El sistema immunitari, per la seva banda, també disminueix en el seu funcionament d’una manera generalitzada amb l’edat. I aquest fet té conseqüències diverses. Per començar, a més edat la capacitat de resposta del sistema immunitari en la seva lluita contra eventuals infeccions serà menor, de manera que alteracions d’aquesta mena que en d’altres etapes de la vida es poden considerar banals, com ho és la grip, en la vellesa poden comportar complicacions imprevistes, que sovint ocasionen una mort prematura o un deteriorament apreciable en la qualitat de vida. En aquest sentit, són prioritàries totes les mesures preventives destinades a evitar el patiment d’infeccions, des d’assegurar que la residència de la persona d’edat tingui una calefacció adequada, fins a vaccinar-se anualment contra la grip. D’altra banda, és relativament comú que el sistema immunitari produeixi accions anòmales, com la generació d’anticossos capaços d’atacar estructures orgàniques pròpies, tot originant trastorns autoimmunes. O bé que disminueixi el seu control sobre l’aparició de cèl·lules tumor als, cosa que comporta una major predisposició a presentar tumors de variada tipologia i gravetat, que sempre respondran millor a un tractament si la diagnosi és precoç.