Resultats de la cerca
Es mostren 7434 resultats
Institut Català del Crèdit Agrari
Economia
Organisme autònom financer adscrit al Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya creat el 1984 i posteriorment modificat el 1988.
Les funcions de l’Institut són de fomentar, coordinar i canalitzar el crèdit agrari a Catalunya, principalment per mitjà de les caixes rurals, i de coordinar-ne i sostenir-ne l’activitat, com també la de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries a Catalunya, i promoure la millora del medi rural Per tal de portar a terme les esmentades funcions, l’Institut pot atorgar crèdits, i també avals, a caixes rurals, cooperatives de crèdit i persones físiques i jurídiques , subscriure convenis, efectuar inspeccions, prestar assistència tècnica, coordinar caixes rurals i canalitzar-ne els…
Llei Orgànica d’Universitats
Llei 6/2001, de 21 de desembre.
Llei que té com a objectiu millorar la qualitat docent, investigadora i de gestió de les universitats fomentar la mobilitat dels estudiants i del professorat aprofundir en la creació i transmissió del coneixement com a eix de l’activitat acadèmica respondre als reptes derivats tant de l’ensenyament superior no presencial, per mitjà de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, com de la formació al llarg de la vida, i integrar-se de manera competitiva, al costat dels millors centres d’ensenyament superior, en el nou espai universitari europeu que comença a configurar-se
amenorrea
Patologia humana
Manca de fluix menstrual.
Fenomen fisiològic que es presenta abans de la pubertat, durant l’embaràs i bona part del període de l’alletament, i després de la menopausa És considerada patològica quan s’esdevé passats els divuit anys i es manté més enllà de dos cicles menstruals L’amenorrea pot ésser primària si la dona no ha tingut mai la regla, i, secundària, quan succeeix un període de menstruacions regulars En moltes societats primitives, en les quals els infants prenen llet materna durant molt de temps, l’amenorrea pot ser un important —quasi l’únic— mitjà de…
afecte
Psicologia
Procés psíquic, més o menys persistent, que proporciona determinades qualitats subjectives en el camp de la consciència (agradable, desagradable, interessant, etc) i que alhora condiciona el sentit dels impulsos i les reaccions.
L’afecte es troba a la base de la vida instintiva, essent, però, absolutament inseparable de la intelligència i de la voluntat, ja que ambdues neixen de la necessitat que té el subjecte d’adaptar-se a les exigències que la realitat li presenta L’afecte és desencadenat primitivament pel contacte amb el món exterior o per modificacions internes de l’organisme més tard, per mitjà d’un condicionament, també pot ésser provocat per una representació o per un concepte, els quals donen lloc als afectes intellectuals L’afecte és l’element essencial constitutiu de l'afectivitat
Josep Estalella i Graells
Física
Físic i químic.
Es doctorà a la Universitat de Barcelona, on fou professor 1899-1905 El 1905 guanyà la càtedra de física i química de l’institut d’ensenyament mitjà de Girona el 1919 li fou confiada la direcció dels ensenyaments de física i química de l’Instituto-Escuela de Madrid Fou catedràtic de l’institut de Tarragona 1921-32 El 1932 fou nomenat director de l’Institut-Escola de Barcelona, creat per la Generalitat, i presidí 1932-33 la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques Pedagog notable, deixà llibres de text, com Compendio de química 1921, Problemas de física 1926, treballs i…
Charles Augustus Lindbergh

Charles Lindbergh
Aeronàutica
Pilot nord-americà.
Feu el primer vol directe Nova York - París, el 20 de maig de 1927, en 33 hores i mitja, amb l’avió Ryan NYP “Spirit of St Louis”, i el narrà en el llibre The Spirit of St Louis 1953, que aconseguí el premi Pulitzer El rapte i l’assassinat del seu fill de dos anys, el 1932, tingueren un gran ressò, fins al punt de fer modificar la legislació d’alguns estats dels EUA Durant la Segona Guerra Mundial adoptà una actitud de no-intervenció contra Alemanya i acceptà una condecoració de H Göring, cosa que fou molt discutida als EUA
Valentín Lamas Carvajal
Literatura
Escriptor gallec.
A la seva poesia — Saudades galegas 1880, A musa das aldeas 1890— conreà un costumisme d’arrel rural on abunda la nota sentimental i de denúncia social Fou un dels iniciadors del periodisme en gallec La seva obra en prosa O catecismo do labrego 1889, publicada sota el pseudònim de FrMarcos da Portela, és una paròdia del Catecismo cristiano de GAstete, on, per mitjà de preguntes i respostes, hom posa en relleu la dramàtica situació dels camperols gallecs És l’obra en prosa gallega més àmpliament difosa, fins i tot avui, i una de les peces més importants de la literatura social…
Salvador Mestres
Filosofia
Cristianisme
Eclesiàstic i filòsof.
Doctor en filosofia i lletres, residí a Rímini i Bolonya A Barcelona fou professor i vicedirector de l’institut d’ensenyament mitjà i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres Publicà nombroses obres religioses i filosòfiques, entre les quals destaquen Lecciones de lógica y de filosofía moral 1864, Ontología o metafísica pura universal y general 1865 i Cosmetiología o tratado del mundo en general y de su causa 1865, on s’acosta a la filosofia del sentit comú És autor també de Poesías perdidas de Vallfogona 1867 i Varios documentos históricos referentes a la época del levantamiento de Cataluña
rellotge de foliot
Tecnologia
Rellotge en què l’òrgan regulador era l’anomenat foliot o esperit, consistent en un conjunt format per una barra horitzontal amb dos contrapesos situats en els seus extrems, muntada sobre un eix vertical en el qual eren situades les dues palanques de l’escapament.
En oscillar el foliot, les dues palanques deixen anar alternativament les dents de la roda d’escapament, les quals donen simultàniament un petit impuls destinat a mantenir les oscillacions del foliot L’error d’aquelles primeres màquines era d’una mitja hora al dia Cal tenir en compte, però, que només portaven la busca horària i que, per tant, només permetien apreciar l’hora d’una manera molt aproximada El regulador de foliot va durar des del començament del s XIV fins a la fi del s XVII 300 anys, que fou definitivament desplaçat pel rellotge de pèndola
imatge
Filosofia
Psicologia
Representació interna (és a dir, en l’àmbit del cognoscent) d’un objecte extern.
Homònim d' espècie , tradicionalment hom n'ha distingit dos tipus la imatge sensible anomenada també impresa , que respon a la representació que els sentits es fan de l’objecte singular, i la imatge intelligible també anomenada expressa , que correspon a la comprensió intellectual d’aquest objecte, com a universal segons Aristòtil, el tomisme, etc, i com a singular, per exemple, segons Suárez En Kant, d’altra banda, la imatge és un terme mitjà entre l’aprehensió sensible i el concepte intellectual i comporta una síntesi de les dades sensibles que prepara la intellecció de l’objecte