Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
evònim
Botànica
Arbust o petit arbre caducifoli, de la família de les celastràcies, molt ramificat, alt de 2 a 6 m, amb fulles oposades, ovades o amplament lanceolades, agudes i de marge crenat o serrat, amb ramells de 3 a 8 flors tetràmeres, d’un blanc verdós, i amb fruits capsulars de color vermell ataronjat.
Creix en una gran part d’Europa als Països Catalans es dóna solament al Principat
poncemer
Botànica
Agronomia
Arbre, de la família de les rutàcies, de 3 a 5 m d’alçada, de fulles el·líptiques, agudes i més o menys crenades, de flors externament rosades o purpúries, en raïms pauciflors, i de fruits, els poncems, en hesperidi, molt grossos, oblongs, de pell groga, endurida, rugosa i aromàtica, i de polpa agra.
És oriünd de l’Índia i el seu conreu és molt antic L’escorça del fruit serveix per a preparar un xarop i un oli essencial, emprats en farmàcia, i una confitura
talipot
Botànica
Arbre monocàrpic, de la família de les palmes, en forma de palmera, fins de 25 m d’alçària, de fulles en forma de ventall, d’un verd brillant i amb el pecíol espinós, de flors blanquinoses, arranjades en inflorescències molt grosses, piramidals i terminals, i de fruits bacciformes d’un verd d’oliva.
Es troba a Sri Lanka i a l’Índia meridional
serverola
Flor de serverola
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 30 a 100 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes, amb folíols grans, ovals i serrats, i amb folíols petits intercalats, d’estípules amplexicaules, de flors grogues, reunides en raïms llargs, i de fruits aqueniformes, turbinats i coronats per un anell de cerres.
Es fa en llocs herbosos i humits, a quasi tot Europa És oficinal, amb virtuts astringents i vulneràries
traspic
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, glabra, una mica fètida, de 20 a 50 cm d’alçada, de fulles enteres, dentades o sinuades, les basals espatulades i les caulinars oblongues i auriculades, de flors blanques, en raïm, i de fruits en silícula, grossos i alats, amb un entrant apical.
Es fa en conreus, erms, etc, a una gran part d’Europa
civada
Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 150 cm d’alçada, segons la raça, amb fulles nombroses de color verd blavós i flors i fruits reunits en panícula estesa o bé unilateral, amb les espiguetes erectes o pèndules, segons les races, i en nombre sovint superior a setanta.
Hom no l’ha trobada en estat silvestre Per contra, se’n coneixen diverses espècies pròximes, les cugules, entre les quals l’ A fatua sembla ésser el principal antecessor de la civada, amb influència de l’ A sterilis , i potser també de l’ A barbata Probablement l’origen de la civada es localitza a la zona que va de la costa atlàntica fins a Mongòlia i les muntanyes d’Àsia central Els pobles antics d’Àsia i de la regió mediterrània no la coneixien Considerada inicialment com a mala herba dels camps de blat, degué començar a ésser conreada tardanament fa uns 2000 anys El gra de civada conté…
filologia
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia la llengua en totes les seves manifestacions.
Tanmateix, cal no confondre el concepte de filologia amb el de lingüística, malgrat llur connexió constant i l’ús indistint que hom n'ha fet en anglès, per exemple, són sinònims L’intent de distinció d’aquests conceptes és recent, car la lingüística, com a ciència específica del llenguatge, s’ha desenvolupat a partir del s XIX i s’ha anat independitzant de la filologia Estrictament parlant, la filologia és una ciència històrica que estudia i interpreta els texts antics i llurs relacions amb les cultures que els han fet de marc En aquest aspecte, la filologia és una gran auxiliar…
barbarisme
Lingüística i sociolingüística
Forma lingüística, particularment lèxica, dins una llengua determinada, d’origen estranger i no assimilada.
Quan l’estrangerisme ha estat assimilat i adaptat al sistema de la llengua, sol prendre el nom de manlleu o préstec lingüístic L’ús del terme barbarisme i la distinció del de manlleu no són prou clars i satisfactoris des d’un punt de vista lingüístic pel fet de connotar més aviat aspectes puristes En tot cas, es tracta de fenòmens que han d’ésser considerats dins l’òptica més àmplia de la interferència lingüística Alguns estenen —impròpiament— el mot barbarisme a tot ús incorrecte de la llengua solecisme Barbarismes freqüents Barbarisme → Forma correcta abarcar → abastar, abraçar,…
Domus del Pi (Vilanova de Sau)
Art romànic
Situació Un detall de les ruïnes de la domus, de la qual encara és visible un interessant aparell M Anglada L’antiga domus del Pi, o Puig de Sau, es troba al cim d’un turó, al peu del cingle de Tavertet, al nord de l’església de Sant Romà de Sau, inundada per les aigües del pantà La domus figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 50,6 —y 47,7 31 tdg 506477 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Vic al pantà de Sau Un cop passada la presa, cal seguir i anar cap a l’hostal de la Riba, fins arribar a uns coberts del Club…
Santa Maria de Periques (Puig-reig)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat nordoriental R Viladés Aquesta església, avui molt transformada, es troba situada vora el poble de Puig-reig, a mà esquerra del riu Llobregat, al costat de la casa Periques Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 × 07,8 —y 48,1 31 TDG 078481 Hom hi pot anar per la carretera de Puig-reig a Prats de Lluçanès Cal travessar el riu Llobregat de seguida es troba una pista, a mà dreta, que porta a cal Pallot Tot just començada aquesta, a mà dreta hi ha una…