Resultats de la cerca

Estudià a l’escola Niedermeyer de París 1853-65, i fou organista i professor a Rennes Tornà a París, on fou professor del conservatori i titular d’orgue de l’església de la Madeleine L’any 1903 aparegueren els primers símptomes d’una sordesa que s’anà agreujant Les seves obres per a piano, la majoria pertanyents al repertori de música de saló, mostren un profund coneixement de les possibilitats tècniques i expressives d’aquest instrument es destaquen els cinc darrers nocturns 1908-21, les cinc últimes barcaroles 1909-21 i els nou preludis 1910 Deixà també una extraordinària Fantasia per a…

Membre de la cambra dels Lords, Rothschild era la personalitat jueva més destacada a l’imperi Britànic i un actiu proponent del sionisme La declaració es veié afavorida pel curs incert de la Primera Guerra Mundial, davant del qual la Gran Bretanya cercà el suport de les comunitats jueves europees i dels Estats Units, especialment arran de la caiguda del règim tsarista un aliat d’acusades tendències antisemites provocada per la Revolució Russa Amb la derrota de l’imperi Otomà, aliat dels imperis alemany i austrohongarès, Palestina passà a ser administrada temporalment  per la…

Quan tenia 14 anys ja fou interpretada una de les seves simfonies Exercí la direcció orquestral i coral i el mestratge a Mannheim 1862-64, Coblença 1865-67, Sondershausen 1867-70, Berlín 1878-80 i 1891-1910, Liverpool 1880-83 i Breslau 1883-90 Seguidor de Johannes Brahms, el seu estil presenta també influències de Felix Mendelssohn Escriví un gran nombre d’oratoris Die Birken und die Erlen 'Els bedolls i els verns’, 1859 Gesang der Heiligen Drei Könige 'Càntic dels tres sants Reis’, 1864 Odysseus, 1872 Gustav Adolf , 1898, tres òperes Scherz, List und Rache , 'Joc, astúcia i…

Estudià piano amb R Hügel i composició amb PH Allende 1930-35 al Conservatori Nacional Entre el 1938 i el 1946 treballà a Europa promocionant la música contemporània xilena Fou fundador de l’Escuela Moderna de Música de Santiago 1940, professor del Conservatori Nacional des del 1946, president de l’Asociación Nacional de Compositores de Chile 1950-56 i de l’Instituto de Extensión de la Universitat de Xile 1953-62 i vicerector de la universitat Fou també membre de l’Academia Chilena de Bellas Artes 1967 i Premi Nacional d’Art 1968 La seva música posseeix influències de l’escola impressionista…

Cursà estudis al Conservatori Nacional de Santiago 1936-48, de composició, amb Domingo Santa Cruz Wilson i Pedro Humberto Allende, de direcció, amb Amando Carvajal, i de musicologia, amb Salasviú El 1949 es graduà a la Universitat de Xile, d’on fou professor de composició i anàlisi Creador d’una obra eclèctica i diversa que inclou estils tan allunyats com el neoclassicisme i la música aleatòria, fou autor d’una obra que inclou simfonies, òperes, música de cambra i música incidental i per al cinema Fou director de l'Institut d'Extensió Musical de la Universitat de Xile 1958 - 1961…

Estudià violí amb Pedro Antonio Silva i MA Espinel, harmonia amb Andrés Delgado Pardo i composició amb Vicente Emilio Sojo, a l’Escuela Superior de Música José Ángel Lamas, de Caracas El 1933 ingressà com a violista en l’Orquestra Simfònica de Veneçuela, i durant més de trenta anys desenvolupà una gran tasca docent en diferents escoles del país, entre les quals l’Escuela de Música de San Cristóbal i l’Escuela de Música del Estado de Aragua Entre les seves obres destaquen Obertura infantil sobre temas de Canciones Escolares orquestra, 1954, Suite Venezolana orquestra, 1956, Rapsodia orquestra…

Estudià composició amb W Riegger i S Wolpe Les seves composicions de joventut revelen sobretot la influència d’A Skr’abin fins que, els anys cinquanta, conegué J Cage i alguns dels pintors de l’expressionisme abstracte, com Mark Rothko, Franz Kline o Jackson Pollock, que capgiraren la seva visió del fet creatiu Aquests artistes l’encoratjaren a cercar un llenguatge i un món sonor personals tot seguint la pròpia intuïció El resultat fou un canvi radical en la seva música i l’experimentació amb nous mètodes de notació A partir dels anys setanta, però, insatisfet amb aquestes proves, tornà a la…

Estudià piano amb Alberto Guerrero i composició amb Oskar Morawetz a la Universitat de Toronto, on es graduà el 1959 Els dos anys següents estudià composició amb D Milhaud i anàlisi amb O Messiaen a París, a més de direcció amb Pierre Boulez El 1964 realitzà un màster a la Universitat de Stanford i el 1967 es doctorà a Toronto Ensenyà composició i anàlisi a la McGill University de Mont-real 1966-2001 Amb clares preferències pels conjunts petits, se sentí a més atret per la veu i la poesia francesa, cosa que es palesà en la seva obra 5 Madrigaux , per a una i dues veus més conjunt…

Fou alumne del seu germà Pavel i, després, dels amics d’aquest, WA Mozart i FJ Haydn El 1790, per la seva fama com a virtuós del violí i mestre de música, entrà al servei del príncep Lobkowitz a Viena i les altres residències seves Exercí les funcions de konzertmeister i de compositor de cort A partir del 1814, dirigí el Theater an der Wien Sense ser tan agosarat com el seu germà en l’evolució del llenguatge musical, també contribuí a l’afermament del gust romàntic i del concepte de música programàtica, com en el cas de la simfonia Afrodita De la seva producció destaquen, al costat de quinze…

Estudià música a Viena 1871-78 i enginyeria Després d’abandonar l’Institut Politècnic, ingressà al Conservatori de Nasaud Transsilvània com a professor 1878-80 Posteriorment es perfeccionà al Conservatori de Leipzig amb K Reinecke i F Rebling 1880-83 El 1883 obtingué el Premi Mendelssohn de composició A la ciutat de Blaj, el 1884, exercí la docència a l’Institut grecoortodox, i fou director de la Societat Coral de la ciutat Es traslladà a Seica Mare el 1885 i feu classes a les escoles locals fins el 1917 Fundà la revista "Musa Romîna" 1888-1907 Amb la seva extensa producció, que comprèn…