Resultats de la cerca
Es mostren 18100 resultats
crèdit de signatura
Economia
Compromís pel qual una entitat bancària respon, mitjançant la seva signatura, per un client si a aquest li és exigida una quantitat en complir-se uns requisits (aval per a la contractació d’obres, etc).
No hi ha mobilització de fons si no s’executa i, per tant, no figura en el passiu
Cooperativa de Cinema Alternatiu
Cinematografia
Productora de films independents, creada el 1975 en el si de la distribuïdora Central del Curt (CdC) fundada el 1974 per a difondre obres no professionals de caràcter marginal, alternatiu, underground, paral·lel o per militants.
La formaven gent provinent dels cineclubs i cineastes interessats en aquestes pràctiques fílmiques També s’hi incorporaren grups que actuaven a Badalona Archibaldo Cámara i a l’Hospitalet de Llobregat Collectiu Penta Realitzaren diverses cintes alternatives que eren distribuïdes per la CdC, com la primera, el rodatge del mig documental Can Serra La objección de conciencia en España 1975-76, que es convertí en el film marginal més distribuït arreu de l’Estat espanyol, per l’interès del problema i gràcies al nombre de còpies en…
llei de frontalitat
Art
Llei que, en els estils arcaics, es compleix en les obres d’art, especialment en l’escultura, en les quals es dóna un pla mitjà que divideix l’obra en dues parts simètriques i corresponents.
Aquesta llei vigeix en l’art grec arcaic, l’egipci, el mesopotàmic fins i tot el de l’època sassànida etc Fou formulada l’any 1892 per l’arqueòleg danès Julius Langue
edició prínceps
Arxivística i biblioteconomia
Primera edició d’un clàssic, d’un autor medieval, impresa al s XV o a la primera meitat del s XVI (enfront de la locució primera edició o edició original per a les altres obres).
anivelladora
Construcció i obres públiques
Màquina d’obres públiques utilitzada per a donar la forma definitiva a la superfície d’un terreny (talussos, cunetes) o deixar-lo a punt, després de compactar-lo, per a rebre el paviment (carreteres, autopistes).
Són vehicles autopropulsats sobre pneumàtics, d’una potència que oscilla entre els 70 i 200 kW, provists d’una fulla que mitjançant dispositius hidràulics pot ésser desplaçada a banda i banda del vehicle, pot pujar i baixar, i ésser orientada en qualsevol angle per tal d’arrencar la terra capes primes de fins a mig metre o escampar materials solts terra, sorra, grava, etc
literatura rabínica
Literatura
Judaisme
Conjunt d’obres de literatura hebraica, escrites en hebreu i en arameu, que recullen les opinions dels rabins sobre qüestions legals (halacà) o bé col·leccions d’ensenyaments o de tradicions atribuïdes a rabins notables (hagadà).
Ermanno Wolf-Ferrari
Música
Compositor italià.
Vida Fill del pintor alemany August Wolf, ben aviat mostrà els seus dots musicals i començà a rebre classes de música Anys després inicià la carrera de belles arts, però l’abandonà per dedicar-se a la composició Entre el 1892 i el 1895 estudià contrapunt amb J Rheinberger i direcció d’orquestra amb L Abel A partir del 1897 s’installà a Milà com a director d’una societat coral, càrrec que li permeté entrar en contacte amb diverses personalitats musicals, com A Boito, G Ricordi i L Perosi Després d’uns primers intents poc afortunats en el camp de l’òpera, entre ells Cenerentola 1900, obtingué…
Franz von Suppé
Música
Compositor austríac.
Vida El seu pare, funcionari imperial a Dalmàcia, era descendent d’una família d’origen belga i la seva mare era vienesa Malgrat que de ben petit mostrà talent per la música, els seus pares l’enviaren a Pàdua a estudiar dret A Itàlia entrà en contacte amb diversos compositors d’òpera, cosa que intensificà el seu interès per la composició Quan morí el seu pare el 1835, s’installà amb la seva mare a Viena Allà perfeccionà la seva formació musical amb Ignaz von Seyfried i Simon Sechter L’any 1840 fou nomenat kapellmeister del Theater in der Josephstadt, on començà a donar a conèixer les seves…
Manuel Fernández Caballero
Música
Compositor i director d’orquestra murcià.
Rebé les primeres nocions de música del violinista i director d’orquestra Julián Gil i formà part del cor de la capella de les Madres Agustinas de Múrcia Nen prodigi, aprengué tot sol a tocar el cornetí, el figle i l’oboè i a set anys ja formava part de la Banda Municipal de Múrcia També destacà com a nen cantor i intervingué en una representació infantil de l’òpera Norma , de V Bellini, que tingué lloc a Múrcia el 1846 El 1850 anà a estudiar al Conservatori de Madrid, on tingué com a mestres H Eslava i P Albéniz, entre d’altres Inicià la seva carrera com a primer violí a l’orquestra del…
Josep Sunyer
Retaule de la parròquia de Prats de Molló, obra de Josep Sunyer
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Aprengué l’ofici amb el seu pare Pau Sunyer i amb Lluís Generes i Francesc Grau Collaborà amb aquest en l’obra de la façana de migdia de la Cova de Sant Ignasi, de Manresa, i amb el seu pare en els retaules del Roser, de Navarcles, i de Santa Maria, de Cererols 1674 A la darreria del segle XVII i al principi del següent produí obres importants per a diverses esglésies del Conflent, el Rosselló i l’Alta Cerdanya el retaule major de Sant Pere de Prada 1696-99, el de Cotlliure 1698-1701, el del Roser, d’Oceja 1699 i altres obres a Vinçà, Vilafranca de Conflent, Catllà…