Resultats de la cerca

Els altres dos són l'indoari i el munda La influència del dravídic en el sànscrit vèdic i en els diversos pràcrits prova que el domini lingüístic del dravídic s’estenia per tota l’Índia abans de la conquesta ària El mapa lingüístic del dravídic va del Balutxistan al sud de l’Índia, passant pel nord del Dècan La fonètica dravídica ha influït considerablement el sistema fonètic de l’indoari, sobretot en el camp de les consonants cerebrals Des d’un punt de vista morfològic, les arrels dravídiques no tenen res que les caracteritzi com a verbs o com a noms la determinació s’estableix mitjançant…

Els angles foren mencionats per primera vegada per Tàcit A partir de la segona meitat del segle V desembarcaren juntament amb els seus veïns els saxons i els juts, de mínimes diferències racials i lingüístiques a les costes orientals de Britània, en bandes cada vegada més nombroses Iniciat l’assentament, la immigració continuà fins al final del segle VII Rebutjant o sotmetent els britans, s’establiren a la major part de l’actual Anglaterra, el nom de la qual deriva d’aquest poble Al començament del segle VII formaven els tres reialmes de Northúmbria al nord del Humber i fins al…

Els seu nom prové del diari Art&Language , que es publicà per primera vegada l’any 1969 Des del 1967 realitzen llibres, pamflets, discs i publicacions teòriques periòdiques, com Art&Language 1969-94, Analytical Art 1971-72 i The Fox 1975-76 El terme Art&Language designa l’obra artística i literària en collaboració de Baldwin i Ramsden, però també els texts collectius en què ha intervingut Charles Harrison Altres creadors s’han unit ocasionalment al grup, com TAtkinson, HHurrell, DBainbridge, JKosuth o IBurn El seu treball plàstic fa referència a una teoria conceptual de l’art L’…

Formada per seixanta obres, comprèn pintura italiana primitiva, del primer Renaixement i de l’època moderna Hi figuren artistes com Botticelli, Tiepolo, Tiziano, il Tintoretto, il Veronese, Rubens, Fragonard, De la Tour, Gainsborough, Zurbarán o Goya, entre d’altres Gairebé la meitat de les adquisicions foren aconseguides en la venda a París de la coŀlecció de Joseph Spiridon La resta d’obres foren adquirides en diferents ocasions i llocs, sempre amb l’assessorament d’experts A partir del 1937 la coŀlecció fou disseminada entre Londres, Abbazzia i Rapallo, i posteriorment es…

Es tracta d’un nucli de petites dimensions uns 3 000 m 2 , situat damunt d’un tossal de poca alçada i format per una sèrie de cases que s’adossen a una muralla de forma ovalada i que comparteixen parets mitgeres Les cases són notables per la seva relativa complexitat tres espais diferenciats en planta i la superfície relativament gran uns 50 m 2 , que cal duplicar tenint en compte que és segura l’existència d’un pis superior Al centre de l’assentament hi havia una cisterna Fundat a la segona meitat del s III aC, el seu abandonament, entorn del 200 aC, s’ha de relacionar…

És considerat l’autor més interessant de la primera meitat del s XV en el camp de la cançó profana Quasi totes les seves cançons, de gust fi i jovial i d’una gran intensitat d’expressió, són fetes en forma de rondó i a tres veus, la superior de les quals —l’única que duu el text— dibuixa la línia melòdica de més fantasia Les parts de tenor i de contratenor, amb una polifonia no gaire elaborada, semblen destinades a una execució instrumental Són remarcables Triste plaisir et douloureuse joie text d’Alain Chartier, De plus en plus se renouvelle i Filles à marier En la música d’església són…

Desenvoluparen llur activitat a Sarral Conca de Barberà, del segle XVI al XIX, i treballaren per les contrades tarragonines El més antic conegut és Isidre Espinalt , que contractà l’altar major de la seu de Tortosa 1530, però només feu els de Sant Agustí i Sant Ruf Descendents seus foren Isidre Espinalt i Travera Sarral — 1737, que el 1696 treballava a Valls i, més tard, a Tarragona i Montblanc del 1695 al 1719 feu diverses obres al monestir d’Escaladei Un fill seu, Isidre Espinalt Sarral — 1741, també tallista, fou succeït per un fill seu anomenat igualment Isidre Espinalt Sarral — 1800,…

El 1679 obtingué la plaça d’organista de la basílica de Santa Maria del Mar, on succeí al seu detentor anterior, Francesc Milà En aquest mateix centre ocupà, interinament, el càrrec de mestre de capella, entre el 2 d’agost i el 26 de setembre de 1685 En la seva necrologia es fa constar que era “home molt insigne en lo art de tocar lo orga, y únich en Catalunya” De la seva obra es conserven cinquanta-nou composicions organístiques tientos , versos i himnes, com també un villancet a dotze veus i continu, Avecilla, animada avecilla La seva producció compositiva s’insereix en la consolidació…

Antiga propietat i casal documentat des del 1009, quan els comtes Ramon Borrell i Ermessenda donaren la meitat del seu domini alodial als vescomtes Ramon Folch i Ermessenda Es troba en una vall del costat meridional del Pla de la Calma, en la qual s’origina la riera de Cànoves o de Cardedeu El casal actual fou construït a la fi del segle XVI pels senyors de Tagamanent de la branca dels Rocabertí L’escut d’aquest llinatge es veu al sector més vell del casal i consta d’una làpida de marbre situada a la capella, ara en ruïnes, on diu, en un mal llatí, que la casa fou edificada pel…

Aquesta església molt probablement degué ser fundada a la segona meitat del segle XI, en el mateix moment que es construí el castell de Montgai, després de la conquesta de la zona efectuada pels comtes de Barcelona i d’Urgell, Ramon Berenguer I i Ermengol III Tot i que n’han pervingut al present escasses mencions documentals, es pot suposar que des de l’inici acomplia les funcions d’església del castell i alhora parròquia del lloc En aquest darrer sentit, l’ecclesia de Mungay figura esmentada en la relació de la dècima recaptada a la diòcesi d’Urgell l’any 1279, i posteriorment,…