Resultats de la cerca
Es mostren 2633 resultats
Àlex Brendemühl i Gubern
Cinematografia
Teatre
Ràdio i televisió
Actor.
El 1995 debutà amb El perquè de tot plegat , de Ventura Pons, i des d’aleshores ha tingut una trajectòria cinematogràfica en la qual ha freqüentat el cinema d’autor Ha intervingut en pellícules com Las horas del día 2003, A la ciutat 2003, Inconscientes 2004, 53 dies d’hivern 2006, Yo 2007, El silenci abans de Bach 2007, Les dues vides d’Andrés Rabadán 2008, premi Gaudí al millor actor 2010, Herois 2010, La mosquitera 2010, El bosc 2011, Insensibles 2012, Wakolda 2013, Truman 2015, Chiamatemi Francesco - Il Papa della gente 2015, Twice Upon a Time in the West 2015, Mal de pierres 2016…
Stefano Grondona
Música
Guitarrista italià.
Estudià a la seva ciutat i es diplomà a l’ Accademia Musicale Chigiana de Siena Amplià estudis amb Julian Bream i Andrés Segovia L’any 1975 guanyà el premi Mario Castelnuovo Tedesco i el 1979 el concurs internacional Andrés Segovia És un dels guitarristes clàssics més reconeguts internacionalment, i du a terme gires de concerts arreu del món És també professor de guitarra al Conservatori de Vicenza La seva vinculació amb Catalunya ha estat especialment intensa arran de la difusió en enregistraments i en concerts de l’obra de diversos guitarristes catalans, molt especialment…
Josep Maria Pujol i Artigas
Economia
Empresari.
Diplomat per IESE, el 1949 fundà amb Josep Maria Tarragó i Fabo l’empresa Pujol i Tarragó, S L, embrió de Ficosa Internacional , multinacional del sector de components per a l’automòbil, una de les empreses de capital català amb més presència a Europa, els EUA i Àsia, que a mitjan anys 2000 disposava de més de 700 patents actives, i de la qual és president El desembre del 1995 fou elegit president de SERNAUTO Associació espanyola de fabricants d’equips i components d’automoció President de la Fundació Familiar Catalana i del Patronat de la Universitat Internacional de Catalunya…
Pierrot Bidon
Arts de l'espectacle (altres)
Pseudònim de l’artista de circ francès Pierric Pillot.
El 1974 creà el Cirque Bidon i deu anys més tard el Cirque Archaos, en els quals donà mostres de gran imaginació amb les seves propostes de renovació del circ tradicional, entre les quals cal citar la substitució dels números amb animals per uns altres amb vehicles a motor Posteriorment, creà altres iniciatives circenses a diversos llocs del món Circus of Horrors de Harry Cotle & Dr Haze Gran Bretanya 1995, Circo da Madrugada al Brasil 1996, el Centre National des Acrobates de Guinée, a Conakry 1998, i Caiu do Ceu 2000, al Brasil El 2001 retornà a França i s’installà a Marsella i…
Guy Debord
Filosofia
Filòsof, cineasta i escriptor francès.
Cursà estudis inacabats de dret a la Universitat de París Vinculat a l’extrema esquerra, portà una vida bohèmia i dirigí alguns films d’avantguarda El 1957 creà la Internacional Situacionista, organització capdavantera del situacionisme , moviment amb elements del marxisme , el surrealisme i la psicoanàlisi que influí en el maig del 68 i que s’autodissolgué el 1972 La seva obra més important és La Société du Spectacle 1967, crítica marxista de la societat de consum, en la qual la mercaderia esdevé el que anomena espectacle , un mecanisme d’alienació de l’individu i de les masses…
Fatih Akin
Cinematografia
Director cinematogràfic i actor alemany.
D’una família d’immigrants turcs, estudià comunicació audiovisual a la Universitat de Berlín 1994-2000 El 1995 guanyà amb Sensin - Du Bist Es ‘Sensin - Tu l’ets’ el premi del públic del Festival Internacional de Curtmetratges d’Hamburg El 1998 estrenà el primer llargmetratge Kurz und schmerzlos ‘Curt i indolor’, 1998, al qual seguiren Im Juli ‘Al juliol’, 2000, el documental Denk ich an Deutschland - Wir haben vergessen zurückzukehren ‘Penso en Alemanya - Hem oblidat com tornar-hi’, 2001, Solino 2002, Gegen die Wand ‘Contra la paret’, 2004, Os d’Or del Festival de Berlín premi…
Noëlle Renaude
Teatre
Autora i directora teatral francesa.
Pertany a la generació d’autors francesos que debutaren a la dècada del 1980 i que provaren de replantejar l’escriptura dramàtica a partir de la pràctica escènica, sovint desdoblant-se en directors i actors El seu teatre, compost d’una vintena de peces, es caracteritza per una rigorosa economia del llenguatge i una temàtica en què la vida, la mort, el naixement, l’amor, el suïcidi marquen la insatisfacció, el malestar i les captinences dels seus personatges, amb situacions que voregen la trivialitat, tot plegat tenyit d’un humor negre àcid i crític Entre la seva producció destaquen Rose, la…
Gustave Thils
Cristianisme
Teòleg belga.
Fou un dels teòlegs belgues experts en el concili II del Vaticà, en el qual contribuí a redactar el decret sobre ecumenisme Ensenyà teologia moral i Bíblia al seminari major de Malines i, més tard, teologia fonamental a la Universitat Catòlica de Lovaina Publicà Théologie des réalités terrestres 1946, obra en la qual exposa algunes de les idees que figuren en la constitució Gaudium et spes del concili II del Vaticà Posteriorment, la seva reflexió abraçà el camp de l’ecumenisme, temàtica que tractà en el llibre Histoire doctrinale du mouvement oecuménique 1955 Després del concili II del Vaticà…
música canadenca
Música
Art musical desenvolupat al Canadà a partir de les aportacions dels immigrants europeus.
Des del segle XVII els francesos hi introduïren la música occidental, en particular el gènere vocal, per la província de Quebec Al començament del s XIX els cantors populars encara ocupaven un lloc important en la vida musical del país Ernest Gagnon publicà el 1865 el recull Chansons Populaires du Canada , que inicià els estudis folklòrics francocanadencs Marius Berbeau ha publicat també diverses obres sobre el mateix tema La tradició musical britànica, d’altra banda, començà a introduir-se a partir del segle XVIII en les províncies marítimes i Terranova Entre els músics d’ascendència…
Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals
Institució fundada el 1833 amb el nom de Societat Filomàtica de Perpinyà.
El 1839 es denominà Societat dels Pirineus Orientals, Ciències, Belles Lletres, Arts Industrials i Agrícoles, fins que el 1843 adoptà el nom definitiu El seu primer president honorari fou Francesc Aragó En un començament constava de la secció de ciències, arts i agricultura, amb 39 membres, i la de literatura i belles arts, amb 28 membres El 1867 el nombre de seccions arribà a tres Publicà un Scientifique et Littéraire du Roussillon Bulletin de la Société Agricole Relacionada amb altres societats estrangeres, veié interrompuda la seva activitat a causa de les guerres del 1870 i…