Resultats de la cerca

El territori d’Aiguaviva degué ser conquerit als voltants del 1157 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV al mateix temps que la ciutat d’Alcanyís Inicialment el terme formà part del de la Ginebrosa, dins de la batllia de Castellot Els dominis van correspondre, en primer lloc, a Espanyol de Castellot, després a l’orde del Sant Redemptor i finalment al Temple L’església parroquial d’Aiguaviva és una de les poques esglésies que no apareixen documentades en les dècimes papals dels anys 1279-80, cosa que no vol dir que no existís abans del 1300 L’actual església parroquial, dedicada a sant…

Encara que per poc temps, degué residir a l’abadia de Saint-Vaast, a Arràs, d’on li ve el diminutiu moniot , que en llengua d’oïl vol dir ’monjo' Alguns dels seus poemes estan dedicats a Robert III, comte de Dreux, al seu germà Jehan de Braisne, a Gerard III, senyor de Picquigny, i a Alfons de Portugal, senyor de Boulogne Tan sols dues de les vint-i-dues composicions seves que es conserven són de tema religiós Les altres són chansons courtoises , excepte un joc partit, Moines, ne vous anuit pas , en què serveix d’interlocutor a Guillaume li Vinier, i la pastorella Ce fut en mai , l’atribució…

Es formà als conservatoris de Madrid, Anvers i Brusselles, estudis que compaginà amb els de dret i humanitats Del 1960 al 1964 participà en els Cursos de Darmstadt, on fou alumne de P Boulez i L Berio Aquest darrer any s’establí a Colònia, on estudià composició, escriptura musical contemporània, anàlisi, tècnica electroacústica, fonètica, instrumentació i execució especial Parallelament treballà en música electroacústica al laboratori de la WDR de Colònia El 1966 s’establí a Ginebra, on dugué a terme una intensa labor com a compositor i intèrpret En aquesta època compongué Sine Die , obra…

Fou conseqüència de l’enorme reactivació que implicà la creació de la Universitat d’Alacant i, tal com s’establí a la presentació del primer número, estudia la prehistòria, l’arqueologia, la història antiga, l’epigrafia i la numismàtica amb l’objectiu de fer història i crear un espai de debat científic entre tots els investigadors Publicació sòlida i consolidada, vol ser vehicle d’expressió científica dels treballs que es duen a terme a les universitats d’Alacant i el País Valencià, però també acull temes d’índole general i metodològica, revisions de problemes i estudis referits…

Vida i obra Inicià la seva carrera com a professor d’ensenyament primari, passà al secundari i finalment a la universitat Es doctorà el 1980 a la Universitat de Barcelona amb la tesi Una ciutat catalana a la Baixa Edat Mitjana , publicada el 1984 a Tarragona És autor, sol o en collaboració, de diverses monografies locals del Camp de Tarragona i de la Conca de Barberà Història de Vilaverd 1982, Història de la Pobla de Mafumet 1986 i Història d’Alforja 1986 També ha elaborat les guies sobre Vilaverd 1980, Perafort 1982, La Secuita 1982 i Renau 1982, de la collecció “La Medusa” de l…

Vida i obra Doctor en teologia per la Universitat de Perpinyà, canonge de Santa María la Real i més tard de Sant Joan de Perpinyà, fou nomenat, l’any 1687, rector de la universitat El 1721, fou nomenat vicari capitular de la diòcesi d’Elna Molt preocupat en afermar els drets i els privilegis del seu capítol, es dedicà a aplegar material per a escriure Notícies de la iglésia insigne collegiata de Sant Joan de Perpinyà , que roman inèdita i conservada a la mediateca de la vila ms 82 L’obra, que detalla els orígens, la història, l’administració, les lluites internes i l’…

Vida i obra Sota el magisteri de Josep M Millàs i Vallicrosa cursà estudis de filologia semítica a la Universitat de Barcelona, i posteriorment es doctorà a Madrid 1956, amb la tutela del professor Emilio García Gómez Exercí la docència en llengua i literatura àrabs a les universitats de Barcelona, Saragossa i Granada, i fundà les revistes Cuadernos de Historia del Islam 1967 i Andalucía islámica 1980 Així mateix, fou soci fundador de l’Associació d’Orientalistes Espanyols 1962 Entre les seves obres cal destacar Los Almorávides 1956, Albarracín musulmán 1959 i Historia de Sevilla La Sevilla…

Vida i obra Fou rector de diverses parròquies del Rosselló abans de ser nomenat superior del gran seminari 1872 i, més endavant, canonge i vicari general del bisbat rossellonès La seva obra és poc coneguda perquè restà manuscrita i inèdita, però en destaca la Chronique du chapitre cathédral d’Elne aujourd’hui de Perpignan , en cinc volums Els historiadors J Capeille i M Delcor la consideraren molt valuosa pel que fa a l’estudi de la història dels bisbes i de les institucions de la diòcesi, i destacaren el talent i l’esperit de crítica documental del seu autor Lectures Capeille, J “Les…

El 1965 fundà el Museu Arqueològic, Etnològic i Numismàtic de la Porciúncula, del qual fou director i conservador fins gairebé la seva mort Estudià l’arqueologia i l’artesania mallorquines, i també els antics oficis tradicionals de Mallorca Entre les seves obres destaquen La necrópolis del primer bronce mallorquín de Ca Na Vidriera de Palma de Mallorca 1973, Una necrópolis rural de la ciudad romana de Pollentia Mallorca 1975, Aportación al estudio de la cerámica común postmedieval de Mallorca 1976, La nave tardo-romana del Cap Blanc Mallorca 1976, Els llums en la història de Mallorca 1977, La…

És basada en la tecnologia FAMOS, és a dir MOS de porta flotant El dispositiu presenta dues portes superposades de metall o silici policristallí, una en contacte amb l’exterior i l’altra flotant dins de l’òxid Quan hom connecta una tensió elevada a la porta exterior i al drenador, s’injecta càrrega a través de l’òxid emmagatzemat a la porta flotant Aquesta càrrega impedeix que es formi el canal quan s’aplica una tensió usual a la porta, i fa que el MOSFET no sigui conductor, cosa que equival a dir que hi ha un “1” enregistrat en una cèllula determinada Si hom vol esborrar la…