Resultats de la cerca

Del 1923 al 1926 acompanyà les grans cantants de blues , entre elles Bessie Smith, després tocà a les orquestres de Walter Page i Bennie Moten, fins que l’any 1935 fundà a Chicago la seva orquestra Com a pianista posseïa un estil potent, ple de swing Fou important com a solista i com a director de la seva orquestra, especialment pels seus arranjaments musicals El seu estil interpretatiu es caracteritzava per la repetició d’una sèrie de riffs , breus frases ritmicomelòdiques a manera d' ostinato , que variava inesperadament amb la introducció d’un acord original i impensat

Serví a la flota de l’almirall holandès Ruyter contra Anglaterra 1666-67 Després es posà al servei de França contra Holanda Empresonat pels anglesos, aconseguí de fugir El 1694 trencà el blocatge anglès de Dunkerque, i el 1696 derrotà l’esquadra holandesa

Nomenat vicepresident de la república per Paz Estenssoro 1962, participà en el seu enderrocament 1964, i amb el general Ovando dirigí la junta militar que assumí el poder El 1966 fou elegit president de la república Morí en accident d’aviació

Posseí el primer circ el 1870, en associar-se amb l’agent de negocis WC Coup, amb el qual creà el World’s Fair En separar-se de Coup s’associà amb James Anthony Bailey, i així nasqué el famós Barnum and Bailey Circus , que regentà fins que morí Fou també polític pel partit republicà, i un filantrop destacat Escriví Autobiography 1854 El 1907 el circ fou venut als germans Ringling, propietaris també d’un circ, amb el qual es fusionà l’any 1919 i constituí el Ringling Bros and Barnum & Bailey Circus , que fou durant molts anys per les seves dimensions, el seus números i les seves gires…

Fou inspector d’ensenyament S’especialitzà en estudis sobre literatura hispànica i publicà, entre altres obres, Espagne et Provence, études sur la littérature du Midi de l’Europe 1857, reeditat el 1866 amb el títol Les troubadours et leur influence sur la littérature du Midi de l’Europe , en què tingué la collaboració de Manuel Milà i Fontanals a propòsit d’Ausiàs Marc

Llicenciat en història eclesiàstica i en teologia, fou viceconsiliari diocesà dels joves d’Acció Catòlica 1950-60, consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat 1958-68 i fundador i consiliari des del 1961 del Centre d'Estudis Francesc Eiximenis Dirigí la revista Concili Avui i collaborà en Qüestions de Vida Cristiana Professor de pastoral i de teologia a Barcelona, féu cursos i conferències sobre temes d’espiritualitat, de doctrina social i d’història eclesiàstica recent de Catalunya

Inicià la seva carrera al principi dels anys quaranta i actuà, principalment, a Madrid amb la companyia d’EJardiel Poncela Ha participat en diverses pellícules, entre les quals destaquen Las largas vacaciones del 36 1976, de JCamino, i Bearn 1983, de JChávarri El 1985 interpretà La pregunta perduda o el corral del lleó , de Joan Brossa

Estudià clarinet i posteriorment saxòfon alt, si bé més endavant es decantà definitivament pel saxòfon tenor, instrument amb el qual, des dels anys cinquanta, es convertí en una figura destacada de l’escena jazzística de Buenos Aires Influït inicialment per John Coltrane, anà evolucionant cap a formes musicals pròpies en què fusionà el free-jazz amb els ritmes i les melodies llatinoamericans A banda de la seva nombrosa discografia al capdavant dels seus propis grups, collaborà amb primeres figures del jazz d’avantguarda dels anys seixanta i setanta, com ara Don Cherry i Carla Bley El seu…

De família noble, s’installà a París, on menà una vida de dandi a la manera de Byron Exaltat defensor de l’ultramuntanisme i mogut per la seva actitud intransigent, es féu nomenar Connétable de lettres i atacà tant els vells com els innovadors Atret pel misteri, la seva obra reflecteix una imaginació ombriva, barreja de sensualisme i de misticisme, i una constant evocació d’un passat millor En Les diaboliques 1874, el sobrenatural arriba a dominar els trets psicològics dels personatges En aquesta mateixa línia havia escrit també L’ensorcelée 1854, Le chevalier Des Touches 1864, Un prêtre…

El 1924 ingressà a “El Correo Catalán” Fou membre de l’assemblea nacional creada a Madrid pel general Primo de Rivera A Osca dirigí el diari de caràcter agrari ‘La Tierra” 1933-36 A Barcelona fou director de “Solidaridad Nacional” i fou nomenat sotsdirector de “La Prensa” El 1927 publicà Los Sindicatos Libres en España, su origen, su organización, su ideario, obra d’un gran valor documental