Resultats de la cerca
Es mostren 7627 resultats
Diego Ortiz
Música
Teòric musical i compositor castellà.
La primera notícia biogràfica el situa a Sicília cap al 1553 L’any 1558 ocupà el càrrec de mestre de capella del virrei de Nàpols Fernando Álvarez de Toledo, càrrec que continuà exercint durant diversos anys sota successius virreis Dos llibres constitueixen el seu llegat musical El primer i més important és el Tratado de glosas sobre cláusulas y otros géneros de puntos en la música de violones nuevamente puestos en luz Roma, 1553, dedicat a Pedro de Urriés, baró de Riesi Sicília Es tracta d’una obra sobre l’ornamentació o glossa en la música per a violes, en què s’explica la manera d’…
Agustín León Ara
Música
Violinista canari.
És fill del violinista i compositor Agustín León Villaverde 1905-1986, de qui fou deixeble al Conservatori de Santa Cruz de Tenerife El 1949 es traslladà a Londres, on es perfeccionà amb Albert Sammons i Alan Loveday i també al Royal College of Music, on es diplomà amb primers premis de violí i de música de cambra El 1957 fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Música Contemporània de Darmstadt Continuà el seu perfeccionament musical amb André Gertler al Conservatori de Brusselles, centre d’on fou professor auxiliar i, des del 1970, professor titular Ha estat també cap…
Josep Moreno i Gans
Música
Compositor valencià.
Inicià els estudis a València i els continuà al Conservatori de Música de Madrid amb Conrado del Campo com a professor de composició Amplià els estudis a Viena, Berlín i París, gràcies a una beca de la Fundación Conde de Cartagena El 1928 escriví la suite simfònica Pinceladas goyescas , la seva obra més difosa i amb la qual obtingué el Premio Nacional de Música, guardó que rebé altra vegada el 1933 per la Sonata en fa sostenido mayor per a violí i piano Cultivà tots els gèneres musicals i entre totes les seves obres destaquen les peces de cambra, la música per a piano, la música coral Vora…
Agustí Torrella i Trullol
Historiografia catalana
Cronista i militar.
Fill de Joan Torrella i Ballester Estudià retòrica al Collegi de Montision 1700 Capità de l’exèrcit, estigué al capdavant de diverses companyies i visqué directament els fets de la guerra de Successió 1702-14 Fou regidor perpetu de Palma Transcriví les notes manuscrites del seu pare i les numerà, i continuà explicant les notícies des del 1713 fins al 1740, tractant especialment temes de caràcter militar, familiar o referents a la noblesa Destaquen les notes referides a la rendició de Mallorca a Felip V A les notes del seu pare hi afegí les seves i constituí un llibre enquadernat, inèdit, que…
Francesc Marc
Historiografia catalana
Ciutadà i cronista.
Vida i obra Fou membre del govern municipal de València en diverses ocasions, ocupà el càrrec de diputat general del regne, com a representant de la ciutat, i tingué també els càrrecs de mostassaf i síndic Continuà el Llibre de memòries , que recollia, per manament dels regidors del municipi, les efemèrides més destacades El fragment de què s’ocupà l’autor abraça des del 1535 fins al 1615 En general, pren nota de les notícies que afectaven directament el govern municipal –elecció de nous càrrecs, etc–, però també narra amb prou detalls altres esdeveniments Lectures ALMARCHE I VÁZQUEZ, F…
Paul Taffanel
Música
Flautista i director d’orquestra francès.
La seva primera educació musical la rebé del seu pare El 1858 continuà els estudis de flauta amb Dorus i dos anys després els prosseguí al Conservatori de París, on també estudià composició amb Reber Després d’ingressar com a flautista a l’Òpera Còmica 1862, l’any 1864 passà a l’Òpera fins el 1890, que en fou nomenat director Membre fundador de la Société Classique 1872 i de la Société de Musique de chambre pour instruments à vent 1879, a partir del 1893 abandonà l’activitat concertística i esdevingué professor de flauta del Conservatori de París Entre els seus alumnes hi hagué Ph Gaubert, G…
Viktor Viktorovic Tret’jakov
Música
Violinista rus.
Començà els estudis musicals al Conservatori d’Irkutsk El 1959 es matriculà a l’Escola Central de Música de Moscou i més tard continuà la seva formació al conservatori de la ciutat, on es graduà l’any 1970 El 1966 obtingué el primer premi del Concurs Internacional de Piano Cajkovskij, cosa que li obrí les portes de les principals sales de concerts europees i nord-americanes L’any següent debutà a Londres amb la Royal Philharmonic Orchestra Considerat un intèrpret excellent del repertori del segle XIX, té un estil en què s’evidencien algunes de les característiques emblemàtiques de l’escola…
Pavel Davidovič Kogan
Música
Violinista i director d’orquestra rus.
Fill de Leonid Kogan , fou alumne de l’Escola Central de Música de Moscou i continuà els estudis al conservatori d’aquesta ciutat L’any 1970 fou distingit amb el primer premi del Concurs Internacional de Violí Jean Sibelius de Hèlsinki Aquest premi marcà el principi d’una carrera important com a concertista, sovint al costat de la seva germana Nina, pianista Debutà com a director amb l’Orquestra Filharmònica de Leningrad el 1974 L’any 1988 obrí la temporada del Teatre Bol’šoj de Moscou amb La Traviata , de G Verdi Fou nomenat director permanent d’aquesta orquestra i de l’Orquestra…
Joan Cabero i Pueyo
Música
Tenor català, fill de Manel Cabero i Montserrat Pueyo.
Inicià els estudis musicals amb els seus pares i després els continuà al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Ha actuat com a solista amb les principals orquestres i directors de l’Estat espanyol La seva tessitura de tenor líric lleuger li ha permès abordar amb èxit els principals papers propis d’aquesta veu, interpretant obres de Mozart, Rossini o del Donizetti còmic, a més de Wagner el Timoner de L’holandès errant , Richard Strauss el Cantant d' El cavaller de la rosa , etc Ha actuat en els teatres i festivals més prestigiosos de l’Estat espanyol, amb èxits rellevants com…
Georges Jouatte
Música
Tenor francès.
Després de la Primera Guer ra Mundial actuà com a ballarí del Casino de París, mentre començava a estudiar cant El 1932 debutà com a baríton al Teatre Mogador, on actuà assíduament en diverses operetes Aconsellat per P Cabanel i L Fourestier, reprengué els estudis de cant en la corda de tenor, i el 1935 cantà a l’Òpera de París La damnation de Faust H Berlioz El mateix any hi protagonitzà La flauta màgica i Castor i Pòllux El 1937 fou Florestan a Fidelio , paper que arribà a interpretar setanta-cinc vegades al llarg de la seva carrera Abans de la Segona Guerra Mundial fou un cantant assidu…