Resultats de la cerca

Interessat especialment per les màquines de vapor, el 1824 publicà Réflexions sur la puissance motrice du feu et sur les machines propres à développer cette puissance , de la qual només foren publicats 200 exemplars En aquest llibre tracta del problema general d’una màquina tèrmica capaç de produir treball, i conté la formulació del principi de Carnot , que, un cop recuperada l’obra per part de Lord Kelvin i amb la posterior elaboració de Rudolph Clausius, esdevingué el segon principi de la termodinàmica En morir de còlera, totes les seves pertinences foren cremades, llevat d’…

Fou membre de l’assemblea constituent el 1848 Publicà el seu primer article el 1844 a “Journal des Économistes”, i, traslladat a París, publicà molt en poc temps Destaquen Cobden et la ligue 1845, Sophismes Économiques i, sobretot, Les Harmonies Économiques 1850 Fou l’impulsor, a més, de l’Association du Libre Échange La seva concepció del món és basada en una harmonia deista que evita tota tensió entre els diversos sectors econòmics Aquesta visió l’enfrontà alhora amb l’economia clàssica anglesa, amb el proteccionisme i amb el socialisme La seva teoria bàsica és la del valor-servei,…

Deixeble de Charles Dullin, inicià la seva carrera amb el mimodrama Autour d’une mère , inspirat en William Faulkner El 1940 ingressà a la Comédie Française, i el 1946 formà companyia amb la seva muller, Madeleine Renaud Nomenat director de l’Odéon, teatre estatal, el 1959, hi restà fins el 1968 Admirador d’Artaud, preconitzà un concepte “total” del teatre Collaborà amb el ballarí i coreògraf Maurice Béjart i estrenà obres de Claudel, Camus, Anouilh, Montherlant, Gatti, etc Amb Gide féu per al teatre l’adaptació Le Procès 1947 de la novella de Kafka, i el 1969 estrenà el seu muntatge Rabelais…

Professor a la Sorbona i a l’École Normale Supérieure de París a partir del 1903, director de l’Institut Henri Poincaré 1927 i membre de l’Académie des Sciences des del 1921 Els seus treballs, ensems amb els de Henri Léon Lebesgue i René Louis Baire sobre funcions de variable real, són fonamentals i són la base de la moderna teoria de la integració Fundador d’una Collection de monographies sur la théorie des fonctions 1898, donà fonament a la integral de Lebesgue en aconseguir d’estendre la noció de mesura als conjunts, i obtingué l’existència de funcions monògenes no analítiques Amb el seu…

Residí a Itàlia 1635-57, especialment a Roma Allí assimilà la pintura decorativa de les escoles bolonyesa i romana i començà, sempre dins un estil graciós però afectat, la sèrie de les seves madones, entre les quals es destaca la Mare de Déu del raïm Musée du Louvre, París Cridat a la cort per Lluís XIV el 1657, a París fou pintor d’Anna d’Àustria, per a qui decorà la cúpula de Val-de-Grâce amb la Glòria dels benaventurats , obra acabada el 1664 en un estil aeri, italianitzant, molt llunyà del classicisme francès Fou essencialment un retratista, tant a Roma com a París, on…

De família jueva, debutà a San Francisco a set anys, i actuà per tot el món com a nen prodigi Estudià amb GEnescu i ABusch Solista internacional, enregistrà un gran nombre de discs d’un amplíssim repertori, sovint amb la seva germana Hepzibah, pianista Exercí també com a director, sobretot des dels anys setanta Promogué escoles i institucions musicals fundador de l’escola musical que du el seu nom a la localitat anglesa de Stoke d’Abernon 1963, dels festivals de Gstaad 1956 i de Windsor 1969 i director del festival de Bath 1956-68, etc Destacaren també les seves iniciatives…

Després de formar-se al Conservatori de Montreal i a l’Institut Curtis de Filadèlfia, passà sis anys a París, on estudià composició amb A Jolivet i A Honegger i anàlisi amb O Messiaen, gràcies al qual descobrí la música d’A Berg i A Schönberg Aquest fet provocà un canvi molt important en el seu estil, que fins aquell moment tenia molts punts en comú amb el de C Franck i S Rakhmaninov Exercí la docència al Conservatori de Montreal del 1955 al 1964 i del 1977 al 1987, i entre el 1967 i el 1973 fou director d’aquest centre Preocupat per l’efecte de la contaminació acústica amb relació a la…

Rebé les seves primeres lliçons de piano del seu pare, geòleg de professió El 1931 entrà al Conservatori de Música de Rotterdam, on estudià piano, violoncel, contrapunt i composició Un cop acabats els estudis a Rotterdam, tornà a Amsterdam Després de la Segona Guerra Mundial treballà com a crític musical i d’art a la publicació setmanal "De Groene Amsterdammer" 1945-46 i fou membre de la Societat Holandesa per a la Música Contemporània Durant el curs 1960-61 fou professor al Conservatori de Música d’Amsterdam i del 1964 al 1977 treballà a l’Institut de Musicologia de la Universitat d’Utrecht…

Estudià música a la seva ciutat natal i posteriorment ho feu al Conservatori de París, on fou deixeble de P Vidal, G Caussade i V d’Indy Dirigí diferents orquestres, com ara les de l’Òpera de Montecarlo, de Ginebra o la de la Ràdio de Colònia, fins que un accident interrompé la seva carrera l’any 1952 Compongué una música eclèctica en què es pot trobar des d’aspectes procedents del cant gregorià fins a models serialistes o elements del jazz , la cançó francesa o la dansa tradicional del sud de França Tot i que té un extens catàleg, que aplega música per a gèneres molt diversos, fou en el camp…

Estudià amb O Messiaen i E Passani al Conservatori de París i lletres clàssiques a l’École Normale Supérieure El 1958 fundà, juntament amb P Schaeffer, el Groupe de Recherches Musicales Tant la seva activitat teòrica com l’estrictament musical giren entorn de la vella idea que en qualsevol música operen arquetips sonors i rítmics universals L’activitat teòrica i la musical esdevenen, en el seu cas, dues formes diferents d’explicitar aquests models naturals en la música Per això una bona part de les seves composicions amalgamen sorolls del món i sons electrònics amb els produïts pels…