Resultats de la cerca

Vida Fill de Francesc Salvans, un home amb un gran pes econòmic i polític a la ciutat de Terrassa, fou vicepresident segon de la Banca de Terrassa el 1931 i un dels directius de la companyia Sociedad Anónima de Peinaje e Hilatura de Lana Saphil, l’empresa que promogué la construcció del cinema La Rambla el 1935 Fou el capdavanter d’un grup de cineastes amateurs terrassencs, entre els quals figurava també el seu germà Ignasi, però la seva carrera es veié tràgicament interrompuda en ésser assassinat el 1936, juntament amb el seu pare, al moment d’esclatar la guerra civil Del seu cinema, els…

Vida El 1928 començà a collaborar com a crític cinematogràfic a "El Mundo Deportivo" També escriví al diari "La Humanitat" i en les especialitzades "Ràdio Barcelona" 1924-38, "Popular Film" 1926-37, "Films Selectos" 1930-37, "Cine-Art" 1933-35 i "Actualidades Paramount" 1935-36, a més d’exercir com a cap de publicitat de la Gaumont, el cinema Fantasio i la Internacional Films de Lluís Cabezas El 1930 fundà la revista "El Clarín Cinematográfico", que no durà gaire també fou sotsdirector de "Cine Mundo" 1952-61 i enviat especial d’"El Noticiero Universal" i "Fotogramas" D’altra banda, també…

Vida Periodista cinematogràfic vinculat des de l’any 1930 a publicacions com ara "El Matí" i "Mirador", dirigí la revista "Flama" de la Federació de Joves Cristians Amb el crític de cinema i decorador Bartomeu Llongueras i Galí, el 1934 obrí el cinema Maryland de Barcelona i hi programà títols d’alta qualitat fins l’any 1936 A partir del 1939 fou cap de publicitat de la Metro-Goldwyn-Mayer Ibérica i també exercí la crítica a les publicacions "El Correo Catalán", "Crítica" 1944-50, "Imágenes" 1945-61, i a Radio Nacional de España RNE Es casà amb la periodista María Fernanda Gañán,…

Vida Després d’estudiar belles arts a la Universistat de Barcelona i de diverses feines artístiques, el 1986 començà com a escenògraf teatral Entrà al món del cinema com a ajudant de decoració en Laura a la ciutat dels sants 1986, Gonzalo Herralde i feu el salt a la direcció artística i al disseny de producció amb Una ombra al jardí 1988, Antonio Chavarrías Rebé sengles premis de Cinematografia de la Generalitat a la millor direcció artística el 1992 i el 1994 per La banyera 1989 i Els de davant 1993, ambdós de Jesús Garay Ha treballat també per a la televisió en les sèries Un día volveré…

Vida El 1976 començà de meritòria a les ordres dels muntadors Ramon Quadreny i Carme Fàbregas L’any següent entrà a formar part de TVE a Barcelona, on edità documentals i llargs preenregistrats També empalmà cintes com ara Asesinato en el Comité Central 1981 i Fanny "Pelopaja" 1983, totes dues de Vicente Aranda, amb qui mantingué des de llavors una continuada relació professional i amb el qual es casà El 1988 demanà l’excedència a TVE i s’installà a Madrid amb el seu marit Muntà la sèrie d’Aranda, Los jinetes del alba 1990, i començà una carrera ascendent que la portà a treballar amb…

Cofundador 1958 de la revista Liberté , ha estat molt actiu en els moviments i les iniciatives de promoció de la cultura francòfona al Quebec, especialment al capdavant de programes de ràdio El 1970 rebutjà el premi del Governador General, un dels premis literaris més importants del Canadà, atorgat al seu assaig Les actes retrouvés , en protesta per les anomenades “lleis de guerra” imposades pel govern federal després d’una onada de segrestos i atemptats comesos per grups independentistes al Quebec Tanmateix, la seva obra, influïda pel romanticisme alemany, gira sobretot entorn de la temàtica…

Estudià a l’Escola de Música Toho de Tòquio, on es formà inicialment com a pianista Un accident l’obligà a reorientar la seva formació i s’encaminà cap a la direcció orquestral El 1959 prosseguí els seus estudis a Europa, inicialment a Berlín al costat de H von Karajan i S Kusevickij Entre el 1961 i el 1965 fou assistent de L Bernstein a l’Orquestra Simfònica de Nova York i del 1964 al 1968 dirigí a Ravenna, abans de passar a les orquestres de Toronto 1965-69, San Francisco 1970-76 i la Simfònica de Boston, de la qual fou director des del 1973 fins al 2002 Posteriorment fou el director…

Estudià pedagogia i germanística a Colònia i a Aquisgrà, i exercí la docència durant la dècada de 1970 L’èxit de la seva primera novella,  Frau Mühlenbeck im Gehäus ‘La senyora Mühlenbeck dins la closca’, 1980, li permeté dedicar-se íntegrament a la literatura Resident a Hamburg fins a la mort, la seva obra explora amb ironia les ambivalències i les contradiccions dels protagonistes confrontats amb les dificultats de la vida quotidiana Entre una cinquantena de títols, publicà també les novelles Rita Münster 1991, Die Frau in den Kissen ‘La dona entre coixins’, 1996, Teufelsbrück ‘Pont del…

Alumne de Llotja i de Francesc Labarta, que influí molt en la seva formació artística El 1917 li causà forta impressió la gran Exposició d’Art Francès celebrada a Barcelona, i formà amb uns companys el grup Els Evolucionistes , amb els quals exposà Seguí en principi un realisme sec El nàufrag , 1918, propi de l’estètica típica del grup, però molt aviat derivà, a partir de la influència de Cézanne i orientat per Josep Dalmau, cap al cubisme Freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc, i el 1923 s’establí a Sitges, atret per la personalitat de Joaquim Sunyer allà tingué molt contacte amb el…

En 1941-47 visqué en un kibbuts i de molt jove participà activament en el moviment sionista, militància que determinà la seva producció literària en Hubalaḥ ba-Sadot ‘Travessà els camps’, 1947, versió cinematogràfica de Y Millo, 1967 exalta la lluita dels jueus en la construcció del seu nou país Ha-Gěvul ‘La frontera’, 1966 és una descripció de la situació d’Israel poc abans de la guerra dels Sis Dies, i en Ḥayai im Ismael ‘La vida amb Ismael’, 1969 planteja la problemàtica de la convivència entre àrabs i jueus Escriví també algunes novelles de tema històric, com Melek Basar wa-Dam ‘Un rei de…