Resultats de la cerca
Es mostren 4945 resultats
marsopa
Mastologia
Nom donat a diverses espècies de mamífers cetacis odontocets de la família dels delfínids que pertanyen als gèneres Phocoena, Phocoenoides i Neophocoena.
La marsopa comuna Phocoena phocoena ateny 2 m de llargada, i té el cap petit i poc diferenciat del tronc, l’aleta dorsal triangular i baixa i les aletes pectorals petites i ovalades És de color negre al dors, d’un gris metàllic als flancs i blanc al ventre Té un centenar de dents, petites i estriades verticalment Habita en grups nombrosos, freqüentment, a prop de la costa, i de vegades penetra en els rius s’alimenta fonamentalment de peixos, i també de crustacis i de molluscs La gestació dura 10-11 mesos Habita a l’hemisferi boreal, i a la Mediterrània només accidentalment La seva carn és…
estatut
Dret internacional
Règim jurídic al qual es troben sotmeses les persones i les coses amb relació a la nacionalitat i al territori.
Aquest comprèn l' estatut formal , que es refereix a les solemnitats dels actes i els contractes l' estatut personal , que es refereix als drets de la personalitat i de la família i a l’estat, la condició i la capacitat civil de les persones i l' estatut real , que es refereix als béns immobles El sistema estatutari, com a mètode de resoldre els conflictes de lleis entre estats, fou elaborat pels juristes medievals i fou seguit fins a la darreria del segle XVIII A l’Estat espanyol, encara que sense emprar aquesta denominació, la doctrina de l’estatut inspirà les regles del codi civil en…
Ignacio de Luzán
Història
Escriptor i erudit.
D’infant residí a Barcelona, i després passà a Mallorca i a Itàlia, on es doctorà en lleis Hi establí contactes amb els erudits i els salons de lletraferits de l’època A la darreria de la seva vida fou secretari d’ambaixada a París Escriví poemes en italià i castellà, un tractat d’ètica Dei principii della morale , el discurs acadèmic Rendimento di grazie a Nostro Signor Gesù Cristo i la seva obra més important, la Poética o reglas de la poesía en general y de sus principales especies 1737 L’obra recull els resultats de la seva tasca anterior, ja publicats parcialment a Itàlia el 1728…
mixomicets
Protistologia
Grup de protists, sovint inclòs sistemàticament dins els fongs, amb categoria de classe.
També són coneguts com a micetozous i són estudiats amb els protozous Comprèn unes 450 espècies, que habiten en llocs ombrívols i humits dels boscs, sobre fusta o altres matèries orgàniques en descomposició En la fase vegetativa, els mixomicets són masses protoplasmàtiques plurinucleades anomenades plasmodis , que llisquen sobre el substrat i s’alimenten de microorganismes i de partícules orgàniques diverses Passat un quant temps, el plasmodi es fragmenta i es diferencia en esporangis, sovint pedunculats, els quals produeixen nombroses espores Les espores són perdurants, i germinen en…
Ciutadella de Roses

Vista de la Ciutadella de Roses
© Museu de la Ciutadella de Roses
Fortificació militar d’estil renaixentista, construïda el 1543 a Roses (Alt Empordà).
Declarada conjunt historicoartístic l'any 1961, hi destaca la monumental Porta de Mar És un recinte de 131480 m 2 que aplega vestigis de diferents ocupacions des del segle IV aC El seu interior hi ha un important jaciment arqueològic amb restes del barri hellenístic de la colònia grega de Rhode segles IV i III aC, de la villa romana segles II aC i VI dC, de la necròpolis paleocrisitana, d’edificis d’època visigoda, del monestir romànic llombard de Santa Maria segle XI i del nucli urbà fortificat medieval, i dels diferents edificis militars de la darrera ocupació del segle XVI Alberga, a més,…
Joan Grau i Roca

Joan Grau i Roca
© Sémola Teatre
Economia
Director de teatre.
El 1978 fundà la companyia Sèmola Teatre juntament amb Josepa Solà i Carles Pujols Inicialment amb el nom de Circ Sèmola, a partir del 1988, amb l’estrena d’ In concert 1988, la companyia feu un canvi de trajectòria, fins aleshores amb espectacles de tipus circense, vers obres pensades per a teatres convencionals La trajectòria del grup comprèn Híbrid 1992, Esperanto 1997, Bailamos 2000 i Centvinticinc 2003, peces sense text i d’estètica molt innovadora, estructurades al voltant de la capacitat poètica de les imatges plàstiques El 2004, Sèmola Teatre creà l’espectacle Somnis en unes nits d’…
txetxenolesguià
Lingüística i sociolingüística
Dit del grup nord-oriental de les llengües caucàsiques, el qual es divideix en dos subgrups: el txetxè i el lesguià o daguestànic
.
És el grup de llengües caucàsiques que comprèn un major nombre de llengües singulars, les quals presenten graus molt diversos de parentiu Fonèticament, aquest grup lingüístic es distingeix per un vocalisme fins a una vintena de fonemes i un consonantisme fins a més de cinquanta consonants molt rics Són llengües aglutinants i flexives especialment amb una flexió interna Les classes gramaticals poden arribar fins a vuit, i el sistema de casos és el més ric de les llengües caucàsiques Atès que l’àrab fou la llengua oficial, durant molt de temps, al Daguestan i a la zona oriental del Caucas, les…
siluriformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis, que habiten gairebé exclusivament a les aigües dolces continentals.
De formes i dimensions molt diverses, són fisòstoms i posseeixen aparell de Weber o cadena d’ossets derivats de les vèrtebres i que relacionen la vesícula natatòria amb el laberint auditiu La cua és homocerca, el primer radi de l’aleta dorsal i de les pectorals és una espina molt dura, de vegades dentada, que es relaciona amb glàndules verinoses, i sovint tenen una segona aleta dorsal adiposa Tenen la pell nua o amb plaques òssies, però sense escates, i fins a 5 parells de barbes de longitud variable Tenen òrgans de respiració accessoris connectats amb les brànquies o parets del digestiu Són…
procel·lariformes
Ornitologia
Ordre d’ocells palmípedes i pelàgics, de 13 a 130 cm, que tenen les obertures nasals en forma de dos tubs a la base de la mandíbula superior.
El bec és compost per un conjunt de peces còrnies soldades, amb l’extrem distal superior ganxut, tenen l’esquelet molt pneumatitzat, el dit posterior de les potes rudimentari o absent, les rèmiges secundàries curtes i les ales llargues i estretes No presenten dimorfisme sexual, són monògams, nidícoles i habiten als illots i penya-segats costaners d’arreu del món Comprèn 92 espècies, repartides en 24 gèneres i 4 famílies Representants més importants de l'ordre dels procellariformes família dels diomedèids Diomedea sp albatros Phoebetria sp Thalassarche sp família dels procellàrids Procellaria…
tonadilla
Música
Composició destinada a l’escena que hom interpretava entre els actes d’una comèdia i al final.
Anàloga als intermezzi de les òperes italianes, fou conreada durant el s XVIII, sobretot a la cort madrilenya, d’on passà a l’Amèrica llatina Eren composicions per a un solista o per a dos o tres personatges, amb acompanyament instrumental Originàriament la tonadilla era un gènere popular que s’orientà d’una manera lenta cap a temes mitològics o galants Els principals autors des del 1750 fins al 1770 foren AGuerrero, LlMisón, MPla, PEsteve i JValledor Llurs obres eren folklòriques, còmiques i satíriques Durant el període del 1770 al 1790 la tonadilla es convertí en una obra dramàtica de breus…