Resultats de la cerca
Es mostren 4612 resultats
Francesc Fontanals i Rovirosa
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i fou pensionat a Madrid i a Florència Anà a París, i després a Dijon, on féu una llarga estada, període en el qual donà el màxim rendiment al seu ofici influït per la tècnica del seu mestre Rafael Morghen, tractà l’aiguafort i preferentment el burí a la planxa d’acer, amb la qual reproduïa retrats i pintures religioses Dedicà una Mater Christi , de Mignard, a la Junta de Comerç el 1802, i sobre un disseny d’Antoni Rodríguez gravà l' Heroisme de la ciutat de Barcelona el 9 d’abril de 1809 Els darrers anys fou sotsdirector de dibuix a l’escola de…
corneta muda
Música
Instrument de vent consistent en una corneta recta, de tessitura aguda, feta d’una sola peça.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural sense broquet Una cavitat en el cap de l’instrument, més profunda i cònica que l’habitual broquet desmuntable, fa que produeixi un so més apagat i suau Té el tub acústic recte, d’uns 60 cm de llargada, i, com la resta de cornetes, sol ser de fusta És de secció longitudinal cònica i té set forats, un per al polze i sis per als altres dits La seva tessitura abraça aproximadament des del la2 fins al la4 Per la qualitat del so, que lligava perfectament amb la veu humana, i per les seves possibilitats virtuoses, fou…
ranz des vaches
Música
Nom que reben les melodies originalment tocades pels pastors de les muntanyes de Suïssa amb trompes alpines per a reunir els ramats de vaques.
Sovint presenten un ritme senzill en compàs compost i es basen en alternances dels intervals de l’acord tríada major i notes adjacents en un àmbit més aviat reduït El seu poder per a suggerir els paisatges alpins i les connotacions que comporten n’afavoriren l’ús en la música del segle XIX Alguns casos destacats que es poden recordar són el darrer moviment de la Simfonia pastoral , de L van Beethoven tema principal, la secció Andante en sol M de l’obertura de Guillaume Tell , de G Rossini, o la melodia inicial de la Scène aux champs de la Simfonia fantàstica , d’H Berlioz L’…
Melcior de Guàrdia i Mates
Economia
Filosofia
Comerciant il·lustrat i ciutadà honrat de Barcelona.
Fill del fabricant d’indianes Jaume Guàrdia i Morera mort el 1755, creat ciutadà honrat de Barcelona 1754 i tresorer de l’audiència 1733 Fou administrador de la fàbrica d’indianes de Joan Pau Canals i Martí Membre fundador de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental 1764, presidí 1776-77 la secció d’agricultura de la seva continuadora, la Conferència Física, i investigà especialment els procediments de preparació del cànem El 1773 invertí 176 000 lliures en el repoblament del terme d’Almacelles Segrià, que havia comprat amb el de Marmellar El 1774 obtingué el privilegi de…
son
Música
Estil bàsic del folk cubà.
És una música per a cantar i ballar, de compàs binari Al segle XVIII, el son era obra dels grups musicals de l’oest de Cuba, formats per guitarra, baix, tres guitarra cubana de sis o nou cordes, maraques, claves i bongos, influïts per les percussions i els ritmes sincopats africans i les cançons espanyoles Era la música de les classes populars, i estigué prohibit per les seves lletres obscenes i antiesclavistes fins el 1920 Els primers que popularitzaren el son foren el grup Sexteto Habanero El son montuno és una evolució d’aquest estil, creada per Arsenio Rodríguez el 1940, que incorpora una…
Joan Antònio i Guàrdias
Literatura catalana
Poeta.
Estudià magisteri i fou mestre a Tarragona Collaborà al diari catòlic “La Cruz” i a la revista “El Magisterio Tarraconense”, de la qual, entre el 1921 i el 1922, coordinà la redacció amb Ramon Casares i hi signà, amb el pseudònim de Joan Garí , la secció “L’hora que passa” Guanyà diversos premis en els jocs florals El 1926 es feu càrrec de l’antiga Llibreria Catòlica, convertida en Llibreria Guàrdias Publicà cinc llibres de poemes A flor de llavi 1948, Sonets tarragonins 1951, Tres poemes de la devoció tarragonina 1953, Viatgera amb mi 1957 i Oda nova a Tarragona i altres poemes…
José Antonio Sancha de Prada
Rugbi
Jugador de rugbi i directiu.
Fou campió d’Espanya amb el Club Natació Barcelona 1963 i formà part de la selecció espanyola 1958-72 Membre fundador de la secció de rugbi del Club Esportiu Universitari 1961, fou l’introductor del rugbi com a assignatura obligatòria en el currículum de l’INEFC de Barcelona 1976 i inspirà en el mateix centre la creació del primer equip femení d’Espanya 1978, del qual fou president en l’etapa en què conquerí diversos Campionats d’Espanya 2004, 2005, 2006, 2008-11 Presidí també la federació catalana 1984-88, fou vicepresident en dues etapes de la federació espanyola 1977-85 i 2001…
Arturo Ruf Giménez
Atletisme
Atleta especialitzat en proves combinades.
Després d’un pas efímer per la natació, s’inicià en l’atletisme al Club Natació Barcelona CNB guiat per Nemesi Ponsati Posteriorment, passà a entrenar-se amb Clemente Ruíz de Porras i aviat demostrà les seves possibilitats Es proclamà campió de Catalunya de decatló 1958, 1960, 1961, salt d’alçada 1956, salt de llargada 1961, triple salt 1961 i llançament de pes 1968, disc 1968 i javelina 1959 També fou campió d’Espanya júnior de triple salt 1958, 1959 i de llançament de pes 1958, i de decatló en categoria absoluta 1958 Un cop retirat exercí d’entrenador, i fou durant molts anys el responsable…
Unió Esportiva Valls
Futbol
Club de futbol de Valls.
A partir dels anys deu del segle XX i fins a la Guerra Civil hi hagué diversos equips al municipi, però durant la dècada dels seixanta no n’existí cap El 1969, el Club Bàsquet Valls constituí una secció de futbol de la qual sorgí el Valls Club de Futbol 1972 L’any 1980, aquest club i el Club de Futbol Quatre Barres es fusionaren per crear l’actual Unió Esportiva Valls La temporada 1989-90 quedà campió de grup de primera territorial i ascendí a preferent En l’edició de 1996-97 es classificà en primer lloc i assolí la primera catalana Deu anys més tard estava en plena davallada…
Gabriel Vela Costa
Esport general
Dirigent esportiu.
A partir del 1985 començà a collaborar amb l’Associació Ciclista Parets, que presidí durant quinze anys El 1986 entrà a la Federació Catalana de Ciclisme FCC com a president de la comissió de cicloturisme i impulsà la llicència d’aquesta especialitat També fou president de la comissió de ciclisme júnior Treballà juntament amb Joan Latorre en la creació de la categoria de ciclosport També endegà la marxa cicloturista de Parets del Vallès i organitzà diferents edicions dels Campionats de Catalunya de bicicròs, ciclocròs i ciclisme adaptat Collaborà en les organitzacions de la Setmana Catalana…