Resultats de la cerca

Estudià a l’École Polytechnique de París, on més tard 1883 fou professor S'especialitzà en explosius i pólvores i el 1886 ingressà a l’Académie des Sciences Publicà obres com Recherche théorique sur les effets de la poudre 1875, Cours d’artillerie 1893 i Introduction à la théorie des explosifs 1893 També estudià la llum polaritzada i la compressibilitat dels gasos

S'establí a París 1918, on fou amic de fauves i cubistes, que l’influïren Vers la maduresa aconseguí obres d’una gran intensitat poètica, on mostrà, amb colors brillants, la vida dels treballadors Durant la Segona Guerra Mundial defensà l’art d’avantguarda al Salon d’Automne, i féu el cartell de l’alliberament per a aquest saló després de la guerra

Cec des de set anys, fou deixeble de CFranck i de Widor, i el 1900 fou nomenat organista de Notre-Dame de París Foren deixebles seus, entre altres, MDupré, ASchweitzer i NBoulanger De les seves obres sobresurten les sis simfonies per a orgue 1898-1930, una sonata per a violí i piano 1905, Poème 1925, per a orquestra, i Les Angelus 1929

El 1915, estudiant cultius de bacil disentèrics a l’Institut Pasteur de París, descobrí un agent infecciós filtrable que destruïa els bacteris, l’anomenà bacteriòfag i l’identificà com un virus La seva memòria, publicada el 1917, commocionà els microbiòlegs i obrí una polèmica sobre la natura del bacteriòfag que no s’acabà fins que el microscopi electrònic en permeté la visualització

Professor, a París, de filologia hebraica i d’història de l’antic Orient, fou un dels primers del món a transcriure i comentar els manuscrits de la mar Morta Entre les seves obres destaquen Aperçus préliminaires sur les manuscrits de la mer Morte 1953, Livre des hymnes découverts près de la mer Morte 1957, Écrits esséniens découverts près de la mer Morte 1959

A Lió treballà com a impressor Acusat d’heretgia, fou condemnat i cremat a París Escriví Second enfer 1544, contra la Inquisició, i Manière de bien traduire d’une langue en l’autre 1540 La seva obra més important, però, és Comentarii linguae latinae 1536-38 És també autor de poemes Carmina 1534-38 i Cantique sur la désolation et la consolation 1546

Té indústries químiques, alimentàries i de rellotgeria i és un actiu centre turístic És bisbat sufragani del de París Conserva l’aspecte i el caràcter del seu passat, i la seva construcció és ordenada d’acord amb el palau reial La població es desenvolupà sobretot a partir del 1682, en installar-s’hi Lluís XIV Al començament de la Revolució Francesa s’hi reuniren els estats generals Perdé importància en traslladar-se la cort a París Ocupada pels prussians en la guerra Francoprussiana del 1870, Guillem I de Prússia hi fou coronat emperador d’Alemanya L’any 1871 s’hi…

Hi ha poca informació d’abans del 1639 -any en què està documentat com a mestre de guitarra a Bolonya- de qui fou un dels guitarristes més importants del segle XVII Després d’haver estat durant un temps músic del duc de Màntua i de l’arxiduc d’Àustria, el seu renom i les seves primeres obres impreses per a guitarra sola, els Scherzi armonici 1639 i els Varii caprici per la ghitarra spanuola 1643, feren que, a mitjan segle, fos cridat a París pel cardenal Giulio Raimondo Mazzarino Com molts altres músics italians que s’establiren a la cort francesa durant aquella època, pogué…

Adolphe Sax encarnà l’esperit d’empresa i l’energia del segle XIX, quan s’industrialitzaren els processos de construcció d’instruments i s’incrementà la competència comercial D’un talent inventiu enorme, posseí un caràcter conflictiu i orgullós Tingué el primer contacte amb els instruments musicals en el taller del seu pare a Brusselles, on estudià flauta i clarinet a l’Escola Reial de Música El saxòfon és l’instrument de música més conegut dels inventats per Sax, i fou presentat a l’Exposició de la indústria belga de l’any 1841 Dos anys després s’installà a París, on tingué el…

Vida La seva producció és bàsicament operística, situant-se entre la tradició que arrenca amb el Faust de Ch Gounod i la revolució que suposà el Pelléas et Mélisande de C Debussy Les seves obres representaren a la perfecció els ideals estètics de la Tercera República Francesa, i es convertí en el compositor operístic francès més important a cavall entre els segles XIX i XX Fou el darrer dels vint-i-un fills d’un exoficial de Napoleó que posteriorment es dedicà a la indústria de la foneria Per problemes de salut del pare, el 1848 la família es traslladà a París Allà, Jules rebé de la seva mare…