Resultats de la cerca

Format a l’ Escolania de Montserrat , estudià direcció amb Antoni Ros Marbà i composició amb Josep Soler Director de la coral Càrmina 1988-90, des del 1985 es dedicà fonamentalment a la direcció orquestral després d’haver cofundat l’ Orquestra de Cambra del Teatre Lliure , de la qual fou director titular fins el 1997 Fou també director de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya 1993-2001, de l’Orquesta Ciudad de Granada 1994-2004 i de l’Orquesta Nacional de España 2003-12 El 1998 fou nomenat director principal associat del Gran Teatre del Liceu , n’inaugurà la temporada 2000-01…

Estudia al Magdalen College d’Oxford, on es graduà en filosofia, economia i política, i amplià estudis a l’escola de negocis Institut Européen d’Administration des Affaires INSEAD de París Posteriorment treballà a l’empresa privada Shell UK i la consultora d’empreses McKinsey Membre del Partit Conservador des de l’adolescència, durant els anys d’universitari fou elegit president de la Unió d’Estudiants d’Oxford i de l’Associació Conservadora universitària L’any 1989 fou elegit diputat per Yorkshire Dins del govern conservador de John Major , l’any següent fou nomenat secretari privat del…

Nascut en un ambient religiós, de jove s’involucrà en causes humanitàries El 1854 s’incorporà a la Compagnie genevoise des Colonies de Sétif in North Africa and Sicily, i el 1863 publicà l’informe L'Esclavage chez les musulmans et aux États-Unis d’Amérique , producte de les seves observacions Durant la constitució de la seva pròpia empresa de proveïment d’aigües, accidentalment presencià el final de la batalla de Solferino Commogut per la visió dels ferits, publicà Un Souvenir de Solférino 1862, llibre en el qual dissenyà un pla per a garantir la neutralitat del personal sanitari…

Es llicencià en dret 1871 a la Universitat de Barcelona Fou membre de La Jove Catalunya, en què, essent-ne president 1874, dissertà «sobre la inspiració poètica i ses causes», i de la Joventut Catòlica El 1870 guanyà un accèssit per un poema patriòtic als Jocs Florals de Barcelona, en què el 1874 fou el mantenidor encarregat de fer el discurs de gràcies Fou redactor de La Renaixença i collaborador de Lo Gai Saber , Anuari Català , Revista de Ciencias Históricas , El Parthenón  i Reforma del Notariado , en què publicà, a part de poemes i narracions, articles de crítica literària i…

De ben jove s’establí a Madrid, on exercí d’instrumentista El 1748 entrà a formar part de la plantilla musical de la capella reial, i el 1756 n’esdevingué tercer instrumentista També treballà en rellevants cases nobiliàries i al Teatro del Buen Retiro, on estrenà el seu intermezzo La festa cinese 1764, i feu collaboracions esporàdiques en orquestres que es desplaçaven als Reales Sitios de Aranjuez A banda de la seva activitat com a flautista i oboista, destacà com a compositor de música teatral La tonadilla escénica fou una de les seves composicions destacades, i li donà la forma…

Fill de Miró II de Cerdanya , succeí al seu germà Sunifred Fou home bondadós i de força cultura que escriví en prosa i en vers, en un llatí rebuscat i ple de mots grecs se’n conserven una desena d’escrits, entre els quals hi ha les actes de consagració de Cuixà 974 i de Ripoll 977 Destinat a l’Església des de jove, ja el 941 és qualificat de levita El 977 fundà una canonja a la capella del palau comtal de Besalú i dotà de bell nou el monestir de Sant Pere de Besalú els donà, ambdós, com a alou a Sant Pere de Roma El 979 obtingué, a Roma, una butlla del papa Benet VII per al…

Cal esmentar-ne el Thalamus parvus de Montpeller, el cronicó del cartulari de Ramon el Jove de Tolosa, el cronicó llatí de Sant Serni, també de Tolosa, el de Sant Pau de Narbona, i també el Cronicó Dertusense I , escrit en occità, que arriba fins a l’any 1323 Tots són palesament influïts, potser a favor de l’accés de Pere I a la senyoria de Montpeller 1204, pels cronicons catalans, principalment els de la família dels barcinonenses del tipus del de Skokloster, alhora que ells influeixen en alguns annals catalans a partir de la segona meitat del s XIII Un cronicó perpinyanès,…

Nascut en un assentament d’exiliats a l’Índia, es graduà en arts a la Universitat de Delhi i el 1996, gràcies a una beca Fulbright, obtingué un màster en dret a la Universitat de Harvard, on l’any 2004 es doctorà amb una tesi sobre l’exili tibetà, que rebé un premi a l’excellència de la l’Escola de Dret d’aquesta universitat Posteriorment hi continuà els treballs acadèmics sobre dret internacional, dret polític i resolució de conflictes Inicià molt aviat la carrera política, i el 1992 fou elegit el membre més jove del Congrés de la Joventut Tibetana Des de la seva posició…

De molt jove començà a colleccionar discos i a organitzar concerts A vint-i-un anys treballà amb el promotor Gay Mercader i participà en les gestions per al primer concert a l’Estat espanyol dels The Rolling Stones , grup al qual entrevistà dues vegades 1976 i 1982 L’any 1983 començà a treballar a Catalunya Ràdio i el 1985 començà a presentar i dirigir el programa propi  Tarda Tardà  en aquesta emissora i posteriorment al canal iCat, que acabava sempre amb la frase "paraula de Stone" El programa s'emeté ininterrompudament amb periodicitat setmanal fins pràcticament la seva mort…

Fill d’una família nepalesa oposada al règim dels Rana i exiliada a l’Índia, retornà de jove al Nepal, on fou un actiu líder sindicalista El 1948 s’uní al Partit del Congrés Nepalès PCN, del qual fou secretari general del 1975 al 1991 i president des del 1994 Entre el 1951 i el 1959-60 dos germans seus foren primers ministres Després del cop d’estat del rei Mahendra del 1960, Koirala fou empresonat fins el 1967 Exiliat a l’Índia fins el 1980, hi retornà després del referèndum convocat pel rei Birendra que convertí el país en una monarquia semiconstitucional i encapçalà la pressió per a abolir…