La vall o coma de Berrós —que a més de Berrós Jussà i Berrós Sobirà, devia incloure l’antic poblat de les Arides, amb la seva església dedicada a sant Andreu— devia gaudir de personalitat pròpia, car, almenys eclesiàsticament, es parla sempre de la vall d’Àneu, Espot i la coma de Berrós.
El lloc de Borrosso apareix documentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, inclòs en la jurisdicció de la vall d’Àneu. El 1378, la comanda de Susterris tenia establert a Berrós Jussà un home i un alberg, i sis homes i altres béns a Berrós Sobirà.
Verros era una de les parròquies que l’any 1574 consta dins de l’oficialat de la Vall d’Àneu, sense, però, especificar quina de les dues poblacións. Entre el 1553 i el 1723 les dues parròquies de Berrós eren servides pels mateixos conrectors; per contra, el 1770 eren separades, Berrós Jussà amb dos conrectors i Berròs Sobirà sols amb un. Tanmateix, a partir del pla parroquial del 1770 tornaren a estar unides, restant la parroquialitat a l’església de Sant Jaume de Berrós Jussà. Actualment depenen de l’església d’Esterri d’Àneu.