Resultats de la cerca

La geografia El cap de comarca és Requena Hom l’anomena popularment l’ altiplà de Requena El seu extens territori correspon bàsicament a una gran plana formada per dipòsits miopliocènics Els límits ofereixen relleus més elevats a l’W, la ratlla amb Castella és marcada pels anticlinals de Contreras, prolongats al N per la serra de La Bicuerca al S, el pas a la conca endorreica d’Albacete es fa a través d’un descens suau el límit oriental queda marcat per la serralada de Siete Aguas i la serra de Malacara i al N, per les serres del Negrete i d’Enmedio Així els límits, menys el meridional,…

Situació i presentació El terme municipal de Tírvia, de 8,50 km 2 , és situat a migdia de la Vall de Cardós, a la confluència d’aquesta vall amb la Vall Ferrera drenada per la Noguera de Vallferrera i la coma de Burg drenada pel barranc de Burg, anomenades les valls de Tírvia i que van a confluir a la Noguera Pallaresa a Llavorsí El municipi limita al N amb els termes de Vall de Cardós i Alins, amb el qual també termeneja a l’E al SE limita amb Farrera, i al S i l’W, amb Llavorsí El territori forma una cubeta envoltada per diversos cims El sector septentrional és separat del terme de Vall de…

Situació Vista de la cara interior de la paret de llevant del castell Com hom pot veure, les pedres són molt poc treballades, bé que han estat força ben arrenglerades J Bolòs Les ruïnes d’aquest castell i d’altres construccions, es troben situades al cim i als vessants del turó que hi ha al costat de tramuntana de l’aiguabarreig de la riera de Saldes o d’Eina amb el riu Llobregat Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 06,6 — y 74,9 31 TDG 066745 Hi ha un corriol que, des de la carretera que va de Berga a…

El 22 de juliol de l’any 1527, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc de SolsonaFinal segle XV – segle XVI, canonge de Lleida diputat militar Ferrer de Perves i de Ponts diputat reial Pere Joan Jordà Mitjà, ciutadà honrat de Tortosa oïdor eclesiàstic Joan Moliner, comanador de Susterris, no jurà el càrrec diputat reial Carles de Puigcerver, donzell de Talarn diputat reial Joan Cerveró, ciutadà honrat de Tortosa L’any 1527 va ser escollit com a diputat eclesiàstic Francesc de Solsona, que fou canonge de Lleida, de Barcelona i de…

Inicis i infraestructura Començà a emetre, íntegrament en català, el 10 de setembre de 1983, de primer al Barcelonès i, gradualment, per tot el Principat En dos anys, TV3 aconseguí fixar una programació regular i estable i ampliar els seus horaris, i el 1987 oferia programació del matí a mitjanit El 1986 inaugurà els locals de Sant Joan Despí, amb més de 30000 m 2 construïts, on hi ha el Centre d’Emissió d’Informatius, el Centre de Producció d’Audiovisuals, el Centre de Serveis i Energies i el Centre d’Accés i Control El 1987 RTVE permeté que l’emissora connectés amb les xarxes d’ Eurovisió…

El catalanisme polític va sorgir, a mitjan segle XIX, de la confluència de quatre processos molt diferents el primer és la difusió de la idea de llibertat individual i collectiva que van protagonitzar la Revolució Americana del 1776 i la Revolució Francesa del 1789 En segon lloc, hi havia el fet que els països capdavanters, o bé les capitals polítiques, utilitzaven l’universalisme d’aquesta idea en profit propi Com a tercer procés hi ha la fusió entre l’esperit del romanticisme i la metodologia del positivisme I, en quart lloc, cal assenyalar les transformacions que experimentava la societat…

Situació Un aspecte del recinte murallat, amb el portal que dona accés a l’església parroquial de Santa Eulàlia ECSA - A Roura Les restes de la muralla de la força de Marquixanes envolten la part més alta del nucli de població, a l’entorn de l’església parroquial de Santa Eulàlia Mapa IGN 2348 Situació Lat 42° 38’ 43” N - Long 2° 29’ 11” E S’arriba al poble de Marquixanes per la carretera N-116, entre les poblacions de Prada i Vinçà JBH Història La vila de Marquixanes —el topònim de la qual, segons P Aebischer, provindria de Matres Caxanas “roures-mares” o grans roures— és esmentada en la…

Situació Al cim mateix de la serra de Can Pubill, al lloc anomenat “el Tossal”, a 1 800 m d’altitud i més o menys equidistant dels pobles de Cava i del Quer Foradat, es troben les restes molt malmeses del que va ser el castell de Miralles Mapa 35-11254 Situació 31TCG869868 L’accés al castell no és fàcil, tot i que sembla que des del poble del Quer Foradat la pujada sigui més planera Hi ha un altre camí consistent a arribar al coll Eruga passant pel veïnat de Can Pubill si es ve de Cava o per la borda de Ganxat si el camí triat és el del Quer Foradat Un cop al coll, girant cap al N i seguint…

Situació Una perspectiva aèria de l’església de Santa Maria de Finestres, dalt la carena i envoltada de vegetació J Todó-TAVISA L’església de Santa Maria de Finestres es troba a 880 m d’altitud, damunt la serra de Finestres, sota el castell del mateix nom i a l’extrem d’una aresta rocallosa i acinglerada, on hi havia l’antic poble de Finestres Mapa 295M781 Situació 31TDG665625 Hom hi pot anar agafant la carretera de terra que surt de sota l’església de Sant Pere de Mieres i que es dirigeix a la serra de Finestres Hom pot anar amb auto, bé que alguns fragments de camí són força dolents, fins a…

Situació Una vista exterior de l’església des del costat nord-occidental J M Melció L’església de Sant Pere Espuig, o Sant Pere Despuig o Sant Pere de Bianya, és la del poble homònim que s’aixeca a l’interfluvi dels torrents de Santa Llúcia de Puigmal i de Santa Margarida, afluents de la de Bianya Mapa 256M781 Situació 31TDG527738 Hom hi pot arribar per la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries Al punt quilomètric 68, surt, a mà esquerra, una carretera que amb uns 2,5 km aproximadament hi porta JVV Història Una de les primeres mencions documentals de l’església de Sant Pere Espuig data de l’…