Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
La crisi del pairalisme
Masia, P Català i Pic, sd APC La paraula pairalisme no surt al diccionari i quan es recorre als autors clàssics que han escrit sobre el tema no s’hi troben definicions històriques sinó ideològiques J Camps i Arboix el definia com “un cos coherent i uniforme” sorgit “de les entranyes de la terra i de l’esforç dels homes” És a dir, un conjunt de principis eterns i per damunt dels homes que havia regit la societat rural catalana des de temps immemorials almenys des del segle XIV El pairalisme és, per tant, una ideologia que pretén justificar unes pràctiques familiars, contractuals, jurídiques i…
Jerusalem, ciutat santa
La història de Jerusalem en hebreu Yěru Šalayim en àrab Al-Quds , ‘el Sant’ va associada a les tres grans “religions del Llibre” judaisme, cristianisme i islam, bé que com a lloc de culte i centre de pelegrinatge es perd en la nit del temps La Jerusalem jueva Tant l’arqueologia com la llegenda cultual de Melquisedec, rei i sacerdot de Salem Jerusalem, com la localització de la muntanya de Morià, lloc del sacrifici d’Abraham, en l’esplanada on Déu s’aparegué a David i on Salomó, cap al 950 aC, edificà el temple, suposen un primitiu santuari cananeu D’altra banda, el pelegrinatge és un fenomen…
La farga catalana
Eines d’una farga, Ripoll, segle XVII MAF / RM Com es pot avaluar la producció de ferro a Catalunya durant el segle XVII Ja sigui per coneixement directe o per tradició bibliogràfica i erudita, una munió de geògrafs, estadistes, viatgers o literats en general deixaren constància de la notable activitat siderúrgica siscentista catalana Abraham Ortelius Oertel, Francesc Comte encara al segle XVI Jean de Malus, Andreu Bosc, Miguel de los Santos de Sampedro, els Blaeu, Mendes da Silva, Francesc Marés, Manuel Marrillo o Josep Aparici al llarg de tot el XVII, per citar-ne alguns de procedència i…
L’aprofitament dels recursos vegetals i fúngics a la tundra
La recollecció que substitueix l’agricultura A la tundra no hi ha activitat agrícola tots els recursos vegetals procedeixen de les plantes espontànies A més es produeix una regularitat molt estricta qui menja carn de ren no menja verd, i qui menja animals marins consumeix molts aliments vegetals La magra collita de plantes espontànies Els ramaders i els caçadors de rens salvatges coneixen molt bé el tipus de plantes que mengen els rens, però ells mateixos fan un ús de les plantes més aviat instrumental que no pas alimentari Per exemple, amb els esfagnes Sphagnum omplen els fons dels…
Els pseudofongs
Els pseudofongs es configuren com un grup molt particular, que conserva molts caràcters algals Molts viuen en aigua dolça, com a sapròfits o com a paràsits d’algues, de fongs i fins i tot d’animals diversos L’aparell vegetatiu pot ésser unicellular com en moltes lagenidials i en molts hifoquitriomicets, o format per cèllules disperses en una xarxa filamentosa en els labirintulomicets, però en general està constituït per filaments sifonats sense septes, excepte a la base dels òrgans reproductors Les zoòspores tenen dos flagels, l’anterior, amb mastigonemes tubulars, i el posterior, llis, a…
taronger agre
Botànica
Agronomia
Arbre, de la família de les rutàcies, de 3 a 8 m d’alt, de capçada arrodonida, de fulles el·líptiques i agudes, amb el folíol amplament alat, de flors blanques i molt oloroses, solitàries o en petits ramells i de fruits (les taronges agres) en hesperidi, arrodonits, de polpa agra i de pela ataronjada.
És originari del SE d’Àsia i és plantat en jardins, parcs i horts, com a ornamental i també per l’escorça del fruit, amb la qual hom prepara melmelades, medicaments i licors
heura
Heura
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Liana de la família de les araliàcies, de llargària molt variable, de tiges amb arrels adventícies, de fulles de color verd fosc, lluents, glabres, endurides, les normals amb 3 o 5 lòbuls i les de les branques floríferes ovals acuminades, de flors d’un groc verdós, disposades en umbel·les globoses, i de fruits bacciformes.
Es fa en boscs i llocs humits d’una gran part d’Europa
proteals
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies, que inclou plantes llenyoses, de fulles generalment alternes, coriàcies, simples o compostes; de flors de colors vius, actinomorfes o zigomorfes, tetràmeres, de periant simple i d’ovari súper, disposades sovint en inflorescències en forma de capítol o de pinya, i de fruits en fol·licle capsuliforme, en drupa o en aqueni.
La pollinització és duta a terme per insectes, ocells i fins i tot marsupials Comprèn únicament la família de les proteàcies
iuzu
Botànica
Agronomia
Arbre petit de la família dels cítrics, originari de l’Àsia central, de tronc recte i compacte amb espines grosses, fulles de limbe el·líptic i marge sencer o lleument dentat que presenten un pecíol alat i són molt aromàtiques, flors de pètals blancs i anteres grogues, i fruits comestibles molt apreciats en la gastronomia oriental.
nonier
Botànica
Agronomia
Arbre petit de la família de les rubiàcies, originari de l’Índia i d’Austràlia, de 2 a 6 metres d’alçària, tronc recte, fulles perennes, simples, de limbe el·líptic, grans, de color verd fosc, brillants i amb la nervadura ben marcada, flors blanques de forma tubular, i fruits (noni) carnosos múltiples de color blanquinós.