Resultats de la cerca

S'establí a París 1918, on fou amic de fauves i cubistes, que l’influïren Vers la maduresa aconseguí obres d’una gran intensitat poètica, on mostrà, amb colors brillants, la vida dels treballadors Durant la Segona Guerra Mundial defensà l’art d’avantguarda al Salon d’Automne, i féu el cartell de l’alliberament per a aquest saló després de la guerra

Cec des de set anys, fou deixeble de CFranck i de Widor, i el 1900 fou nomenat organista de Notre-Dame de París Foren deixebles seus, entre altres, MDupré, ASchweitzer i NBoulanger De les seves obres sobresurten les sis simfonies per a orgue 1898-1930, una sonata per a violí i piano 1905, Poème 1925, per a orquestra, i Les Angelus 1929

El 1915, estudiant cultius de bacil disentèrics a l’Institut Pasteur de París, descobrí un agent infecciós filtrable que destruïa els bacteris, l’anomenà bacteriòfag i l’identificà com un virus La seva memòria, publicada el 1917, commocionà els microbiòlegs i obrí una polèmica sobre la natura del bacteriòfag que no s’acabà fins que el microscopi electrònic en permeté la visualització

Fou el primer a aplicar el mètode natural a la classificació dels insectes en el seu Précis des caractères génériques des insectes disposés dans un ordre naturel 1796, i amb els Genera crustaceorum et insectorum 1806 establí les bases de la moderna sistemàtica de crustacis i insectes El 1830 succeí Lamarck a la càtedra del Muséum National d’Histoire Naturelle de París

Estudià a l’École Polytechnique de París, on més tard 1883 fou professor S'especialitzà en explosius i pólvores i el 1886 ingressà a l’Académie des Sciences Publicà obres com Recherche théorique sur les effets de la poudre 1875, Cours d’artillerie 1893 i Introduction à la théorie des explosifs 1893 També estudià la llum polaritzada i la compressibilitat dels gasos

Comte de Campo Alange Gran d’Espanya, durant el regnat de Carles IV d’Espanya fou secretari de la guerra, conseller d’estat i ambaixador a Viena 1796-98 i 1800-02 i a Lisboa 1802-06 Al servei de Josep I d’Espanya, que li concedí el títol de duc, fou ministre d’estat i ambaixador a París 1811-14

Per la seva adhesió a l’organització Zeml’a i svoboda ‘Terra i llibertat’ fou deportat a Vologda 1868 allí escriví les Cartes històriques , on exposà les seves idees sobre les relacions socials que s’aproparen més al populisme, malgrat els contactes mantinguts amb Marx i Engels Participà en la Comuna de París i fundà el diari “Vper'od” 1872

Pertanyia a una família burgesa catalana que li pogué pagar els estudis musicals El seu pare, aficionat a la música, duia el jove Ferran a veure òpera italiana Començà a compondre de molt jove, quan encara no havia completat la seva formació musical També, en aquesta primerenca etapa de la seva vida, s’entretenia cercant sonoritats en la guitarra i el violí Es formà a l’Escolania de Montserrat 1790-95, on sistematitzà i amplià els seus coneixements musicals sota el mestratge d’Anselm Viola sobre l’ensenyament rebut deixà més tard una interessant relació escrita El 1795 s’establí a Barcelona,…

L’any 1659 féu representar la Pastorale d’Issy , amb música de Robert Cambert, associat amb el qual féu nous assaigs que anuncien la creació de l’òpera francesa Juntament amb Cambert obtingué privilegi reial per a fundar l’Académie de Musique de París, inaugurada amb Pomone 1671, però, arruïnats tots dos, fou empresonat per deutes 1672 fou alliberat quan Lulli adquirí el privilegi de representar

Formà el Quartetto Toscano 1765 amb Manfredi, Nardini i Boccherini El 1770 anà a París, on fou protegit per Gossec Després s’orientà vers el ballet Les Romans , 1776 i l’òpera còmica Dirigí l’orquestra dels teatres Beaujolais 1788-91 i Louvois 1791-94, on estrenà obres Les deux frères 1788, Adèle et Erwin 1789 Hom el valora per alguns quartets de corda, simfonies concertants, etc