Resultats de la cerca

Nasqué en el si d’una família benestant d’origen basc installada a Buenos Aires Començà la seva formació musical amb el seu oncle JA Picasarri, mestre de capella de la catedral de la capital argentina Amb ell viatjà a Europa, on amplià els seus coneixements als conservatoris de París i Madrid entre el 1818 i el 1822 Quan tornà a l’Argentina fundà una escola de música i a partir de llavors dugué a terme una important activitat docent i concertística, que el convertí en el millor pianista argentí del moment La seva intensa vida social li proporcionà una gran quantitat de càrrecs oficials És…

De molt petit mostrà una gran facilitat per a la música, i el seu pare, un militar, l’inscriví el 1917 a l’Escola de Música i Declamació de Caracas Per circumstàncies familiars diverses, però, no pogué ingressar en aquest centre i no començà a estudiar música fins el 1922, any en què la família s’installà a la capital veneçolana Un cop acabats els estudis, fou professor en aquella escola fins que es jubilà És un dels màxims representants del nacionalisme musical veneçolà i en la seva obra es palesa la influència de WA Mozart i de l’impressionisme de C Debussy La seva producció pianística està…

Estudià al Conservatori Nacional de Música i Declamació de Panamà i al Conservatori Nacional de Música de Mèxic, on cursà estudis de composició amb Julián Carrillo També estudià trompeta amb Rufino Sáinz Álvarez L’any 1926 tornà a Panamà i dirigí l’Orquestra de la República 1937-49 Fou president de la Unión Musical del país, que ell mateix fundà l’any 1934 Aquesta entitat esdevingué la precursora del primer grup simfònic estable del Panamà Parallelament, entre el 1941 i el 1950, exercí com a professor d’harmonia, cornetí i trompeta al Conservatori Nacional Algunes de les seves obres més…

Estudià al Conservatori de Ciutat de Mèxic amb J Beristain, R Tello i A Barrios El 1940 esdevingué segon director de l’Orquestra Simfònica de Mèxic, de la qual havia estat director assistent des del 1936, càrrec en el qual es mantingué fins el 1943 El mateix any 1940 ingressà com a professor al Conservatorio Nacional, institució de la qual fou sotsdirector des del 1945, i l’any 1948 es posà al capdavant de l’orquestra d’aquesta institució El 1958 abandonà tots els càrrecs que tenia per a dedicar-se a la composició Els seus treballs inclouen simfonies, ballets - Procesional 1940 i Itxapec 1945…

Estudià música a la Universitat de Nova York, a Buffalo, fins l’any 1972 Abans d’haver començat la seva formació musical, però, ja havia desenvolupat un estil propi Refractari a les tendències acadèmiques en voga, creà un món sonor volgudament neoarcaic que sovint s’apropa a la música d’A Hovhaness, D Šostakovič i els polifonistes del Renaixement Trets típics de la seva música són les melodies modals, els dissenys rítmics simples i les harmonies no tonals, però sí consonants que es basen en tríades És autor de vuit simfonies, escrites entre el 1961 i el 1988, tres òperes — The Chronicle of…

S’inicià en la música de manera autodidàctica, i el 1928 es graduà a la Universitat de Tòquio amb un treball sobre les formes musicals El seu encontre amb el grup Suruya fou fonamental per al coneixement de les noves tendències musicals El 1932 es traslladà a Berlín, on estudià composició amb Schrattenholz i orquestració amb Gmeindl fins el 1934 Fou a Berlín on s’estrenaren algunes de les seves primeres obres, com el Concert per a piano i orquestra 1933 i la Simfonia núm 1 1934 Posteriorment ocupà diferents càrrecs musicals al seu país natal Involucrat amb la tradició musical…

Durant la seva infància estudià música a Londres Entre el 1895 i el 1897 visqué a París, on rebé lliçons d’harmonia, contrapunt i orquestració d’A Gédalge Valle Riestra és recordat bàsicament perquè fou el primer compositor nacionalista peruà El 1900 estrenà a Lima Ollantay , una òpera basada en un episodi de la història dels inques que fou molt ben acollida Posteriorment inicià la composició d’una altra òpera, també de tema incaic i titulada Atahualpa , que restà inacabada Compongué, a més, Misa de Requiem 1913, Elegía , per a orquestra, peces per a piano i cançons, i escriví…

Estudià piano, harmonia i cant als conservatoris de Nancy i Estrasburg El 1972 conegué el contratenor Alfred Deller, amb qui inicià estudis de cant barroc, que prosseguí més tard amb R Jacobs, N Rogers i N Harnoncourt El 1977, amb la seva esposa, que era soprano, fundà el conjunt Nuove Musiche, amb el qual es dedicà a la recuperació de duets cambrístics A banda de la seva trajectòria concertística, participà en diverses produccions operístiques, com La coronatione di Poppea 1981 El 1982 emprengué la seva carrera internacional i la collaboració amb A Curtis, JC Malgoire, R…

Estudià a la Schola Cantorum amb V d’Indy, E Chausson i P Dukas S’aventurà en la difícil tasca de combinar el wagnerisme de D’Indy i l’antiwagnerisme de C Debussy En aquesta línea compongué, sobretot, peces per a orquestra, com Chant d’Espagne 1925 o Le cercle des heures 1933, i peces de música de cambra, com el Quartet en re menor 1900 o Esquisse d’Espagne 1925 Feu també moltes transcripcions per a piano d’obres d’E Chabrier, E Chausson, C Debussy, H Duparc, G Fauré o C Franck, així com traduccions de llibrets de F Schumann, R Wagner o R Strauss Plasmà la seva activitat crítica…

Començà els seus estudis de piano el 1884 i posteriorment estudià violí, orgue i harmonia Les seves primeres composicions daten del 1885 quan tenia només vuit anys La seva primera òpera, Gilles de Retz , s’estrenà a Nantes el 1893 Després d’estudiar dos anys al Conservatori d’aquesta ciutat, es traslladà a París el 1895 per estudiar amb A Gédalge contrapunt i G Fauré composició Tornà a la seva ciutat natal després de guanyar el primer premi d’harmonia i de concursar sense èxit en el Premi de Roma A Nantes treballà al conservatori com a professor d’harmonia, composició i fuga, i…