Resultats de la cerca
Es mostren 4808 resultats
Amadeu Fabregat i Manyes
Periodisme
Literatura catalana
Escriptor i periodista.
Dirigí la secció literària de la revista Gorg i el 1973 fou guardonat amb el premi Andròmina de narrativa per la seva novella Assaig d’aproximació a “Falles folles fetes foc” 1974, hàbil construcció formal i narrativa on el personatge planteja el tema de la seva identitat nacional L’any 1974 publicà l’antologia de poetes joves del País Valencià Carn fresca Collaborà amb assiduïtat a Las Provincias , Destino , Serra d’Or , Oriflama i Avui , i fou director de publicacions del setmanari Valencia Semanal 1978-80 L’any 1976 publicà Partits polítics al País Valencià , obra en dos volums que…
,
Programa Mundial d’Aliments
Política
Organització de l’Organització de les Nacions Unides que subministra aliments en situacions d’emergència i que promou la seguretat alimentària.
La seva activitat té lloc coordinadament amb la FAO i el Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola Alhora, collabora amb prop d’un miler d’ONG Creat el 1961 amb caràcter provisional, el 1963 desenvolupà la primera campanya en ocasió de la fam a Núbia zona del Sudan fronterera amb Egipte L’any 1965 es convertí en permanent És finançat per donacions dels estats, d’organitzacions com la Bill and Melinda Gates Foundation, de corporacions privades i de fortunes particulars Amb seu a Roma, és governat per un consell executiu de 36 representants dels estats membres, i el president, que ocupa…
Grup del Teatre Independent del CICF
Teatre
Formació teatral fundada a Barcelona el 21 de març de 1966 per diverses persones antigament vinculades a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona.
Fou creat per Feliu Formosa , que fou també el primer director dramàtic, juntament amb Francesc Nello La sigla CICF del nom prové del primer local cedit al grup, el Centre d’Influència Catòlica Femenina El 1967 participà en l’operació coneguda com a off-Barcelona , amb la qual s’endegà una temporada teatral fora del circuit oficial a l’Aliança del Poble Nou, representant unes estrenes d’una gran qualitat Els baixos fons , de Maksim Gor’kij, i Les noces de Fígaro , de Beaumarchais Representaren també La cova del drac Txaf 1966, Simfonia americana 1966, L’Arca de Noè al port d’…
Joan Sallent i Prat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
S’establí per compte propi entre el 1908 i el 1909, i aviat aconseguí fama per la qualitat de la seva producció Treballà per a diversos editors, entre d’altres les llibreries Catalònia i Verdaguer, les Edicions Proa o l’Editorial Barcino, amb una trentena de títols de l’ Enciclopèdia Catalunya Del 1925 al 1935 imprimí la collecció La Mirada Fou un suport important de les arts i les lletres locals, al seu taller s’hi imprimiren els volums més interessants de l’edició sabadellenca d’entreguerres l’ Almanac de les Arts 1924 i 1925 Sabadell del meu record 1929, de Marià Burguès …
Pedro Roldán
Escultura
Escultor andalús.
Estudià a Granada al taller d’Ade Mena 1638-46 El 1646 s’installà a Sevilla, on obrí taller propi, que aviat tingué una gran fama féu, entre altres, el Retaule de l’església de Santa Anna , a Montilla 1652, el de la Capilla de los Vizcaínos de Sevilla, avui a l’església del Sagrario 1666, el de l’Hospital de la Caridad, de Sevilla, i el Crist de la Caritat de l’església d’aquest hospital Del 1675 són quatre relleus de la façana de la catedral de Jaén A partir d’aquest moment les seves obres acusen un predomini de taller, amb repetició de tipus i inferior qualitat artística, bé…
Francesc Torrescassana i Sallarés
Pintura
Pintor.
Estudià a Llotja, on fou alumne de Ramon Martí i Alsina El 1864 li fou atorgada una menció d’honor a l’Exposición de Madrid Pensionat a Roma, anà després a París, on conegué els corrents més importants de l’època Altre cop a Barcelona, conreà les composicions històriques i de costums El 1869 anà a la inauguració del canal de Suez, on féu diverses pintures de reportatge Guanyà diversos premis En un primer període, la seva pintura reflecteix la profunda influència del seu mestre, dins un realisme que esdevé conformista per raó de la preponderància d’una burgesia catalana en expansió A poc a poc…
Concepte de dieta
En un sentit molt ampli, s’anomena dieta el conjunt d’aliments que consumeix una persona segons les seves necessitats particulars, atenent a la seva edat, sexe, activitats que desenvolupa i altres característiques específiques Tanmateix, en un sentit més restringit, hom anomena dieta tot règim d’alimentació en què aspectes com ara la quantitat i la qualitat dels menjars i de les begudes, com també la manera de preparació, l’horari en què s’han d’ingerir i altres particularitats, són planificats per l’especialista en nutrició amb propòsits terapèutics En aquesta obra, el terme…
Sistema immunitari en la vellesa
El sistema immunitari, per la seva banda, també disminueix en el seu funcionament d’una manera generalitzada amb l’edat I aquest fet té conseqüències diverses Per començar, a més edat la capacitat de resposta del sistema immunitari en la seva lluita contra eventuals infeccions serà menor, de manera que alteracions d’aquesta mena que en d’altres etapes de la vida es poden considerar banals, com ho és la grip, en la vellesa poden comportar complicacions imprevistes, que sovint ocasionen una mort prematura o un deteriorament apreciable en la qualitat de vida En aquest sentit, són…
contrafagot

Contrafagot
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta, de llengüeta doble, el membre més greu de la família del fagot.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic El tub fa més de 560 cm de llargada i està doblegat en tres per tal de reduir-ne les dimensions Tot i això, sobrepassa els 150 cm És proveït de claus i d’un tudell corbat on va muntada la llengüeta, i per tocar-lo es recolza en una pica S’utilitza principalment en la gran orquestra, i la seva música s’escriu normalment una octava més aguda del que en realitat sona Els primers models daten del segle XVIII, i consistien en fagots de grans dimensions, de més de dos metres de llarg El seu ús es generalitzà a…
metre
Música
Organització temporal de la música que sorgeix de la repetició regular de valors temporals proporcionals creats tant per la mateixa articulació dels sons com pel conjunt d’accents (dinàmic, tonal, etc.) que pot acompanyar-los.
Metre © Fototecacat/ Jesús Alises Com a denominador comú subjacent a aquests valors valor , l’oient percep una o diverses unitats de temps, sempre iguals a elles mateixes, anomenades pulsacions, que permeten que són, ja, de fet la mesura del temps musical D’aquí prové el nom de metre, del grec metron , ‘mesura’ Atès que, de fet, es tracta d’una qualitat del ritme -més que de metre caldria parlar de ritme mètric, ritme no mètric, etc-, el seu estudi i el d’aquest són indestriables La percepció simultània de diverses pulsacions -diversos nivells de pulsació- crea una estructura…