Situació
Vista exterior de l’església des del costat nordoriental.
R. Viladés
Aquesta església, avui molt transformada, es troba situada vora el poble de Puig-reig, a mà esquerra del riu Llobregat, al costat de la casa Periques. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781: × 07,8 —y 48,1 (31 TDG 078481).
Hom hi pot anar per la carretera de Puig-reig a Prats de Lluçanès. Cal travessar el riu Llobregat; de seguida es troba una pista, a mà dreta, que porta a cal Pallot. Tot just començada aquesta, a mà dreta hi ha una altra pista, la qual porta a l’església de Periques, molt a prop, visible des de la carretera. (JVV)
Història
L’església de Periques és una de les esglésies del terme de Puig-reig de més difícil identificació. L’església no surt esmentada en la documentació medieval, ni tan sols en la relació de capelles del terme dependents de la parròquia de Sant Martí de Puig-reig del segle XVIII, almenys amb el nom amb què avui la coneixem.
Avui és dedicada a la Mare de Déu del Carme i va prendre el nom de Periques de la casa veïna que porta aquest nom des del segle XVIII. Un capbreu de la comanda hospitalera de Puig-reig de l’any 1721 ens informa més ampliament; un dels masos capbrevats és el de Joan Periques i Moralet, el qual confessa al noble comanador Anton de Ribes i de Gramolacs, tenir la “casa y heretat dita antiguament lo Mas Sant Julià vuy lo mas de Paricas de la parroquia de Sant Martí de Puigreig,... en alou i directa senyoria del Benefici perpetuo simple sots invocació de Sant Joan i Sant Julià en la Iglesia parroquial de St. Martí de Puigreig y fundat es de son Rnt. Beneficiat a la prestació de sinch sous de censos tots anys a dit Rnt. Beneficiat pagadors”.
Creiem que cal identificar l’actual església de Periques amb l’església de Sant Julià, documentada àmpliament des del segle XI.
L’església de Sant Julià, dins el terme del castell de Puig-reig, es coneix a partir del segle XIV i fins al segle XVIII amb el nom de Sant Julià de la Garriga i com a tal és esmentada en la relació de sufragànies i capelles rurals de l’any 1726, dependents de la parroquial de Sant Martí de Puig-reig.
La primera notícia de Sant Julià és de l’any 1026, quan Ramon “Duerasan” feu testament i entre les moltes deixes a les esglésies del terme de Puig-reig i rodalies, feu llegat de dos diners d’or a l’església de Sant Julià (Et donet aureo ·II· alumine Sci. Iuliani).
L’any 1028 la vescomtessa Adelaida, vídua del vescomte Bardina, i el seu fill Dalmau, aleshores ja vescomte del Berguedà, feren donació a l’església de Sant Julià de Puig-reig, església advocada també a Sant Miquel i Sant Pere (ad domun Sancti Juliani qui est fundatus in Pujo Rex in honore Domini Nostri Jesuchristi et sancte Marie Virginis, et sancti Michaelis archangeli, et sancti Petri princeps Apostolorum, et sancti Juliani Martyris), els seus alous d’Hirenne i Merola, del terme de Puig-reig (sic donamus ipsum hoc omnia ad domun dancti Juliani vel ad ipsos sanctos suprascriptos pro Deum et remedium anime Bardina vicecomite), per a remei de l’ànima del difunt vescomte Bardina.
L’any 1144 el mateix vescomte Dalmau i la seva muller venien a Guillem Bernat de Vila-seca i al seu fill Ramon l’església de Sant Julià i el seu feu, amb tots els seus alous i adjacències, així com el feu de Gamisans, per la quantitat de 60 morabatins d’or anuals mentre el posseïssin i amb la condició que s’havien de partir el delme amb el diaca de Sant Martí de Puig-reig i amb el clergue de Sant Julià.
El 1164 Arnal Otger donà al seu fill Pere el mas de Cantallops, situat a la parròquia de Sant Julià de Puig-reig (in comitatu Bergitano in parroquia Sancti Juliani de Puj rex in locum que vocant manso de Canta lobps); cal pensar doncs, que en aquest segle XII l’església de Sant Julià devia tenir caràcter parroquial.
Un altre document, ara de l’any 1212, parla del mas de Sant Julià (mansum de Sancto Iuliano de Podio Regum); Berenguer de Vila-seca i la seva germana Elisenda cedien a Arsendis i als seus successors la tercera part dels delmes senyorials que els pertanyien de la parròquia de Sant Martí de Puig-reig, així com un seguit de béns, entre els quals hi havia el mas de Sant Julià. Aquesta referència fa pensar que l’església probablement fou abandonada durant el segle XIII, car no s’esmenta de nou fins el segle XIV, ara ja amb el nom de Sant Julià de la Garriga.
L’any 1387 el bisbe Berenguer de la Seu d’Urgell atenent al testament de l’antic rector de Sant Martí de Puig-reig, Bernat de Comes, donà a l’altar de sant Julià, situat a la parròquia de Sant Martí de Puig-reig, el lloc anomenat la Garriga i altres béns que havien estat alous de la parroquial de Puig-reig. Concedia que sempre hi hagués un sacerdot residint en una de les cases de la sagrera de Sant Martí i per això augmentà les facultats de l’altar de sant Julià; determinà també que al lloc de la Garriga pogués estar-hi el sacerdot amb la casa i estatges i que en col·lectés els fruits de la terra amb l’obligació de servir el dit altar de sant Julià i també l’altar de santa Maria de la Costa.
Aquestes disposicions testamentàries del rector Bernat Comes foren establertes l’any 1271 i ara no es podien complir totalment; així el bisbe accedia a què l’actual capellà de Puig-reig establís un presbiterat amb els rèdits dels masos de Puig-reig, Casserres i Olvan i encarregà al nou rector, Andreu Solvan, que les capelles de Santa Maria de la Costa, Sant Julià de la Garriga i l’altar de sant Julià a l’església parroquial de Sant Martí de Puig-reig fossin ben servides.
Cal pensar que l’església de Sant Julià, anomenada el segle XIV de la Garriga, existia encara malgrat que probablement modificada. El segle XVIII es conservava amb la categoria de capella rural; en una data imprecisa devia ésser abandonada i al començament del segle XX fou acondicionada i advocada a la Mare de Déu del Carme de Periques.
Cal recordar, però, que l’església de Periques que nosaltres hem identificat amb Sant Julià és situada molt a prop de la Masia de Periques, un gran edifici del final del segle XIII o començament del segle XIV; una gran fortalesa de l’orde militar dels templers que van adquirir el castell i el terme de Puig-reig per donació testamentària del trobador Guillem de Berguedà l’any 1187. (RSR)
Església
Tal com ja hem apuntat més amunt, l’església de Santa Maria de Periques és un edifici avui molt transformat, bé que la seva estructura és bàsicament romànica. Hom hi pot apreciar vestigis d’una església de tres naus, puix que tant al mur de tramuntana com al de migjorn hi ha l’arrencada de dos arcs de mig punt que devien donar pas a les naus laterals.
L’absis és molt simple i un xic més ample que la nau. Ha estat construït amb carreus tallats a cops de martell i sense polir disposats regularment en filades uniformes a trencajunt de mitja peça. Al seu centre hi és visible encara una finestra petita, la qual es cobria amb un arc de mig punt fet amb petites dovelles.
L’aspecte dels murs, llisos i sense ornamentació, és força endreçat. El mur del costat de tramuntana presenta una arcada bastant gran adovellada, la funció de la qual és difícil d’explicar.
Al mur de ponent hi ha un campanar d’espadanya, d’una sola obertura, molt modern.
Al mur de tramuntana també són visibles vestigis de murs. Caldria fer-hi una excavació per a poder escatir-ne la funcionalitat.
Aquesta església, que es conserva en bon estat, presenta tot un conjunt d’interrogants de difícil interpretació, sense una exploració arqueològica. (JVV)
Bibliografia
- Arxiu de la Corona d’Aragó. Secció de Pergamins. Secció de notarials: Berga/Vària
- Arxiu de Solsona: Fons Serrateix
- Arxiu Parroquial de Puig-reig