Resultats de la cerca
Es mostren 1931 resultats
Trastorn provocat per la calor
Generalment, els mecanismes termoreguladors són capaços d’adaptar l’organisme humà a les temperatures màximes que es produeixen en les nostres latituds, sense ocasionar trastorns Tanmateix, de vegades, es produeixen determinades condicions climàtiques que dificulten l’acció dels mecanismes d’adaptació a la calor Aquestes condicions són principalment la temperatura extremament elevada, sobretot la que s’apropa o supera la de l’organisme humà la humitat ambiental elevada, que redueix l’evaporació de la suor, i l’absència de corrents d’aire, que fa més lent el procés d’evaporació En aquestes…
Sant Miquel de Conques (Isona)
Art romànic
Situació Vista de l’absis sobrealçat i modificat en època barroca igual que la resta de l’edifici JA Adell L’església parroquial de Sant Miquel és dins el nucli urbà del poble de Conques, situat sobre la carretera de Tremp a Isona Mapa 33-12290 Situació 31TCG359652 Història L’any 1097 el papa Urbà II atorgà una butlla de confirmació de béns a favor de la canònica de Santa Maria de Solsona, on figura, entre d’altres, l’església de Conques, sense especificació de l’advocació, fet que no permet precisar a quina església del terme de Conques es refereix el document L’església de Sant Miquel de…
Vilajuïga
Vilajuïga
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Vilajuïga, d’una extensió de 13,15 km 2 , a la part oriental comprèn els contraforts nord-occidentals de la serra de Rodes, que vers tramuntana enllacen amb els darrers contraforts de l’Albera Els puigs més alts són Montperdut 324 m, límit septentrional amb Llançà la Roca de Miralles 279 m, al NW, divisòria entre Vilajuïga, Llançà i el Port de la Selva el Puig Margall 437 m, que al SE és fita entre Vilajuïga, el Port de la Selva i Pau, i, encara fent de límit amb aquest darrer municipi, el turó de l’Home i el Roc de l’Àguila A ponent, els terrenys…
Santa Maria
Església
Església romànica de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), situada a la part alta del poble, al costat del castell.
L’edifici El temple que ha arribat als nostres dies data, en conjunt, del final del segle XII i la primera meitat del XIII, però va ser notablement modificat i ampliat del segle XV al XVIII Les modificacions posteriors més destacables que van afectar l’estructura original del temple són el campanar, del segle XVI, que s’alça sobre la cúpula, la capella afegida a l’absidiola nord i l’obertura d’una portada renaixentista a l’oest, que potser substituïa una porta romànica secundària L’església consta d’una nau capçada a l’est per un absis semicircular, i un creuer integrat per dues absidioles…
Els ostràcodes
Característiques del grup Els ostràcodes constitueixen un grup de crustacis molt diversificat, que comprèn unes 2000 espècies vivents i prop de 12 000 espècies fòssils El fet de tenir una closca proveïda d’una gran quantitat d’estructures i ornaments diferents en cada espècie fa que siguin molt importants en el camp de la paleontologia i en el de l’estratigrafia Són petits de 0,4 a 23 mm de llargada i d’estructura modificada respecte dels caràcters generals dels crustacis la closca bivalva que tanca a dins tot l’animal i la manca de segmentació del cos, en són bons exemples Viuen pràcticament…
Viella

Vista general de Viella
© Xevi Varela
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Vall d’Aran, a la vall de la Garona, a la seva confluència amb el riu Nere, que davalla del port de Viella.
Situació i presentació El municipi de Viella, situat al centre de la comarca i presidit per la vila de Viella, capital tradicional de la Vall d’Aran, tenia una extensió més reduïda fins el 1970, any que li foren agregats els termes veïns de Betlan 24,9 km 2 , Arròs e Vila 28,4 km 2 , Escunhau 20,9 km 2 , Gausac 29,3 km 2 i Vilac 21,9 km 2 , amb la qual cosa el nou municipi, de nom oficial Vielha e Mijaran, té avui 211,74 km 2 El terme de Viella es troba al curs mitjà de la Garona dins la Vall d’Aran Administrativament limita al N amb Canejan, al NE i l’E amb Salardú, al S amb Vilaller Alta…
Foneria i forja
Les arts dels metalls durant el període modernista són, encara, molt poc conegudes El primer estudi que se n’ocupà fou El arte modernista catalán , d’Alexandre Cirici 1951 que serví de base als escrits posteriors Trenta anys després, Núria de Dalmases i Antonio José Pitarch dedicaren un apartat específic als metalls, dins de l’obra Arte e industria en España 1774-1907 1982, on van donar a conèixer abundants dades inèdites derivades d’una intensa recerca documental Aquests darrers anys, amb motiu d’exposicions sobre el Modernisme i les arts decoratives, han vist la llum una sèrie de treballs…
Santa Maria de Verdú
Art romànic
Situació Porta original de l‘església, al mur de ponent, una obra destacada de l’“escola de Lleida” ECSA-M Anglada L’església parroquial de Santa Maria és situada al costat del castell, en un indret limitat per un desnivell emmurallat on s’orienta la capçalera del temple i des d’on s’albira una àmplia panoràmica vers la vall del Cercavins Mapa 33-15 389 Situació 31TCG454085 Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent XSB-RBC Història Poc temps després de la conquesta del lloc de Verdú vers l’any 1056 per part del comte Ramon Berenguer I de Barcelona,…
música de Corea
Música
Música desenvolupada a la península de Corea.
Està dividida en dos estats la República Democràtica Popular de Corea i la República de Corea Música culta La introducció de la música occidental a Corea data dels anys quaranta del segle XX, i es feu a través dels balls de moda d’aquella època Els colonitzadors japonesos, més en contacte amb Europa i els Estats Units, tingueren un paper molt important a l’hora de fer arribar la música d’Occident al poble coreà També els músics occidentals anaren fins a Corea per donar a conèixer la seva música Hi ha constància, per exemple, de l’actuació d’un grup d’artistes russos a Seül a la primeria dels…
Santa Maria de Serrallonga
Situació Bella imatge d’aquesta església, que manté inalterable la seva estructura romànica original, construïda en el pas del segle XII al XIII ECSA - A Roura El poble de Serrallonga és enlairat a 699 m, en un serrat del vessant de tramuntana del Montnegre cim de la carena pirinenca, prop de la divisòria entre el Vallespir i la Garrotxa, entre els fondals de la ribera de la Menera i la ribera del Castell, que aigües avall s’ajunten per formar la ribera de Galdares, tributària del Tec per la dreta L’església parroquial de Santa Maria és al sector de migdia de la part alta del turó, a ponent…