Resultats de la cerca
Es mostren 10346 resultats
Caguas
Ciutat
Ciutat de Puerto Rico, a la part oriental del país.
Situada a la vall de Caguas , la vall interior més gran de Puerto Rico Tractament industrial de la canya de sucre i el tabac
la Creu de Quart
Muntanya
Contrafort (346 m) meridional de la serra d’Espadà, al Camp de Morvedre, termenal dels municipis de Sagunt, Benifairó de les Valls i Quart de les Valls.
Juntament amb les muntanyes del Codoval i de Romeu constitueix el límit entre la vall de Segó i les Baronies, a la vall del Palància
Castell d’Elins (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
El castell d’Elins era situat dins l’antic terme de Pallerols del Cantó, que antigament s’anomenava “Vall d’Elins”, la qual va donar nom al cenobi de Santa Cecília d’Elins Les notícies més antigues d’aquest castell són de l’any 839, en què Aconci vengué a Sisebut, bisbe d’Urgell, uns horts, un dels quals era situat prop del camí que anava al castell d’Elins L’any 878 el levita Sibara, Adila i la seva esposa Ulíbula van vendre a Astoald i a la seva muller Sisenanda una peça de terra que era situada “in locum dicitur subtu castro Elinsi” En l’acta de consagració de Santa Maria de…
Alfàndec
Nom amb el qual també era conegut el castell d’Alcalà d’Alfàndec (Safor).
A causa d’aquest castell, la vall de Marinyén fou anomenada vall d’Alfàndec , nom canviat a la fi del s XIII pel de la Valldigna
Castell de Senyiu o de Vallsenyiu (Montanui)
Art romànic
El castell de Senyiu era el més important de la vall drenada per la Valira o vall de Senyiu Encimbellat sobre un esperó rocós 1 278 m dominava des de ponent tot el sector central i alhora pel nord l’important coll d’Espina, de pas obligat a l’eix transversal de comunicacions de l’Alta Ribagorça, vers la vall de Benasc, que encara aprofita la C-144 El topònim és esmentat ja al segle IX La vàlua d’aquest castell queda demostrada perquè ja el 938 donava nom a la valle Singicitana o pau Singicitano 988 Una notícia retrospectiva de l’any 976 assabenta que el…
les Cluses

Municipi
Municipi del Vallespir, al vessant septentrional de la serra de l’Albera, a la vall mitjana de la ribera de Roma, via de comunicació entre el Rosselló i l’Empordà, a través dels colls de Panissars i del Portús.
El terme és en gran part boscat alzina surera Fins vers el 1850 el municipi comprenia el poble del Portús i el castell de Bellaguarda amb la segregació, la població passà de 744 h el 1846 a 129 el 1851 El centre del municipi és la Clusa d’Amunt a poca distància hi ha els veïnats de la Clusa del Mig i de la Clusa d’Avall, sorgits amb el desplaçament de l’antic camí A l’indret del poble, a banda i banda del riu, hi ha les ruïnes de les dues fortificacions de la Clusa , d’origen romà, que controlaven, des d’altures simètriques, el pas de la via romana que unia la Tarraconense i la Gàllia…
Alaj
Serralada
Regió muntanyosa de l’Àsia central situada entre el Kirguizistan, el Tadjikistan i la Xina, articulada en diverses cadenes, que forma part del Tian-Shan occidental.
És constituïda per sediments cretacis i terciaris, i en els punts més alts afloren roques cristallines recobertes per esquists metamòrfics El vessant occidental és cobert per glaceres i congestes i s’eleva fins als 6 100 m, mentre el vessant septentrional davalla suaument vers la vall de Fergana La vall del riu Alaj , que drena una depressió de 8 a 12 km, separa l’Alaj del Transalaj, i és considerada com una regió de pastures excellent, freqüentada pels nòmades kirguisos Els vessants que dominen la vall són els més abruptes del sistema L’Alaj és travessat per l’antiga carretera…
zhou
Història
Membre de la segona dinastia xinesa (~1122-1221 aC), originària probablement de Shanxi, al NW de la Xina, que conquerí els territoris de la vall del Huang He dominats pels dinastes shang (~1122).
Bàrbars seminòmades, aviat adoptaren la cultura xinesa Bé que l’estament noble predominava en llur societat, hi havia també serfs i esclaus Davant la impossibilitat d’una administració centralitzada, a causa de la manca de comunicacions, el territori fou repartit entre prínceps reials i generals addictes Aviat alguns s’independitzaren, i s’apoderaren de la primitiva capital occidental de Hao prop de Xian vers l’any 771 aC La dinastia es refugià a Luoyang, a la Xina oriental, on també hagué de plantar cara als diversos nous estats insubordinats Qi a Shandong, Jin a Shanxi, i sobretot Chu, que…
Sant Jaume de Berrós Jussà (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
La vall o coma de Berrós —que a més de Berrós Jussà i Berrós Sobirà, devia incloure l’antic poblat de les Arides, amb la seva església dedicada a sant Andreu— devia gaudir de personalitat pròpia, car, almenys eclesiàsticament, es parla sempre de la vall d’Àneu, Espot i la coma de Berrós El lloc de Borrosso apareix documentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, inclòs en la jurisdicció de la vall d’Àneu El 1378, la comanda de Susterris tenia establert a Berrós Jussà un home i un alberg, i sis homes i altres béns a Berrós Sobirà Verros era una de…
Sant Martí de Les
Municipi
Municipi de la Vall de Santa Creu, a la vall de l’Aude.
Se situa aigua amunt del congost de Pèira Les L'Aude rep per l’esquerra el torrent de Rebentí i el cim culminant, a la dreta del riu, és el cap de Fer 1044 m, els vessants del qual són ocupats pel sector de ponent del bosc de Las Fangas El poble 362 m d’altitud es troba a la dreta de l’Aude, que creua un pont L’església parroquial fou refeta al segle XIX Aigua amunt, abans del congost, hi ha les restes de l’antic monestir de Sant Martí de Les , benedictí, que existia ja a la fi del segle IX El 954 el papa Agapit II lliurà una butlla al seu abat Segari confirmant-li les possessions, entre les…