Resultats de la cerca
Es mostren 2422 resultats
Joan Rossell i Argelagós
Música
Mestre de capella i compositor català.
Vida Nascut en el si d’una família de músics el pare era cantor de la capella del Pi de Barcelona, el 1731 ingressà com a escolà de cant a la capella musical de la catedral de Barcelona, on romangué fins el 1739 Allà fou deixeble de Francesc Valls, Josep Picanyol i Josep Pujol El 1746 fou nomenat mestre de capella de la seu metropolitana de Tarragona, el mateix càrrec que obtingué, al gener del 1748, a la capella reial de Santa Anna de l’Almudaina, a Mallorca El 1763 prengué possessió de la plaça de mestre de capella de la catedral de Toledo, vacant per la jubilació de Jaume de…
Jacint Boada i Casanoves
Música
Mestre de capella, organista i compositor català.
Entrà a l’Escolania de Montserrat, on tingué com a mestres els pares Anselm Viola i Narcís Casanoves 1780-86 Ingressà al monestir el 1790, i fou mestre de l’escolania abans i després de la guerra del Francès, que el 1811 assolà Montserrat El 1818, en retornar l’activitat a l’escola nia, compongué peces tant per al culte com per a l’estudi dels nois, segons els escassos i precaris mitjans al seu abast L’any 1822, durant el Trienni Liberal, monjos i escolans hagueren d’abandonar altra volta el monestir, on s’installaren novament el 1824 A causa de l’exclaustració de Mendizábal 1835, Montserrat…
Louis-Nicolas Clérambault
Música
Clavecinista, organista i compositor francès.
Membre d’una família de músics francesa, després d’haver après violí i clavicèmbal amb el seu pare Dominique, estudià amb el famós organista André Raison i amb Jean-Baptiste Moreau Al marge de diferents càrrecs d’organista, com el que ocupà a partir del 1719 als Grands Jacobins en substitució de Raison, estigué al servei de la cort de Versalles, lligat especialment a Madame de Maintenon, favorita de Lluís XIV Feu de superintendent dels concerts durant els darrers anys del seu regnat i fou organista i mestre de música a l’escola de noies de Saint-Cyr, on ensenyava cant i preparava…
Daniel Codina i Giol
Música
Musicòleg català.
Vida Començà els estudis musicals al seu poble i els continuà al seminari diocesà de Girona 1951 amb Francesc Geli i Francesc Civil El 1959 ingressà al monestir de Montserrat, on professà el 1961 i fou ordenat de sacerdot el 1967 Es diplomà en catequètica i pedagogia religiosa a Estrasburg 1968-69 Altra vegada a Montserrat, s’ocupà de l’arxiu musical i collaborà amb el pare Gregori Estrada en diferents tasques musicològiques i també en l’organització de les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia, a més de treballar amb el pare Ireneu Segarra en l’escolania És l’encarregat…
Vicent Ballester i Aparicio
Música
Baríton valencià.
S’inicià en el món de l’espectacle a València A disset anys, la família es traslladà a Barcelona, on rebé classes de cant Entre el 1912 i el 1914 visqué a París i tingué com a mestre el tenor polonès Jean De Reszke El 1914 actuà repetidament a Itàlia, on destacaren les seves interpretacions a Un ballo in maschera i a El barber de Sevilla A partir de l’any 1916 viatjà a Amèrica i consolidà la seva carrera professional, a més d’adquirir un gran prestigi en aquest continent per les notables facultats de la seva veu D’aquesta etapa destaquen les actuacions al Carnegie Hall, a la…
Luisa Tetrazzini
Música
Soprano italiana.
Vida Estudià música a l’Istituto Musicale de Florència i amb la seva germana gran Eva, també soprano Debutà el 1890, a la seva ciutat natal Després d’una gira arreu d’Itàlia, cantà amb èxit en teatres d’òpera de l’estranger, com ara a Sant Petersburg, Madrid, Buenos Aires i Ciutat de Mèxic El 1907 es presentà com a Violetta La Traviata al Covent Garden de Londres i arran de l’èxit obtingut fou sollicitada en aquest escenari en temporades successives, fins el 1912 Hi interpretà òperes de G Donizetti Lucia di Lammermoor , G Verdi Don Carlo , G Rossini El barber de Sevilla , L Delibes…
Antonio Ruiz-Pipó
Música
Compositor andalús.
Estudià cant gregorià, harmonia, piano i música de cambra a l’Escolania de Nostra Senyora de la Mercè de Barcelona, i posteriorment fou alumne d’A de Larrocha a l’Acadèmia Marshall i J Cercós Els anys cinquanta estudià a l’École Normale de Musique de París amb A Cortot, B Bascouret i Y Nat Simultàniament estudià composició i orquestració amb S Bacarisse i M Ohana, i a Barcelona tingué com a mestre M Blancafort En aquesta època inicià també la seva carrera internacional com a concertista de piano Feu de jurat en nombrosos concursos i fou professor de piano i d’estètica a l’École…
eslavònic
Text litúrgic en eslavònic, en caràcters ciríl·lics
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua eslava, anomenada també antic eslau, paleoeslau o eslau eclesiàstic, corresponent a l’antic búlgar i molt pròxima a la llengua eslava primitiva abans de la diversificació.
L’eslavònic va lligat amb l’obra missional dels germans Ciril i Metodi, al segle IX, els quals el dotaren d’un alfabet ciríllic, glagolític i hi traduïren els llibres bíblics i litúrgics Aquestes versions eren compreses pels diversos pobles eslaus que eren evangelitzats, atesa la semblança dels diferents dialectes eslaus A les traduccions del grec succeïren composicions originals en antic eslau, entre les quals les Vides de Ciril i Metodi, escrites per llurs deixebles a Bulgària, un tractat contra els bogomils, del segle X, i les epístoles del patriarca búlgar Eutimi segle XV, sobre qüestions…
instint
Etologia
Tipus de conducta innata i estereotipada que respon a un patró genèticament establert en l’animal a l’experiència filogenètica de la seva espècie.
Es caracteritza per la seva complexitat i pel fet d’afectar la totalitat de l’organisme Aquests caràcters, juntament amb l’existència d’un estat fisiològic intern que no desapareix quan l’estímul s’acaba, permeten de diferenciar l’instint d’altres formes de conducta innata i estereotipada, com els reflexos i els tactismes La conducta instintiva és activa, de manera que l’animal cerca constantment, empès per un delit degut a les condicions internes estat fisiològic intern i externes estímuls La conducta instintiva, que té manifestacions molt diverses, assoleix el grau més alt en els insectes…
magníficat
Música
Nom que rep (derivat de la seva primera paraula) el càntic de la Verge Maria que apareix en el primer capítol de l'Evangeli segons sant Lluc (Lc 1, 46-55): Magnificat anima mea Dominum. ('La meva ànima magnifica el Senyor...').
El text es completa amb el gloriapatri Des del principi del segle VI forma la part més important de l’ofici de vespres En les seves primeres versions musicals monòdiques s’acostumava a cantar de forma antifonal En la polifonia renaixentista el magníficat esdevingué un text musicat amb molta freqüència En aquell període es conservava normalment el caràcter antifonal deixant els versos imparells en forma d’entonació monòdica i component en escriptura polifònica només els parells A mesura que el magníficat anà prenent el caràcter d’una composició més elaborada, durant els segles XVII i XVIII,…