Resultats de la cerca
Es mostren 11044 resultats
squatter
Història
A Austràlia, pastor d’ovelles que al començament del segle XIX ocupava terres públiques per pasturar-hi el bestiar.
El creixement de la indústria llanera va convertir els squatters en un grup poderós, i el govern acabà cedint-los les terres Però, a mitjan segle, una immigració nova i més nombrosa forçà el govern a replantejar el problema de la propietat de les terres públiques, que foren posades a la venda Els squatters hagueren de comprar les terres que ja controlaven, i, bé que pogueren conservar les millors, els calgué abandonar les que no pogueren o no volgueren comprar Llurs descendents formen actualment una mena d’aristocràcia conservadora
fricció
Tecnologia
Resistència que presenten dos cossos amb una superfície de contacte a moure’s l’un respecte a l’altre.
Cal no confondre-la amb el fregament, que és la resistència al fet que el moviment continuï un cop ja s’ha iniciat En el fenomen de la fricció es basa el funcionament de nombrosos dispositius mecànics, com ara els embragatges de fricció, els limitadors de parell, etc sense fricció fóra impossible de caminar o la propulsió dels automòbils Hom anomena coeficient de fricció entre dues superfícies la relació entre els mòduls de la fricció i de la component normal de la força que actua entre les superfícies i les manté en contacte
fita

A, fita; B, filloles; C, nivell del terreny; D, testimonis
© fototeca.cat
Geografia
Senyal de pedra més o menys treballat, o bé d’obra, que indica la terminació d’una propietat immoble o d’un territori.
A Catalunya, hom procura de fer-les de pedra diferent de la qual abunda en l’indret i acostuma a muntar-les dretes Solen anar acompanyades de filloles o de testimonis o bé de totes dues coses Les dimensions acostumen a ésser d’uns dos pams d’altura en les propietats rústiques i força més altes quan assenyalen un terme municipal o parroquial A vegades s’acoblen dues fites en un mateix sot per assenyalar canvi de direcció del termenal o bé introduint el costum de posar fites de pedra picada amb inscripcions
exaltats
Història
Denominació donada, a l’Estat espanyol, al començament del segle XIX, als liberals més radicals.
Durant el Trienni Constitucional 1820-23 els exaltats, antiaristocràtics i demòcrates, intransigents amb els moderats, tingueren una gran força a les ciutats Madrid, Cadis, etc i constituïren nombroses societats secretes comuners o fills de Padilla, amics de l’ordre, etc i clubs polítics La Fontana de Oro, Lorencini, etc Assoliren el poder juliol del 1822 i, en produir-se la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, obligaren Ferran VII d’Espanya a traslladar-se a Sevilla, on el deposaren Restablert l’absolutisme, els exaltats emigraren i foren el nucli original del partit progressista
martinet blanc
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, de 55 cm, de color blanc, amb el bec i les potes negres i els dits grocs.
A la primavera els dits són vermellencs, té dues plomes llargues 15-20 cm que li pengen de la nuca i les plomes escapulars també llargues 20-25 cm S'alimenta de peixos, nia en colònies i és força gregari Habita al sud i a l’est de la península Ibèrica, a la Camarga, en alguns llacs suïssos, a Sicília i al sud-est europeu hiverna a l’Àfrica N'existeixen subespècies a Madagascar i des de Malàisia a Austràlia És comú a la Catalunya continental i migratori a les Illes
llibert | lliberta
Història
Esclau alliberat de l’esclavitud.
A Grècia i a Roma, l’esclau aconseguí en ocasions la condició de lliure, però amb limitacions jurídiques i amb obligacions respecte al seu amo Així, els lliberts mantingueren llurs antigues ocupacions, i llur situació canvià poc, bé que alguns aconseguiren una certa riquesa en ocupar-se dels afers comercials, menyspreats per les grans famílies Així mateix, els lliberts imperials, antics esclaus de l’administració, aconseguiren una força política considerable Als Països Catalans, al començament de l’edat moderna, era costum per part dels amos de donar el propi cognom a l’esclau afranquit
Escola Garbí
Esport general
Centre d’ensenyament d’Esplugues de Llobregat.
Fou fundada l’any 1965 per Pere Vergés Farrés amb els principis pedagògics que caracteritzaren l’Escola del Mar de Barcelona, que ell mateix dirigí Tingué la natació com a assignatura esportiva de referència i, durant força anys, membres de la nissaga Bernal, ben coneguda per la seva vinculació amb aquest esport, foren professors de natació Carme Ponsati també fou una de les impulsores de la seva pràctica Com que l’objectiu era ensenyar a nedar, no intervingué en competicions regulars, tot i que, en algun moment, estigué afiliada a la Federació Catalana de Natació
Kepler-452b

Representació artística del Kepler-452b
© NASA/Ames/JPL-Caltech
Astronomia
Exoplaneta descobert al juliol del 2015 per la sonda Kepler.
Situat a uns 1400 anys llum de la Terra, orbita una estrella del mateix tipus que el Sol, la massa i la lluminositat de la qual són força similars, bé que és 1,5 mil milions d’anys més antiga L’òrbita completa del Kepler-452b al voltant de la seva estrella és de 385 dies Per la zona d’habitabilitat que ocupa, la geologia —que amb molta probabilitat és rocosa — i les característiques de l’estrella que orbita, és considerat el planeta més similar a la Terra dels que hom ha descobert
separació de Born-Oppenheimer
Física
Tècnica de resolució de l’equació de Schrödinger d’una molècula, que permet d’obtenir d’una manera aproximada els nivells d’energia d’aquesta.
Consisteix a considerar, en un primer pas, únicament el moviment dels electrons al voltant dels nuclis, suposant-los en configuració fixa és a dir, hom pren infinites llurs masses, per, en un segon pas, tenir en compte el moviment dels nuclis en un potencial causat per la força repulsiva mútua d’aquest i per l’acció del núvol d’electrons L’energia de la molècula és aleshores suma de l' energia electrònica i de l' energia de vibració-rotació dels nuclis És anomenada també aproximació o separació adiabàtica
la Malva-rosa
Barri
Barri del districte marítim de la ciutat de València, entre les platges d’Alboraia i el Cap de França.
Amb el Cabanyal forma l’aglomeració septentrional del port de València Havia estat habitada tradicionalment per obrers, i s’hi havia mantingut un nodrit poblament de pescadors, que fins i tot regentaven una petita llotja de peix La decadència de l’activitat pesquera —retratada per Sorolla, que hi tingué un monument, avui en ruïnes, i descrita per Blasco i Ibáñez, que hi tenia la casa d’estiueig—, juntament amb el desordre urbanístic, feren de la Malva-rosa durant molt de temps un barri sense serveis i força degradat