Resultats de la cerca

La capital és Berna Comprèn l’Oberland, àrea alpina d’economia ramadera i forestal, en el qual hi ha alguns dels cims més alts dels Alps Jungfrau, Finsteraarhorn, Mönch, Eiger i valls fèrtils dedicades a l’agricultura i a la ramaderia Emmental i el Mittelland, que envolta la ciutat de Berna, amb un relleu de turons i d’economia agrícola i industrial Fins el 1977 comprenia també el Jura bernès, que aquest any es convertí en un nou cantó suís Berna és el cantó més poblat de la Confederació Helvètica i ha desenvolupat la indústria turística, especialment a l’àrea alpina Interlaken, Brienz,…

Situat a l’antiga fàbrica tèxtil anomenada La Cotonera, un bon exemple de l'arquitectura industrial a la ciutat, construïda el 1855 i que fou rehabilitada per a l'ús actual després de l'incendi que la destruí totalment el 1985, a excepció dels paraments exteriors i la xemeneia Té una superfície de 4000 m 2  d'exposició i conté una collecció molt completa, des dels primers vehicles utilitzats en les tasques d’extinció fins a tota mena d’objectes, estris i equips, i indumentària en definitiva, recull la història d’aquest servei ciutadà a la mateixa ciutat d'Alcoi en funcionament…

Des de l’any 1972 realitzà nombrosos treballs d’excavació i identificació d’indústries humanes del Paleolític inferior als jaciments de Serinyà, Montgrí, Puig d’en Roca, etc, i es convertí en el pioner dels estudis d’aquest periode a Catalunya També desenvolupà una important tasca de recerca sobre la història urbana de Girona i d’història medieval a les terres gironines, especialment de les revoltes dels remences Fou fundador de l’Associació Arqueològica de Girona Autor de nombrosos articles i treballs científics en l'àmbit català, destaquen El paleolític a les…

Estudià piano, orgue i teoria a Innsbruck i es doctorà en musicologia a la Universitat de Viena 1927, on fou deixeble de G Adler i R Lach El 1947 obtingué un postdoctorat a la Universitat de Viena amb un estudi sobre Jacob Stainer Fou membre de la societat per a la publicació de Monuments de la música austríaca 1933, professor de musicologia a la Universitat d’Innsbruck des del 1961 i director de la collecció musical del Ferdinandeum i dels Arxius de Música Folklòrica del Tirol A més fou membre de l’Institut Central de Recerca sobre Mozart Centrà els seus esforços no tan sols en WA Mozart,…

Estudià piano i teoria al Conservatori de Varsòvia 1926-32, història de l’art a la Universitat de Varsòvia 1929-32 i musicologia a la Universitat de Cracòvia 1931-35 Treballà com a docent a l’escola de música estatal de Katowice 1947-59 i com a editora en una editorial estatal de música a Cracòvia 1956-61 Des del 1960 fou professora del departament de musicologia a la Universitat de Cracòvia, on es doctorà el 1961 amb una dissertació sobre JAFK Elsner Centrà el seu estudi en la música polonesa a l’època de la Illustració i a l’inici del Romanticisme La seva tasca representà una…

Estudià composició a Budapest 1907-10 i aplegà música popular tot viatjant per Transsilvània i el nord d’Hongria 1910-12 Entre el 1910 i el 1917 tocà la viola en diverses formacions orquestrals i el 1919 fou nomenat professor a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest, on treballà fins que es retirà el 1959 També es dedicà a la composició i a la recerca en el camp de la història de la música, especialment la del seu país És un dels fundadors de la musicologia hongaresa moderna El seu treball mostra una àmplia varietat de coneixements, des de la història de tots els períodes…

Cursà les carreres de dret i ciències a Nantes, mentre es formava musicalment al Conservatori de París, on estudià violí i diverses assignatures teòriques Treballà a l’École des Hautes Études 1906-33, com a arxiver, bibliotecari i professor d’història i estètica de la música Membre de diverses societats musicals, fundà i presidí 1917-32 la Societat Francesa de Musicologia El 1919 succeí a A Lavignac com a editor de l' Encyclopédie de la musique et dictionnaire du Conservatoire La seva obra més important és L’école française de violon de Lully à Viotti études d’histoire et d’…

Es formà musicalment amb el seu pare, Indalecio Soriano Fuertes Fou professor al Conservatori de Madrid des del 1843 Dirigí diversos teatres lírics, entre els quals el Liceo Artístico y Literario de Còrdova 1844, el Teatro de San Fernando de Sevilla 1849, el Teatro Principal i el teatre La Comedia de Cadis i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1852 Fundador de les revistes "La Iberia Musical" i "La gaceta barcelonesa", escriví la primera història de la música espanyola, titulada Historia de la música española desde la venida de los fenicios hasta el año 1850 Madrid i Barcelona…

Estudià música, literatura i història i el 1775 es traslladà a Madrid, on fou funcionari i, al mateix temps, es dedicà a la seva vocació de folklorista musical Escriví nombrosos articles i la sàtira Elementos de la ciencia contradanzarina para que los currutacos, pirracas y madamitas de nuevo cuño aprendan a bailar las contradanzas por sí solos o con las sillas de su casa 1796 La seva obra principal és Colección de las mejores coplas de seguidillas, tiranas y polos que se han compuesto para cantar a la guitarra en dos volums, 1799 i 1802 Fou un avançat del nacionalisme musical…

Deixeble de C del Campo, el 1921 guanyà la càtedra d’estètica i història de la música del Conservatori de Música de Madrid Fou crític musical, collaborà en diverses publicacions de l’Estat espanyol i l’estranger i escriví una Historia de la Música 1925, en tres volums Responsable de la secció de cinematografia de la Sociedad General de Autores y Editores SGAE, vetllà pels interessos dels compositors i escriptors cinematogràfics Conreà diversos gèneres i en el catàleg de la seva obra figura un bon nombre de sarsueles, entre les quals sobresurten El toque de oración estrenada el…