo , per la combinació dels cognoms dels inventors Lluís Companys es negà a autoritzar-la a Catalunya, però pel setembre del 1934 Strauss aconseguí d’introduir-la al Casino de Sant Sebastià i després a l’Hotel Formentor Formentor, bé que fou immediatament prohibida per la policia Strauss exigí una compensació econòmica a diversos polítics per aquesta…

Fou oficialment una norma interna per al Principat, que desenvolupava i aplicava l' Estatut de Catalunya del 1932 , considerat pels polítics catalans com a “exterior” Però en realitat aquesta contraposició coincidia amb l’existent entre l’Estatut de Núria i l’atorgat per les corts i expressava la tensió política i conceptual entre una consciència nacional, que exigia una Constitució o llei fonamental de Catalunya, i l’obligació legal de sotmetre's a les normes de l’ordenament jurídic espanyol La part dogmàtica d’aquest Estatut Interior és molt semblant a la de la Constitució…