Resultats de la cerca
Es mostren 1665 resultats
Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (Os de Balaguer)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt del monestir, molt ampliat en temps moderns, però centrat pel claustre romànic ECSA - M Catalán Interior de l’ala meridional del claustre ECSA - J Giralt L’antic monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes es troba situat al peu de la carretera L-904 que uneix Balaguer i Àger, en el quilòmetre 14, 5 CAT Mapa 32-13327 Situació 31TCG139385 Història El monestir de Bellpuig de les Avellanes fou la primera, i durant molt de temps l’única casa religiosa a…
Sant Sebastià dels Gorgs (Avinyonet del Penedès)
Art romànic
Situació Vista aèria del monestir que centra el petit nucli de Sant Sebastià dels Gorgs ECSA - J Todó L’antic monestir, avui església parroquial, centra el nucli urbà del petit poble de Sant Sebastià dels Gorgs, situat a uns 7 km de Sant Sadurní d’Anoia, i a uns 9 km de Vilafranca del Penedès JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF969819 Història Els primers temps L’indret dels Gorgs apareix esmentat per primera vegada l’any 976 en una donació d’un alou al monestir de Sant Cugat El topònim té l’origen en la riera del mateix nom que transcorre prop del cenobi La notícia més antiga de Sant Sebastià és…
La diòcesi d’Elna i les seves vicissituds fins el 1300
Art romànic
Làpides sepulcrals dels bisbes Guillem Jordà, del 1186, i de Ramon de Vilallonga, del 1216, que es troben al claustre de la catedral d’Elna ECSA - A Roura Els bisbes La diòcesi d’Elna, que es va restaurar gairebé simultàniament amb l’alliberament del territori, es va anar afermant tot al llarg del segle IX A partir del bisbe Riculf I 887-915, germà del comte Miró, s’inicià la sèrie de bisbes més coneguts, molts d’ells de llinatge comtal o nobiliari El seu àmbit s’estenia pel Rosselló, el Conflent i el Vallespir, comtats o grans divisions territorials que seran la base dels tres grans…
L'escultura aplicada a l'arquitectura
La decoració escultòrica aplicada a l’arquitectura al final del segle XVIII i inici del XIX està constituïda fonamentalment per obres importades d’Itàlia, i tot i així fou molt escassa Durant la primera meitat del segle XIX en un nou context polític, Barcelona va trobar l’ocasió per a l’enlairament d’una nova ciutat en què es realitzaren obres importants Tant els edificis públics com els privats reclamaren la participació de l’art escultòric Es va treballar principalment en terracuita verge, sense vernís ni esmalt, encara que hi hagué excepcions En algunes ocasions s’utilitzà el ferro colat,…
Del barroc al neoclàssic
L’art català del segle XVIII s’inicià històricament el 1700, any en què morí l’últim dels Àustria, Carles II, i va tenir el seu darrer moment amb l’inici de la guerra del Francès, l’any 1808 Dins d’aquest període cal analitzar quatre moments ben diferenciats la cort de l’arxiduc Carles, amb els anys inicials de Felip V el regnat de Felip V i Ferran VI, amb el curt interregne de Lluís I el regnat de Carles III i, finalment, el de Carles IV L’art fou un fidel reflex de la situació política Així, durant el primer període s’obrí vers un internacionalisme, que no fou aliè a la presència d’artistes…
La marginació social i la segregació religiosa
La prosperitat econòmica i la singularitat política de la geografia baix-medieval catalana, que es manifestà amb rotunditat des del començament del segle XIII en l’elevada densitat d’urbanització, van engendrar unes dramàtiques realitats socials que tendiren a exacerbar-se al llarg de la baixa edat mitjana i de la primera edat moderna Les condicions del món laboral en les societats precapitalistes, aguditzades per la conjuntura de crisi, van afavorir l’aparició de fenòmens de pauperització, de marginació i de conflictivitat social Una legió d’exclosos emergia des de la base de la pròspera…
catalanisme
Catalanisme. Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Barcelona, 1906
© Fototeca.cat
Història
Moviment que propugna el reconeixement de la personalitat política de Catalunya i, en alguns casos, també dels Països Catalans.
El catalanisme començarà a manifestar-se a la primera part del segle XIX Les mesures uniformistes que les monarquies borbòniques de França i Espanya havien imposat a les terres catalanes, com feien altres monarquies absolutistes de l’època amb els pobles que havien absorbit Polònia, Finlàndia, Eslovàquia, etc, no havien aconseguit de fer desaparèixer el sentiment de comunitat diferenciada en el poble català Les reaccions enfront de les mesures d’uniformització i les tensions enfront del poble dominant s’havien manifestat diversament, des de l’odi popular contra Felip V i la Ciutadella de…
Sant Celoni
L’església de Sant Martí, de façana esgrafiada, a la vila de Sant Celoni
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall mitjana de la Tordera.
Situació i presentació Es troba a l’extrem de llevant del Vallès Oriental, en contacte amb la Selva i el Maresme, i limita amb els termes de Vallgorguina S, Santa Maria de Palautordera W, Fogars de Montclús, Campins i Gualba N, els municipis selvatans de Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu N i Fogars de Tordera E, i els de Tordera E i Sant Iscle de Vallalta S, pertanyents al Maresme El terme és centrat per la vall mitjana de la Tordera, al sector que separa els massissos del Montseny N i de la serra de Montnegre S, abruptes i coberts d’una rica cobertura vegetal arbòria, secularment…
història econòmica
Historiografia catalana
Disciplina que enllaça la història i l’economia i que té latent la dificultat d’aplicar conceptes i mètodes contemporanis per a analitzar els processos del passat.
Desenvolupament enciclopèdic La inexistència d’una única teoria econòmica admesa per tota la comunitat científica és, al mateix temps, un obstacle i un repte estimulant per a aquesta disciplina A més, el caràcter obert de la major part de les economies reals fa difícil de fer una història econòmica que no sigui, simultàniament, local comarcal o urbana i europeoamericana o mundial Els inicis de la disciplina Antoni de Capmany L’origen de la història econòmica com a disciplina científica –i com a eina política– a l’àrea catalana són les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de…
L’art romànic a la Llitera
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de la Llitera anteriors al 1300 J Salvadó A l’hora d’estudiar l’organització del territori a la comarca de la Llitera en època medieval, hi ha dos aspectes en els quals hem de concentrar l’atenció D’una banda, ens adonem que, com a la propera comarca de la Noguera, hi podem estudiar la distribució dels castells, tant dels bastits per a defensar les terres dominades pels musulmans com dels fets pels cristians Amb tot, a causa de les característiques del que s’ha conservat, podrem…